Ateneu Llibertari Estel Negre

En quatre dies mal comptats, hi ha eleccions a les quatre províncies. Fa quatre anys que tenim aquest segon tripartit i sembla que la cosa s'ha acabat. La dreta de CiU es prepara per al relleu, el P$C diu ben fort que no és independentista ni de dretes i tots sabem que això primer sí, però el segon més aviat que no...; ICV torna a utilitzar un llenguatge anticapitalista mentre s'acomiada de porres i kubotans... fins a la propera; i ERC es mostra més independentista que mai, mai, mai...

Apareixen opcions noves. Unes són independentistes (sobretot de les quatre províncies) i de dretes (perquè mantenir l'ordre actual és ser de dretes malgrat s'hi afegeixin sigles històricament associades a la falç i el martell). Altres, explícitament racistes i per tant en el nostre punt de mira, explícit també. L'espanyolisme militant i liberal (per tant, més de dretes) es posiciona i intenta acabar amb la llengua que no era de Franco i per això en fa motiu central de les seves campanyes, al costat de la constant criminalització de la immigració.

Moltes altres sigles i bona i mala gent que intenta canviar coses presentant-se a les eleccions per millorar-les, arreglar-les o fent-ne de noves.

Cada cop més, la forma com funciona aquest sistema en aquest tros de món fot més basca que altra cosa. I jo ho dic en veu alta però les enquestes ho deixen clar en forma de xifres: en aquesta ocasió ja veurem si s'arriba a la meitat del cens. Alguns diran que això és un desastre però jo crec sincerament que encara són massa els qui confien en qui manava, mana o manarà. No sóc antieleccions ni del partit abstencionista, tot i que el meu sindicat (la CGT de Catalunya) fa campanya per l'abstenció i és també una bona opció. No tinc fe cega en la no representació perquè crec que totes són bones eines si estan ben utilitzades, però en aquest moment i en aquestes condicions la cosa no està ni per representacions ni per creure que votant o presentant-se perquè et votin s'arregli alguna cosa.

Aquest robatori general de béns públics que el capitalisme ha batejat amb el nom de «crisi» fa dies que fa patir els més febles. El patiment s'explicita de formes diverses però mostra la seva cara més dura i crua en casos com el de M. P., un home de 45 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar l'11 de novembre després que el fessin fora de casa, d'un pis d'Adigsa, l'agència del govern català que gestiona els habitatges socials, amb la seva parella i la seva filla menor d'edat. Un cop al carrer, van demanar lloc a un alberg municipal o algun tipus d'ajudes però aquestes possibilitats també els les van negar. Des del 2007, quan la bombolla immobiliària va esclatar (senyor Reyna, torni a la tele a defensar les imbecil·litats que defensava quan els lladres amb corbata li retien honors) a Catalunya s'han produït més de 44.000 execucions hipotecàries, a les quals cal sumar els milers de desnonaments per impagament del lloguer. Tot això amb una població en què més del 20% de la gent no té feina i cada cop més no cobra pràcticament res de prestacions d'atur. Les cases ens sobren però negar-hi l'accés és la base principal de desigualtat i d'enriquiment d'una minoria de fa anys al nostre país. I no falten ni mossos ni lleis (ni, ni) per si de cas a algú li passa pel cap exercir el dret bàsic a l'habitatge que la llei suprema diu que tenim.

Això sí, la culpa, tota la culpa, és dels immigrants, només faltaria. Es normal. Com ens hem de plantejar que estem davant del major robatori de la història davant dels nostres ulls si no hi fem res?; és millor fer com si no ho veiéssim perquè ja sabem que els ximples sempre han tingut més mala premsa que els curts de vista. Com podem queixar-nos de tot el que no ens agrada si no ens atrevim ni tan sols a dir no quan ens prenen l'escola, els hospitals... a plena llum del dia i sense cap mena de vergonya? Com ens hem de dirigir als polítics per demanar-los que canviïn la situació actual a nivell social si ells treballen per als lladres i sense el seu permís no gosen ni poden obrir les respectives boques? Com podem obrir la boca si de dins només en surt un baf fètid que repeteix que som esclaus feliços i que ens deixen triar, un cop cada quatre anys, el nom dels nostres botxins en forma de representants?

Conec molta gent que va votar ERC o ICV en les darrers eleccions i que avui, després de vendre l'educació pública en nom de la nació o no sé quina altra gran ximpleria, els primers, i justificar, defensar i arrenglerar-se davant la violència indiscriminada o descaradament política dels Mossos d'Esquadra, els segons, han optat per callar i descansar de votar, o fer-ho a opcions més radicals i sobretot més coherents.

Conec qui no pot pagar el lloguer, qui li costa arribar a final de mes i a voltes fins i tot a mig mes. Conec qui ha passat de l'esquerra dogmàtica al racisme disfressat de defensa dels llocs de treball. Conec qui té mal de panxa perquè es va creure un partit i només rep insults des de la seva direcció en forma de notícies publicades a la premsa. I sobretot em conec a mi i sé que no em representen i que cap d'ells farà que la banca torni tot el que ens ha robat ni oferirà una casa als M. T. que ara ja hi ha o als que vindran per tal que no acabin morts, assassinats pel pitjor dels sistemes possibles... I ho reconec, caldrà lluitar molt però sé que ho farem i ho canviarem.

Jordi Martí Font