Ateneu Llibertari Estel Negre

---

- Dilluns 22 de novembre a les 19.30 hores: Inauguració de l'exposició de fotografies de Montserrat T. Diez «Els comerços de Santa Catalina». Lloc: Teatre Mar i Terra (carrer de Sant Magí, a l'alçada de la plaça).

- Dissabte 28 de novembre a les 10.00 hores: Lectura de les comunicacions presentades sobre la història de Santa Catalina i Es Jonquet pels seus autors. Lloc: Teatre Mar i Terra (carrer de Sant Magí, a l'alçada de la plaça).

- Diumenge 29 de novembre a les 10.00 hores: Visita guiada per Santa Catalina i Es Jonquet. Sortida davant del local del «Montepío del Arrabal» (carrer Fàbrica, 30).

Està tothom convidat!

Amb l'afany d'omplir el buit existent en l'àmbit de la divulgació científica sobre fenòmens tecnològics que repercuteixen a la societat i amb la idea de desemmascarar el vessant més controvertit d'una eina que --sense adornar-nos-en-- ha entrat a les nostres vides i s'ha convertit en un recurs gairebé quotidià, el col·lectiu italià Ippolita ens ofereix una investigació profunda i seriosa sobre tots aquells elements que Google amaga sota el seu fons blanc amb lletres de colors. El lado oscuro de Google (Virus, 2010) centra la seva anàlisi en la dissecció del que s'ha convertit en el principal punt d'accés a Internet d'ençà que aquesta tecnologia va aterrar a la nostra societat.

En poc més de deu anys, Google ha passat de ser un projecte acadèmic de recerca i organització de les informacions a la web formulat per dos joves estudiants de la universitat nord-americana d'Stanford a esdevenir un referent, per la seva oferta de serveis, com a via d'accés al coneixement i la informació i, fins i tot, com a multinacional amb una organització i unes característiques empresarials envejades per la majoria de corporacions mundials.

El llibre arrenca amb una breu introducció on es comencen a desvetllar petites claus de l'estratègia de domini cultural de Google i que explica els seus plans d'expansió a tots els sectors de la comunicació digital. Estructurat en set capítols, cadascun d'ells analitza una faceta diferent del gegant de la indústria de les metadades, començant per una retrospectiva històrica des del seu origen, com a projecte acadèmic i científic que buscava construir rutes d'accés i mapes de situació al web, passant pel seu creixement com a corporació, fins arribar a la seva consolidació com a líder del sector.

---

Cooptació del programari lliure

El col·lectiu Ippolita desgrana de mica en mica conceptes tècnics sobre els mecanismes informàtics amb els quals ha jugat Google per poder esdevenir una potència hegemònica sense precedents i competir amb èxit contra rivals de la talla de Yahoo! o el propi Microsoft. Un dels punts més rellevants de la investigació és quan narra les tècniques de cooptació de les metodologies de desenvolupament cooperatiu de l'open source i el software o programari lliure, usades per Google amb la finalitat de produir noves aplicacions aprofitant la reducció de costos que suposa plagiar productes copyleft, que no disposen de patents que salvaguardin el seu ús de la producció i comercialització amb fins lucratius. Al marge d'explicar tots aquests mecanismes per assolir cada cop més poder sobre els coneixement i les informacions presents a la xarxa, el llibre es fa ressò de la política corporativa de Google, basada en la construcció d'un ambient relaxat i ple de comoditats, emmarcat dins una atmosfera similar a la d'un campus universitari. Així, la clau de l'èxit és «la dedicació universitària per la investigació aplicada al negoci» i, mitjançant els valors de la cultura universitària nord-americana (innovació, creativitat i sacrifici), s'intenta que els treballadors siguin  feliços i considerin els objectius de l'empresa al mateix nivell que els seus propis objectius vitals. Una política empresarial representativa de l'anomenat capitalisme tou.

Al final del llibre, trobem les conclusions del col·lectiu Ippolita sobre la seva pròpia investigació. D'elles, en deriva una preocupació per «subratllar la urgència social d'una alfabetització i una orientació sobre la gestió de coneixements», per no caure en el que anomenen «una forma de consumisme adequada a l'economia informacional», on les principals multinacionals que controlen el fenomen d'Internet --en constant creixement-- estan aprofundint en la personalització de l'imaginari com un mecanisme per registrar els interessos de les consumidores i beneficiar-se'n posteriorment, oferint productes inútils però personalitzats. El consell més important que donen els autors, un cop inspeccionades les entranyes de la nova era de l'accés virtual al coneixement i la informació, és que «tan sols l'autoformació pot constituir una via de fuga per sostraure's al domini tecnocràtic».

---

Col·lectiu Ippolita: teixint una altra xarxa

El col·lectiu Ippolita, autor del llibre El lado oscuro de Google, s'autodefineix com «un grup d'investigació integrat per hackers i activistes socials, un servidor i una comunitat d'escriptors; una cruïlla per compartir instruments i coneixements entre el llenguatge del món digital i el llenguatge de l'escriptura». Nascut a Itàlia el 2004, Ippolita ha construït una identitat col·lectiva associada al desenvolupament de mecanismes d'autoformació mitjançant pràctiques comunitàries, bastida sobre el camp del que ells mateixos anomenen «tecnocultura». Mitjançant la gestió d'un servidor independent que allotja un sistema de gestió de continguts, un wiki i altres eines de construcció pròpia que impulsen la creació d'instruments lliures i que s'usen amb la finalitat d'elaborar projectes i compartir informació, Ippolita lluita per animar la gent a esdevenir subjectes actius en la lluita pel que anomenen «autodefensa digital», fent referència a la necessitat de crear espais i eines alternatives en defensa d'un model digital veritablement pedagògic i allunyat de preceptes empresarials i mercantilitzats. Els projectes d'escriptura que veuen la llum gràcies a les metodologies i eines usades per aquest entramat de coneixement van des dels assaigs sobre temàtica digital --com el llibre del qual ens hem ocupat--, passant per l'escriptura de codi informàtic d'on sorgeix tot tipus de programari lliure, fins a petits textos i articles on es presenta la seva feina o s'obren espais comunicatius per solucionar dubtes, desvetllar informacions desconegudes o reflectir necessitats i desigs propis. Fruit de part d'aquesta feina d'investigació, El lado oscuro de Google es el segon llibre copyleft d'autoria col·lectiva que publiquen (i que es pot descarregar gratuïtament a la seva pàgina web). Actualment, ja estan treballant en un nou estudi sobre xarxes socials i tecnologies 2.0. D.B.

David Bou

(Directa, 204 / 10-11-10)

---

El proper diumenge 21 de novembre el periòdic Cultura Obrera organitza una sortida amb bicicleta pels voltants de Manacor i Felanitx (camí de son Fangos).

Es visitaran els paratges rurals que separen aquestes dues viles. Tal volta els participants aturaran per parlar amb qualque pagès de la zona.

S'ha de dur berenar i dinar, així com aigua i capell.

Lloc de trobada: Estació de Tren de Manacor

Hora: 09.30 hores.

Ho organitza: Cultura Obrera

Us hi esperem!

---

Excursió reivindicativa pel camí d'Es Cabàs

Diumenge 28 de novembre, a les 10 hores a l'estació de Santa Maria

El camí d'Alaró a Bunyola (Camí des Cabàs) és un camí públic documentat com a camí reial ja al segle XIII, que travessa per les possessions de Son Torrella i es Cabàs de Santa Maria i s'Estremera i es Cocons de Bunyola.

Aquest camí des dels anys setanta està tancat a la possessió d'Es Cabàs de la família Fortuny-Salas. Es tracta d'un camí empedrat que transcorre entre bosc de pinar i antics camps de conreu.

Darrerament s'ha obert un expedient per la desfeta d'una part del camí, llaurant l'antic empedrat amb la intenció de fer-lo desaparèixer.

El caràcter públic d'aquest camí és inqüestionable, avalat per abundants documents. Davant la passivitat de les institucions públiques, els excursionistes i ciutadans de Mallorca ens proposem fer una excursió reivindicativa. Passarem per aquest camí i travessarem la finca d'Es Cabàs.

Us hi esperem!

El geògraf radical britànic David Harvey fa prop de quaranta anys que realitza cursos sobre El Capital (Llibre Primer). Aquests cursos han estat enregistrats en vídeo i estan disponibles a internet ( http://davidharvey.org ). Aquest curs s'organitza en 13 sessions, una primera d'introducció i una final de conclusions, i les altres 11 sessions en les quals s'analitzen dos capítols de l'obra de Marx. Recentment David Harvey ha publicat el material d'aquests cursos en el llibre A companion to Marx's Capital (Verso, 2010). L'interès d'aquest seminari estreba tant en l'obra de Marx, com en el mestratge d'un dels geògrafs més importants a l'actualitat com és David Harvey.

Ho organitza el Grup d'Investigació en Sostenibilitat i Territori (GIST) del Departament de Ciències de la Terra i el Grup d'Investigació en Política, Treball i Sostenibilitat (PTS) del Departament de Filosofia i Treball Social.

---

Funcionament del seminari

El seminari s'organitzarà en torn a 13 sessions en les quls es projectaran els vídeos de les classes de David Harvey  ( http://davidharvey.org/reading-capital ). Cada sessió té una durada d'uns 150 minuts. Posteriorment es realitzarà un debat en torn als capítols tractats en el vídeo. Es recomana que els participants al seminari llegeixin abans de la sessió els capítols corresponents d'El Capital (Llibre Primer), però també es pot participar sense necessitat d'haver llegit els capítols corresponents.

---

Dates i horaris

Les sessions es celebrarien cada tres setmanes, des de finals de novembre de 2010 a finals de juliol de 2011 de 9.00 a 13.00 hores.

01. Divendres 26 de novembre – Introducció.

02. Divendres 10 de desembre – Capítols 1 i 2.

03. Divendres 14 de gener – Capítol 3.

04. Divendres 4 de febrer – Capítols 4, 5 i 6.

05. Divendres 25 de febrer – Capítols 7, 8 i 9.

06. Divendres 18 de març – Capítols 10 i 11.

07. Divendres 8 d'abril – Capítols 12, 13 i 14.

08. Divendres 6 de maig – Capítol 15.

09. Divendres 27 de maig – Capítol 15 continuació.

10. Divendres 17 de juny – Capítols 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24.

11. Divendres 8 de juliol – Capítol 25.

12. Divendres 29 de juliol – Capítols 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33.

13. Divendres 29 de juliol (16.00-18.00 hores) – Conclusió.

---

Lloc: Aula 15 del Multiaulari (aules prefabricades just en front de l'Anselm Turmeda).

Inscripcions i contacte: so.vives@gmail.com

Màxim 25 places (per odre d'inscripció).

El proper dimecres 17 de novembre a les 20 hores, a la llibreria La Biblioteca de Babel (Arabí, 3 / Palma), es presentarà el llibre Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España. L'acte comptarà amb l'assistència de la seva autora, Dolors Marin.

Us hi esperem!

Les I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat volen contribuir a la reflexió i a la denúncia de tots els genocidis d'aquest «curt» segle, el XX, que sembla no acabar (Rwanda, l'antiga Iugoslàvia) i intentar desvetllar, en la mesura possible, els interessos que s'amaguen per sota de la barbàrie. Per això hem reunit unes poques --però creiem que importants-- aportacions sobre la qüestió.

El s. XX --definit per Eric Hobsbawm com un «segle curt» que començaria en 1914 i acabaria amb la desaparició de la URSS-- és el dels avenços científics i tecnològics, el de la revolució de les comunicacions, el temps en què la globalització s'hi imposa com quelcom aparentment irreversible... I el de l'aprofundiment en la desigualtat social, en què apareixen noves i «progressades» formes de dominació, en què els dispositius de poder perfeccionen els seus instruments de dominació, perllongant la seva irracionalitat en el nostre present. Així, el s. XX és també el de les guerres mundials, els genocidis i els crims en massa, el temps dels exterminis...

Molts d'ells ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s'obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l'exclusió geopolítica (Haití); n'hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l'Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les massacres. Tot sembla indicar que aquesta «banalitat del mal», de la qual parla H. Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus responsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista.

Les I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat volen contribuir a la reflexió i a la denúncia de tots els genocidis d'aquest «curt» segle, que sembla no acabar (Rwanda, l'antiga Iugoslàvia) i intentar desvetllar, en la mesura possible, els interesos que s'amaguen per sota de la barbàrie. Per això hem reunit unes poques --però creiem que importants-- aportacions sobre la qüestió.