Ateneu Llibertari Estel Negre

El film dirigit per Santiago Fillol i Lucas Vermal, Ich Bein Enric Marco (2009), es projecta avui dimecres 16 de juny al Centre de Cultura a les 20 hores.

La pel·lícula narra la història d’un expresident de la principal associació espanyola de deportats, que emprèn un viatge en cotxe per Alemanya. Marco viatjà pel mateix recorregut que va fer l’any 1941 a un comboi de treballadors enviats per Franco a Hitler, en plena Guerra Mundial. El viatge finalitza al camps de concentració de Flossenbürg.

---

Santiago Fillol (Córdoba, Argentina 1977)

Estudià cinema i lletres a la Universitat Nacional de Córdoba i un doctorat de cinema a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on imparteix classes de cinema. És la seva primera pel·lícula.

---

Lucas Vermal (Buenos Aires, 1972)

Ha viscut a Alemanya, Espanya i França. Va estudiar filosofia a la Universitat de París I. Actualment viu a Madrid. També és la seva primera pel·lícula.

Dijous dia 17 de juny a les 20 hores a "Sa Fàbrica", el nou Casal de Joves d’Inca (Avinguda de Lluc, 299).

Finestra al Sud ens convida al cinefòrum en el que es projectaran els documentals El mundo según Monsanto i Qui es beneficia dels cultius transgènics?, i que comptarà amb la presència de Sandy Hemingway, de la plataforma Mallorca Lliure de Transgènics.

Us hi esperem!

---

Aquesta acció, que fins aleshores mai no s'havia fet, es realitzà el 20 de març de 2010 a Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc) per activistes d'Askekintza (Alliberament Animalista) per a denunciar l'explotació i la tortura a la qual es veuen sotmesos milions d'animals arreu del món en nom de la moda.

Actualment el poble de Santa Maria es troba dividit pel tancament de les vies del tren (amb l’excepció dels tres passos a nivell, de Ca’n Franco, Coanegra i Sa Síquia).

Aquesta divisió actual s’anirà agreujant progressivament amb l’imminent electrificació de la línia que portarà implícita,  un augment de les freqüències  i el tancament de les barreres dels passos a nivell amb molta més freqüència.

El 2011 els trens elèctrics amb els cables de la línia catenària creuaran el poble amb un gran impacte per Sta. Maria.

Per aconseguir un soterrament complet del tren, tal com ens agradaria a la gent que vivim a  Santa Maria,  es necessari primer excavar una trinxera i ubicar-hi a dins les vies.  El més important és, almenys, executar la trinxera, doncs un cop executada es podria tapar en el futur i completar el soterrament.   Així es recuperaria l'espai que actualment ocupa el tren i es podria convertir en un gran espai públic urbà, per exemple un passeig i/o zona verda. Això eliminaria definitivament l’impacte actual i futur del tren en el seu pas per Santa Maria.

La proposta de trinxera és la primera fase d’un possible soterrament complet  i és una proposta limitada, parcial i incompleta perquè té en compte, de forma molt responsable, la situació de crisi actual i la manca de diners per inversions públiques.

Tot i que l’ideal hagués estat haver iniciat l’obra de la trinxera fa més de 10 mesos, (la Plataforma així ho vàrem sol·licitar per evitar una despesa addicional innecessària), l’obra de la trinxera encara és viable i compatible amb l’electrificació de la línia.

Volem remarcar que quan més despesa facin en l’electrificació, i les seves conseqüències implícites, més costosa serà després la trinxera ja que s’haurà de deselectrificar el tram afectat i electrificar dues vies provisionals en comptes d’una.

Per totes aquestes raons s’ha d’aconseguir la trinxera ara i no ens valen falses promeses o simples compromisos de futur. Santa Maria quedarà  més separada, més impactada, amb més perills i el no fer res

No és una proposta acceptable per la seva irresponsabilitat!

El projecte de trinxera és sense dubte l'opció més beneficiosa per a tots i en tots els sentits (de inversió pública, ecològic, de seguretat, de mobilitat, etc.) i els diners públics són per a invertir en projectes que millorin el futur.

Plataforma Santa Maria volem el tren en trinxera

La defensa havia presentat un recurs al Suprem arran de la sentència de l’Audiència Nacional espanyola, que la condemnava per temptativa de col·laboració amb organització terrorista.

El Tribunal Suprem espanyol ha absolt Núria Pòrtulas del delicte de «temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista» pel qual l’Audiència Nacional l’havia condemnada a dos anys i mig de presó. L’advocat, Benet Salellas, ha remarcat, en declaracions a VilaWeb, que la sentència és definitiva i que deixa clar que «la col·laboració amb una organització terrorista era impossible perquè no hi havia organització terrorista».

La defensa de Pòrtulas va recórrer la sentència perquè considerava que la sentència de l’Audiència Nacional espanyola no aportava proves que relacionessin la noia de Sarrià de Ter amb cap banda armada. I així ho ha considerat també el Suprem, que recrimina a l’Audiència i a la fiscalia no haver fet cas de la documentació aportada per la defensa.

Els fets són del gener del 2007, quan els mossos d’esquadra van intervenir a Pòrtulas una llibreta. La policia va acusar-la d’haver col·laborat amb Juan Surroche, que relacionava amb una organització armada italiana. Però Surroche va ser absolt.

Pòrtulas ja va ser empresonada preventivament durant quatre mesos el 2007. Actualment continua en llibertat provisional i cada setmana havia de presentar-se al jutjat signar.

Per celebrar l’absolució, el grup de suport a Pòrtulas ha convocat un brindis davant l’Ajuntament de Girona a les vuit del vespre i també se’n farà un a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A més, hi ha previst que se’n convoquin uns quants més a altres viles del país.

Taula rodona: «Votar o no votar»

Dilluns 14 de juny de 2010 entre les 20 i les 21 hores

Can Alcover (Sant Alonso, 24 / Palma)

Ponents:

Josep Juàrez, sindicalista

Damià Oliver, membre d'ATTAC- Mallorca

Pere Sampol, senador

Cristòfol Soler, expresident del Govern Balear

Antoni Tarabini, sociòleg

Moderador:

Eduard Mas, jubilat, membre de l'associació d'Antics Escoltes

Ho organitza: Jubilats per Mallorca

Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939). Volum II

Original de Margalida Capellà

Dijous 10 de juny de 2010 a les 20 hores

Centre de Cultura «Sa Nostra» (carrer de la Concepció, 12 / Palma)

Hi intervindran: Manel Suárez Salvà, membre de l’Associació per a la Memòria Històrica; Arnau Company, historiador; Pere Comas, director d’Ultima Hora; Santiago Juan, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics; l’autora del llibre. Clourà l’acte la Sra. Josefina Santiago, consellera d’Afers Socials. Moderarà l’acte: Maria Muntaner, editora.