Ateneu Llibertari Estel Negre

Plens de somnis i maletes, caminem cap als indrets més allunyats de la nostra geografia per endinsar-nos pacientment en coves i paranys parats. Somrients ens diuen que serem nosaltres qui serà protagonista de la nostra pròpia vida i sabem que són mentides però sona tan bé, dringa tan harmoniosament la seva veu a les nostres orelles que no ens volem creure que tot són mentiders i els escoltem i somiem amb elles i ells.

Al matí, Rahola i Cuní; i per vomitar, a tothora, «El gato al agua»; o qualsevol altre títol que ens faci inflar els ulls amb la rojor de la sang que demana de ser expulsada del cos per acomboiar la indignació que ens provoquen els tertulians de l'extrema dreta que, com qui no vol la cosa, parlen sense treva a les pantalles de cada una de les nostres llars.

I és que quan sembla que alguna cosa no pot anar pitjor, la realitat ens colpeja fort a la cara i ens demostra que no només tot pot anar pitjor sinó que realment la norma cada cop més és que vagi molt pitjor. Si la premsa groga i llepa ens feia fàstic, ara ja no tenim només aquesta i la del cor per criticar sinó que la proliferació de programes televisius en què l'extrema dreta explica com és, per què és així i com serà en el futur sobresaturen cadenes com Intereconomia i altres. Sense anar més lluny, a la primera esmentada fa només una setmana hi vaig poder seguir un reportatge sobre la vida de Mussolini en què l'única cosa negativa que es va dir d'ell va ser que de jove va ser socialista. Agafem-nos i estiguem atents perquè això acabarà malament i tots ho sabem.

En un escenari de crisi on la socialdemocràcia (si és que això existeix al nostre país, que jo crec que no però així s'anomenaven ells i ens serveix per situar-nos...) s'ha llençat en braços dels especuladors ultraliberals i la gran banca i acata sense immutar-se totes les seves ordres, que els televidents amb poca formació vegin en el feixisme una forma possible de fer desaparèixer l'atur i la corrupció, tal com explicava el reportatge a què m'he referit, fa por. Perquè mentre això s'esdevé no paren de sonar veus tipus Aznar que apunten que la democràcia, o l'Estat de les autonomies, és un luxe massa car de mantenir.

El següent pas és augmentar l'ordre (és a dir violència per aguantar aquest sistema profundament injust) i acabar amb la participació, mínima però com a mínim en forma de simulacre que ara tenim. I no creguem ara que val més res que simulacres perquè aquest res ja ens el coneixem i insisteixo, és el que fa més por.

I aquest tema, el de la por, és l'objectiu central de tanta ximpleria televisiva. La por es construeix en forma de notícies, en forma de malentesos i de sobreentesos, en forma de mentides i en forma de violències. La por esdevé el centre motor de totes les informacions econòmiques que suren enmig d'aigües fètides de tot tipus. La por es materialitza i als que en tenen els donen píndoles per combatre-la: expulsions d'immigrants, detencions d'okupes, persecució de petits delictes, ampliació del significat de la paraula «delicte», assenyalament dels diferents de tot tipus com a culpables.... Por, por i més por. Una por que després de les petites píndoles té el gran remei preparat. I aquest no és un altre que l'hegemonia total i absoluta d'aquests dictadors que alguns anomenen «mercats» i que bàsicament tenen un sol objectiu: ser cada dia més rics peti qui peti. I qui peta som sempre els altres.

Jordi Martí Font

El col·lectiu Joves Units per un Sàhara Lliure ha instal·lat una jaima al Passeig del Born per reivindicar la defensa dels Drets Humans del Poble Sahrauí, i per expressar el seu suport als moviments  anticorrupció i per la democratització que s’està produint als països del Nord d’Àfrica.

Avui dilluns 7 de febrer, a partir de les 19 hores, oferiran balls, té i una performance. Passeu a acompanyar-los una estona...

Pel proper dissabte 12 de febrer ens trobarem en el que hem anomenat com a «Sopar de Suport a Cultura Obrera». I quan parlem de suport no només ens referim al suport econòmic, que sempre és benvingut i necessari, sinó també al suport humà. Es tracta d'un acte per fer pinya, de reafirmació.

Per això, a banda d'omplir la panxa, des de la redacció del periòdic aprofitarem per explicar-vos la nostra situació actual i escoltarem les diferents visions i propostes que puguin haver al respecte.

També, com veieu a l'anunci, el sopar serà vegetarià (dins de les nostres possibilitats ecològic, local i de temporada) i serà acompanyat d'una actuació musical.

Si vos animau a venir, necessitam que vos apuntau per saber quanta gent vindrà. Ho podeu fer entre els dies 5 i 10 de febrer enviant-nos un correu electrònic. Pensau que hi ha places limitades i que una vegada apuntades comptam amb vosaltres.

Tot començarà a les 21 hores del dissabte 12 de febrer i tindrà lloc al local de la CNT i l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n) de Ciutat.

Us hi esperem!

Cultura Obrera

---

Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939

Ferran Aisa

Lleonard Muntaner Editor. Palma, 2010

Poetes en temps de revolta de Ferran Aisa és un passeig per la Barcelona revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra contra el feixisme. És una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment que són superades a base de fe amb l’ésser humà, i ho fa a través de la cultura i de la poesia. És el compromís solidari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el poble que està defensant la llibertat al front o a la rereguarda.

Barcelona durant la guerra civil va esdevenir un marc idoni pels recitals poètics: actors, actrius, rapsodes, poetes, milicians i soldats aficionats a les lletres feien arribar a tothom la paraula esdevinguda vers. I, en aquesta tasca lírica, van destacar tant organismes com la Institució de les Lletres Catalanes com els grups literaris Oasi, Sagetes roges, Alba roja, Aurora roja, La Lira, així com els elencs teatrals i grups culturals d’ateneus, sindicats, partits polítics, agrupacions juvenils, moviment de dones. Els teatres, els ateneus, els casals, les places, les casernes, els hospitals, les trinxeres foren l’escenari on ressonà la sensibilitat de la paraula poètica. La veu del poeta fou una esperança testimoniada en els recitals celebrats en ocasió d’homenatges, festes benèfiques, actes culturals i fets solidaris antifeixistes.

Poetes en temps de revolta, temps en què la poesia esdevenia, com va dir el poeta, una arma carregada de futur...

---

Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948), historiador i poeta. Ha treballat en diverses exposicions com «Miguel Hernández i el seu temps», «S. Dalí i F. García Lorca, la persistència de la memòria», «Poetes en temps de guerra i revolució» i «J. Salvat-Papasseit, el poetaavantguardistacatalà». Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació (Avui, 20 Minutos, Solidaridad Obrera, Catalunya i la revista de poesia Caravansari). És autor, entre altres, dels llibres següents: Una historia de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Premi Ciutat de Barcelona 2000); La cultura anarquista a Catalunya, Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937; Les Avantguardes, surrealisme i revolució; Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya; República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939.

És coautor amb Mei Vidal dels llibres: Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta; Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888; i El Raval, un espai al marge. Ha publicat els poemaris Rambla del Raval, Calidoscopi i Terra de pas, i ha coordinat les antologies poètiques Estimada Acracia i Antología poética del Barrio Chino.

Notícia editorial (Lleonard Muntaner)

Xavier Diez: Poetes en temps de revoltes

Ricard Chulià: Quan la poesia es diu Llibertat

Carlos Zanón: «Versos com a pistoles», Avui (02-12-10)

Josep Miquel Garcia: «Ferran Aisa», Segre (12-12-10)

«Poetes en temps de revolta», Catalunya (desembre 2010)

Manuel Castaño: «Poemes en conflicte», Quadern, 1.380 (13-01-11)

D. Sam Abrams: «Crònica d'alt voltatge», Avui (20-01-11)

Això és vida organitza una trobada entre els grups de consum (o persones interessades en formar-ne un) i la pròpia cooperativa. Se celebrarà a Palma al Centre Cultural Can Alcover (Carrer Sant Alonso, 24) el dissabte 12 de febrer a les 17.30 hores.

El motiu d’aquesta cridada és plantejar la possibilitat per als grups de consum de comprar productes «a la carta» mitjançant la pàgina web www.aforavila.com. Aquesta és una nova eina gratuïta pels venedors i consumidors que les administracions han facilitat a tots els productors ecològics de Balears. Hi ha la possibilitat de crear una nova manera de relacionar-nos, seguint les passes d’altres models de consum o innovant el nostre propi. Amb l’avantatge que aquells consumidors que estiguin contents amb la Senalla Ecològica no farà falta canviar de model. És una manera d’obrir-se a altres camins que ens facin sentir més satisfets amb la  feina i més a prop de les necessitats de cadascun dels grups.

---

Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939

Ferran Aisa

Lleonard Muntaner Editor. Palma, 2010

Poetes en temps de revolta de Ferran Aisa és un passeig per la Barcelona revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra contra el feixisme. És una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment que són superades a base de fe amb l’ésser humà, i ho fa a través de la cultura i de la poesia. És el compromís solidari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el poble que està defensant la llibertat al front o a la rereguarda.

Barcelona durant la guerra civil va esdevenir un marc idoni pels recitals poètics: actors, actrius, rapsodes, poetes, milicians i soldats aficionats a les lletres feien arribar a tothom la paraula esdevinguda vers. I, en aquesta tasca lírica, van destacar tant organismes com la Institució de les Lletres Catalanes com els grups literaris Oasi, Sagetes roges, Alba roja, Aurora roja, La Lira, així com els elencs teatrals i grups culturals d’ateneus, sindicats, partits polítics, agrupacions juvenils, moviment de dones. Els teatres, els ateneus, els casals, les places, les casernes, els hospitals, les trinxeres foren l’escenari on ressonà la sensibilitat de la paraula poètica. La veu del poeta fou una esperança testimoniada en els recitals celebrats en ocasió d’homenatges, festes benèfiques, actes culturals i fets solidaris antifeixistes.

Poetes en temps de revolta, temps en què la poesia esdevenia, com va dir el poeta, una arma carregada de futur...

---

Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948), historiador i poeta. Ha treballat en diverses exposicions com «Miguel Hernández i el seu temps», «S. Dalí i F. García Lorca, la persistència de la memòria», «Poetes en temps de guerra i revolució» i «J. Salvat-Papasseit, el poetaavantguardistacatalà». Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació (Avui, 20 Minutos, Solidaridad Obrera, Catalunya i la revista de poesia Caravansari). És autor, entre altres, dels llibres següents: Una historia de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Premi Ciutat de Barcelona 2000); La cultura anarquista a Catalunya, Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937; Les Avantguardes, surrealisme i revolució; Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya; República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939.

És coautor amb Mei Vidal dels llibres: Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta; Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888; i El Raval, un espai al marge. Ha publicat els poemaris Rambla del Raval, Calidoscopi i Terra de pas, i ha coordinat les antologies poètiques Estimada Acracia i Antología poética del Barrio Chino.

Notícia editorial (Lleonard Muntaner)

Xavier Diez: Poetes en temps de revoltes

Ricard Chulià: Quan la poesia es diu Llibertat

Carlos Zanón: «Versos com a pistoles», Avui (02-12-10)

Josep Miquel Garcia: «Ferran Aisa», Segre (12-12-10)

«Poetes en temps de revolta», Catalunya (desembre 2010)

Manuel Castaño: «Poemes en conflicte», Quadern, 1.380 (13-01-11)

D. Sam Abrams: «Crònica d'alt voltatge», Avui (20-01-11)

***

---