Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Divendres 22 d'octubre, a la Sala SACMA (Manacor), a les 20.00 hores

Presentació del llibre:

Venjança de classe.

Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936

A càrrec del seu autor Xavier Díez

---

El llibre és un breu assaig que indaga les arrels de l'odi proletari contra el clergat i la burgesia, i que es desfermà de manera tràgica a tot Catalunya arran de l'aixecament militar de 1936.

Xavier Diez (Barcelona, 1965). Doctor en Història Contemporània, llicenciat en Filosofia i Lletres, diplomat en Magisteri i postgrau en Pedagogia Terapèutica. Com a historiador ha estat autor d'Utopia sexual a la premsa anarquista de Catalunya (2001), coautor de La gran desil.lusió. La Transició als Països Catalans (2005) i Societat catalana, societat limitada? (2006) i ha participat en L'exili català de 1936-1939 (2006). És col·laborador dels diaris El Punt, Diari de Girona, i Segre i de revistes com ara El Contemporani, Afers, Orto, Barret Picat, Spagne Contemporanea, Libertaria, Germinal, Idees, Revista de Temes Contemporanis i Le manoir des Poètes. És membre del consell de redacció de la col·lecció d'assaig Argumenta i de la revista Docència. Com a poeta ha publicat dos llibres en solitari A la via morta (2004) i Cartografia de la desolació (2006) i ha participat a les antologies Singular d'un plural (1988), Vint-i-cinc poemes per l'Ovidi (2005) i Le Chant des Villes (2006). El 2006 va publicar la seva primera novel·la que porta per títol Geníssers (2006). A Virus editorial ha publicat El anarquismo individualista en España. 1923-1928 (2007) i el llibre que es presentarà aquest divendres Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936 (2010).

---

Us hi esperem!

---

Més informació de les Jornades

---

---

---

---

Dijous 21 d'octubre, al Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

Conferència:

CNT, 100 anys de lluita

A càrrec de:

- Dolors Marín Silvestre, historiadora llibertària. Presentant CNT, història d'un sindicat.

- Albert Herranz Hammer, membre del Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats». Presentant La CNT a les Illes (1910-1975).

- Pere Josep García Munar, membre del Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats». Presentant La CNT mallorquina durant la Transició espanyola.

---

---

---

---

---

Gala de cloenda de les XII Jornades Llibertàries (Manacor, 24-10-10)

El proper diumenge dia 24 d'octubre tindrà lloc al Teatre de Manacor la cloenda de les XII Jornades Llibertàries.

L'acte constarà de tres parts: una musical, una teatral i una audiovisual.

En la part musical comptarem amb La Orquesta de Bolsillo. Dos excomponents de la Gran Orquesta Republicana --Javi Vegas, a la guitarra i la veu, i Xema Bestard, al trombó i el clarinet-- musicaran textos d'Eduardo Galeano.

Barrabassades és el títol de la part teatral. José Luis Artieda i Joan Carles Montaner --de la companyia Buffons-- ens duran els seus esquetxos.

La tercera part, constarà d'un audiovisual per a fer memòria. Imatges de l'època de màxim esplendor del moviment llibertari seleccionades i acompanyades per música per a fer-les més pròpies d'aquesta nit d'art.

Tot tindrà lloc al Teatre de Manacor el diumenge 24 d'octubre a les 19 hores. La entrada costarà 6 euros.

Us hi esperem!

---

---

---

Dimecres 20 d'octubre, al Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Les clavegueres de la política mallorquina

Projecció comentada dels reportatges:

- Carreteres a la mallorquina

- Causa oberta a la corrupció

---

A càrrec de Jaume Perelló, periodista i responsable de l'àrea de reportatges i documentals de Televisió de Mallorca

---

Us hi esperem!

---

Més informació sobre les Jornades

---

---

---

Dimarts 19 d'octubre, al Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Conferència:

Racionalisme i educació. Per una pedagogia llibertaria

---

A càrrec de Dolors Marín Silvestre, escriptora i historiadora llibertària

---

Dolors Marín és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització dels grups d'afinitat anarquista. Ha exercit com a professora de tècniques de documentació audiovisual en el Màster de noves professions de la Universitat de Barcelona des del 2000 fins al 2005, i ha treballat com a documentalista i comissària de diverses exposicions: L'Hospitalet, 100 anys d'Ajuntament; Collblanc-La Torrasssa, història d'un barri (2001); Surrealisme i Etnografia: la trobada fecunda (2000); Ètnic (2004), i Gitanos, sis segles de cultura rom a Catalunya (2005). A més a més, ha exercit d'assessora en el camp audiovisual i documentalista en diversos reportatges i pel·lícules, i es autora de Surrealisme i Etnografia CSIC-Barcelona (2000, amb Lluís Calvo), Clandestinos: El maquis contra el franquismo (2001 y 2005), Cornellà: 25 anys de Democràcia (2004, amb Àngels Marín), Editorial Nova Terra (1958-1978) (2004), La Barcelona Rebelde. Gúa de una ciudad silenciada (2004), Francesca Bonne-maison: educadora de ciudadanes (2004), Ministros anarquistas. La CNT en el gobierno de la II República (2005); La família Montseny-Mañé: un laboratori de les idees (2006, amb Salvador Palomar Abadía), La Semana Tràgica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (2009), Memòria històrica dels ateneus a Catalunya: un patrimoni de pràctica associativa i una història que cal rescatar (2009), Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España (2010);  i així com de diversos articles de divulgació històrica. Col·labora en diverses trobades sobre la recuperació de la memòria històrica (La Gavilla Verde de Conca i Asociación de Jóvenes de la Comarca del Jerte a Extremadura), i és membre de la Marxa del Maquis de Catalunya i del Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats» de Mallorca. Actualment fa classes d'història en un institut palmesà.

---

Us hi esperem!

---

Més informació sobre les Jornades

---

---

---

---

Dilluns 18 d'octubre, al Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Xerrada-debat:

Anarcosindicalisme i cooperativisme: un primer pas per a l'autogestió

---

A càrrec de l'economista Lluís Rodríguez Algans, membre de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA)

---

L’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA, d’ara en endavant) és una entitat cultural d’àmbit estat espanyol, on realitzem activitats de docència i investigació en economia política i autogestió obrera i social.

L’ICEA es basa en els principis de l’assemblearisme, el federalisme, la solidaritat i el suport mutu. L’ICEA no té ànim de lucre, no rep subvencions de l’Estat i les activitats que organitza són de caràcter gratuït. A l’ICEA tenen cabuda estudiants, llicenciats, doctors i professors d’economia, professionals d’altres ciències socials i humanes (sociòlegs, politòlegs, historiadors, filòsofs, juristes, psicòlegs, etc.) i treballadors en general.

L’ICEA està obert als que els interessi trobar una explicació real als successos econòmics i socials. Així mateix pretén col·laborar per a transformar aquesta societat capitalista en una altra societat on no existeixi l’explotació, aprofundint en l’estudi de les alternatives basades en l’autogestió obrera i social, tant a nivell teòric i històric com a pràctic i actual.

L’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió pren com a referent històric l’entitat que amb el nom de “Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya (ICEC)”, es va crear a Barcelona en 1931, i que fins a 1939 va organitzar cursos, conferències i debats sobre temes econòmics i socials.

---

Com s’estructura l’ICEA?

L’ICEA pren les seves decisions en assemblea i la seva estructura de funcionament es basa en càrrecs de gestió revocables que, al seu torn, creen els seus grups de treball. Així mateix per a l’exercici de les seves activitats, l’ICEA compta amb dos pilars fonamentals: els grups d’estudi i els gabinets tècnics.

Per mitjà dels grups d’estudi es pretén abordar i estudiar un o més temes, per a posteriorment traslladar les conclusions i coneixements a la resta de la societat. Amb els gabinets tècnics es pretén donar suport tècnic com a economistes i investigadors socials a les organitzacions i moviments socials que ho precisin. Els grups d’estudi treballen per mitjà d’un sistema d’educació a distància pel que és possible participar en ells des de qualsevol lloc.

Com a suport als grups d’estudi i gabinets tècnics, l’ICEA compta amb una biblioteca digitalitzada i especialitzada en ciències socials, principalment en economia, autogestió, anarquisme, anarcosindicalisme i moviments obrers i socials. La totalitat de la biblioteca es troba als locals de l’ICEA. El catàleg general i part d’aquesta biblioteca es troba a la pàgina web.

---

Per què neix l’ICEA?

L’ICEA neix amb l’objectiu de ser una entitat on desenvolupar aspectes culturals i tècnics al servei de la transformació social.

En els aspectes culturals i de formació, l’ICEA pretén crear grups d’estudi en tres àmbits:

1) Anàlisi del funcionament del sistema econòmic capitalista, coneixent les seves característiques i els seus límits.

2) Consolidació com un laboratori d’idees en política econòmica, laboral i social des d’una perspectiva llibertària i tendent a implantar l’autogestió obrera i social. L’objectiu principal és nodrir el pensament i l’acció de les organitzacions i moviments socials.

3) Investigació de les formes econòmiques i socials amb les que substituir el capitalisme per un sistema socioeconòmic basat en l’autogestió. En aquest sentit pretenem cobrir el buit existent pel que fa a l’aprofundiment de l’estudi de les alternatives al sistema capitalista. D’aquesta manera és necessària l’obertura cap a altres camps d’estudi imprescindibles i interrelacionats amb l’economia, com la sociologia, la història, la política, etc.

Aquests estudis es divulgaran per mitjà de la realització d’articles, follets, informes, llibres, conferències, seminaris, cursos i plans d’estudi.

En els aspectes tècnics l’ICEA pretén desenvolupar el seu treball per mitjà de tres gabinets dirigits respectivament a:

- Elaborar una recopilació setmanal de notícies publicades en premsa sobre temes d’interès socioeconòmic i de lluites laborals en l’estat espanyol.

- Oferir assessorament en suport a les lluites laborals i socials.

- Oferir assessorament per a l’autogestió dels mitjans de producció per part dels treballadors.

---

On trobar-nos?

Els membres de l’ICEA estem presents a dia d’avui a Barcelona, Bilbao, Madrid, Valladolid i Sevilla. Si desitges més informació sobre les activitats i grups d’estudi que estem desenvolupant o estàs interessat/da a pertànyer a l’ICEA pots posar-te en contacte amb nosaltres en la següent direcció:

http://iceautogestion.org

info@iceautogestion.org

---

Economista també rima amb anarquista. Entrevista amb l'economista Lluís Rodríguez Algans

Més informació sobre les XII Jornades Llibertàries

---

---

---

Diumenge 17 d'octubre

Excursió reivindicativa

«Accés lliure al camí de Planícia ja! Defensant el dret de pas»

Excursió a peu pel Camí Antic de Planícia (Són Creus i S'Arboçar) i pel Camí Vell d'Estellencs, que es realitza per denunciar el tancament il·legal d'aquests senders per part de finques particulars, impedint el pas a grups d'excursionistes.

Lloc de sortida: Plaça de la Vila de Banyalbufar (Banyalbufar), a les 10.00 h.

---

Us hi esperem!

---

Més informació sobre les Jornades

---

---

---

Dissabte 16 d'octubre, a les 20.00 hores, a l'Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT (Palma)

Xerrada-debat

Camus llibertari.

El reconeixement que els llibertaris manifestaven envers els seus pensaments... i les seves accions

A càrrec d'Hélène Rufat Perelló

Hélène Rufat Perelló és llicenciada en Filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) (1988), doctora en Filologia francesa per la Universitat de Barcelona (UB) (2000), amb una tesi sobre les imatges i els mites mediterranis en l'obra d'Albert Camus, i diplomada en Filosofia per la Universitat de París 10 (Nanterre). Actualment és professora de llengua i de literatura francesa en la Facultat de Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la «Société des Études Camusiennes» i ha participat en nombrosos col·loquis al voltant d'aquest autor. Així mateix, ha publicat diversos articles en diferents revistes tant franceses com peninsulars i capítols de llibres amb els seus estudis sobre les imatges camusianes de la Mediterrània, per una banda, i sobre les relacions de Camus i els llibertaris espanyols, per una altra --coordinà el número especial de la revista Anthropos (núm. 199) dedicat a Camus. Actualment, també està involucrada en diferents activitats relacionades amb els estudis interculturals --especialment els que qüestionen els temes de la identitat-- des d'una perspectiva tant filològica com a filosòfica i en el Projecte Europeu Eurogame. Ha traduït diverses obres del francès al castellà i a l'inrevés. Son pare va ser el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Ramon Rufat Llop.

Us hi esperem!

---

---

Dins del marc de les XII Jornades Llibertàries 2010, demà divendres 15 d'octubre tindrà lloc la xerrada «Desmuntant l'Estat, construint la societat lliure del segle XXI» a càrrec de Félix Rodrigo Mora. L'acte serà també presentació de dos dels seus llibres: La democrácia y el triunfo del Estado i Crisis y utopía en el siglo XXI.

L'acte es realitzarà a partir de les 20.00 hores a la sala SACMA de Manacor (carrer d'en Bosch, 5, 1r).

Felix Rodrigo Mora milità des de ben jove en la vessant més radical del moviment obrer de caire marxista. Però d'aquella experiència va anar adquirint consciència dels seus errors i mancances. Refractari al món universitari, es dedicà de manera autodidacta a la reflexió i l'estudi del món rural tradicional i de l'actual contemporaneïtat. Des de l'any 2001 fins al 2006 va formar part del grup de crítica antiindustrial «Los Amigos de Ludd», el qual va tenir una forta repercussió entre els grups contraris al capitalisme i a l'Estat. Després de l'amistosa autodisolució de «Los Amigos de Ludd», Félix publicà el llibre Naturaleza, ruralidad y civilización un recull d'articles, conferències i reflexions d'aquella època. Posteriorment ha publicat la seva obra més extensa i ambiciosa La democracia y el triunfo del Estado, els llibrets Crisis y utopía en el siglo XXI i Borracheras No. Pasado, presente y futuro del rechazo a la alcoholización, i no fa molt el llibre escrit en gallec O atraso político do nacionalismo autonomista galego. Des de fa uns anys la seva activitat conferenciant ha estat intensa i principalment ha estat molt demandat pels col·lectius llibertaris, l'ecologisme més radical així com per associacions naturalistes o rurals.

Podeu trobar més informació sobre la seva obra a la seva web: felixrodrigomora.net

Per més informació sobre aquest acte podeu telefonar a Toni 678548775 o a Iñaki 649892483.

Les XII Jornades Llibertàries 2010 han estat organitzades per Cultura Obrera, l'Ateneu Llibertari Estel Negre i la CNT.

Us hi esperem!

Més informació sobre les Jornades

---

---

Sovint no veiem com van les coses fins que passen i és per això que quan passen, precisament, ens estranyem. Ens estranyem i ens sorprenem del fet que les masses obreres ja no vagin a la vaga quan la vaga no és només necessària sinó imprescindible. Quan dic «masses obreres» no m'estalvio la ironia ja que seria molt millor parlar d'individualitats enfrontades en perpètua competència però m'agrada aquest toc retro del llenguatge. Ens estranyem que la majoria social accepti perdre drets de tota mena a favor de la banca i els rics, i ho fem sobretot perquè totes i tots sabem llegir però cada cop som més pocs que entenem el que llegim. La por, ja se sap, distorsiona fins i tot els hàbits de lectura i la comprensió dels continguts (avui m'he aixecat irònic)

Potser ho entendríem perfectament si repasséssim l'imaginari cultural de la majoria de persones (per tant, de la majoria dels treballadors i les treballadores) en aquest món fantàstic que ens ha tocat viure. I és que cap dels ídols de les masses obreres no fa mai vaga. No en fan els protagonistes de «Aquí no hay quien viva» ni en fa Coto Matamoros, no en fan els prínceps d'Espanya o la Duquesa de Alba ni en fa la Belén Esteban. És així, els referents culturals (dol anomenar amb aquest adjectiu tanta putrefacció però de cultura n'hi ha sempre de bona i de dolenta i la patètica guanya per golejada sovint) s'acaben convertint en mirall que reflecteixen i modelen la realitat. Així, uns no fan vaga i no es queixen de res perquè surten a la tele en sèries en què els conflictes personals amaguen qualsevol mena de conflicte social, de fet els segons no hi existeixen i tot es redueix a «jo estimo aquell», «ell no m'estima a mi», etc.; i altres perquè viuen en móns de luxe i exclusivitat que comparteixen amb tota la fauna de prostitutes i prostituts habituals de les pàgines de paper de les revistes del cor i de la premsa esportiva. Aquests tampoc fan vaga. Mai no hi ha conflictes socials en el món que ens dibuixen i que sempre tenim tendència a imitar, els humans, totes i tots. Per què, doncs, si els models que ens donen són tan nocius ens els donen? No cal que respongui jo, ja us heu respost vosaltres mateixes.

Canviem de tema. O no.

Des de les esquerres diverses i plurals, massa sovint hem perdut el temps en baralles estèrils sobre pura estètica i en això els capitalistes també ens han fet alguns gols per l'escaire i d'altres de l'alçada d'un campanar. També és cert que des de sempre qui ha tingut diners ha marcat la moda o els corrents estètics contractant i tenint a sou qui creava la representació de la realitat de forma artística. Qui excel·lia en tot allò relacionat amb la creació era assalariat de qui manava per tal de controlar-ne l'obra, el contingut i tenir-lo al seu servei, alhora que la seva força creativa esdevenia purament propagandística, tant si el resultat final era religiós com si estava relacionat amb la representació del poder dels amos, les seves famílies... Ara, bancs, caixes i multinacionals diverses d'arreu del planeta tenen els ulls oberts com a plats per xuclar tendències i aportacions noves o no tan noves per tal de refermar els seus discursos capitalistes i autoritaris. Són la continuació de nobles, burgesos... I tal com deien els Negu Gorriak, cada cop sorprèn més la rapidesa que té el sistema per assimilar la darrera distorsió. Tenien i tenen raó.

La creació artística no compta amb representacions que puguem assimilar a esquerra o dreta, tot i que sèries de televisió, divos i dives de tertúlies infumables i artistes diversos sí que traspuen molt sovint feixisme, racisme i masclisme. Ara bé, no tot ha de ser així sempre. Sabem i hem vist com les i els artistes, els creatius i tota mena de gent relacionada amb la cultura pot anar de la mà de qui vol el canvi social. De la mateixa manera que també pot anar-hi de qui demana i exigeix mantenir el domini damunt de les nostres realitats socials. Depèn només dels tractes que els fem, de la força que tinguem i, sobretot, del poc elitistes que ens vulguem.

Si demà tenim capacitat i enteniment per esdevenir creadors i acollidors de realitats artístiques, culturals i significatives de tota mena, de tota mena, podrem dotar les nostres lluites dels referents suficients per no viure tan sols en el món de la ideologia i, per tant, de transmetre no només davant dels grans fets o dates sinó permanentment. Només si aconseguim això podrem plantejar-nos un canvi global. No és impossible però cal treballar-ho sense descansar.

Jordi Martí Font