Ateneu Llibertari Estel Negre

Bramen els economistes del règim, que són la immensa majoria --i tots els qui tenen tribuna pública als mitjans mentiders els segueixen el rastre--, que a Grècia els governants han enganyat el poble durant decennis amb els comptes públics de l'Estat. I per això ara passa el que passa...

Amb aquesta mentida sencera --que no mitja-- volen justificar allò injustificable, la caiguda d'una estructura estatal no cap a l'anarquia sinó cap a l'ultraliberalisme. És a dir, cap al zero de serveis socials, cap a l'assistencialisme en la sanitat, cap a l'ensenyament que prepari treballadors obedients incapaços d'entendre el món on viuen, cap al no-res d'habitatge... Llegeixo i rellegeixo les opinions dels «nostres» pensadors socials i tots sembla que diguin que cal que els grecs, i la resta, entenguin que els pobres sempre han de ser on cal que siguin, sota la sola dels amos i com a tals s'han de comportar. A Grècia, però, els manats no accepten els manaires i els «esclats comprensibles de violència» poden derivar en una cosa diferent. Des de fa més d'una dècada, Grècia és l'indret d'Europa on l'anarquisme en totes les seves formes i manifestacions té més presència. Potser no passarà però el foc grec podria arribar a il·luminar la foscor on ens volen fer viure permanentment els amos i els seus encarregats. I n'haurem de prendre nota.

Jo, que no sóc economista però tampoc imbècil, em pregunto com pot ser que uns comptes falsificats com ara ens diuen que eren els grecs no van ser detectats per ningú. No només va passar xai per bèstia grossa sinó que la colla de fastigosos acumulafoteses --i no tan foteses-- els van beneir. Busco més informacions sobre el tema arreu i trobo sempre notícies i anàlisis parcials que no em permeten fer-me'n una idea. El llenguatge dels amos és reconsagradament autoreferencial. La major part de les vegades, les anàlisis estan fetes per «economistes» dels que glorifiquen els amos i diuen que caldrà fer sacrificis... als de sempre. Perquè, tant si els culpables de la caiguda grega que ha portat a aquesta extorsió en forma de brutals «mesures anticrisi» són els exgovernants qui no van saber llegir les xifres aleshores, com si els culpables són els «especuladors», és evident que aquests tenen noms i, per tant, caldria que alguna cosa paguessin i que no fossin només les classes populars les qui rebessin de valent. Tot el contrari. Si mai cauen, els donaran els nostres diners per tal que reprenguin el saqueig.

A Público, un article amb el títol «El negoci d'afonar un país» --en castellà-- signat per Amparo Estrada, cap d'informació del diari, em dóna uns quants noms que no em vull estar de reproduir. Diu l'Amparo que el 8 de febrer d'aquest 2010, en el número 767 de la Tercera Avinguda a Nova York, a la seu de Monnes, Crespi i Hardt es va produir una reunió dels lladres dels hedge funds (els fons especulatius d'alt risc). Allí, segons Estrada, es va planejar la destrucció ultraliberal de l'Estat grec. Al sopar hi havia Aaron Cowen, representant de SAC Capital Advisors, que belluga 16.000 milions de dòlars en hedge funds; David Einhorn, de Greenlight Capital, que ja va participar en l'assalt a Lehman Brothers la tardor del 2008; Donald Morgan, de Brigade Capital; i, entre altres, un representant de Soros Fund Management, la societat d'inversions de George Soros, a qui els mitjans anomenen «filantrop» i estaria bé que anomenessin «delinqüent postmodern», ja que tot i que no roba amb les seves mans sí que ho fa amb els seus tentacles econòmics. Ai, perdó, que robar només ho fan els gitanos romanesos..., no diu això el racista Albiol? Soros, per recordar algunes de les seves malifetes, va ser un dels responsables de l'atac a la Société Générale francesa el 1988 o de l'afonament planificat de la lliura esterlina el 1992 (d'on en va treure mil milions de dòlars).

Marcel·lí Antúnez va presentar, fa uns anys, un muntatge en què tot el seu cos es trobava connectat a diversos mecanismes que controlava un ordinador. Cada cop que una tecla era clicada per alguna persona del públic, el seu cos en rebia les conseqüències en forma de pessic, carícia, cop o punxada. Alguns que el van veure van dir que allò no tenia ni solta ni volta. La solta hi era i la volta ara és aquí. En el món del feixisme econòmic, on estem avui, al 2010, hi ha un grup reduït d'humans que s'atribueix la potestat de prémer les tecles. Els encarregats dels mecanismes, que anomenem polítics i hi ha qui diu que ens representen, els obeeixen cegament, per tant d'ells no en podem esperar res més que llepades cap a dalt i garrot cap a baix. Grècia té ara la paraula, pot escriure una nova gramàtica en la resposta i que aquesta faci llum. Perquè és l'hora de les llums, i dels angiolillos, i dels morrals... que parlin clar als taurons. Tan clar com els d'abans parlaven clar als qui ara només són encarregats. I sempre, tal com crec que cal que sigui, sense violència contra les persones si no ens ataquen... i ens estan atacant.

Jordi Martí Font

El nou pla d'austeritat anunciat el diumenge 2 de maig és una veritable catàstrofe per a la població grega, per als assalariats tant del sector privat com del públic, per als pensionistes i els aturats.

- Congelació de salaris i pensions de la funció pública durant 5 anys.

- Supressió de l'equivalent a dos mesos de salari als funcionaris.

- Augment del tipus principal de l'IVA que, després d'haver passat del 19 al 21%, ara serà del 23%. L'augment dels tipus reduïts seran del 5 al 5,5%, i del 10 al 11%.

- Els impostos sobre els combustibles, alcohol i tabac augmenten un 10% per segona vegada en un mes.

- Les jubilacions anticipades (degudes a condicions de treball especialment dures) estaran prohibides abans dels 60 anys.

- L'edat legal per a la jubilació de les dones passarà dels 60 als 65 anys, d'aquí a 2013.

- Per als homes, l'edat legal per a la jubilació dependrà de l'esperança de vida.

- Es necessitaran 40 anys de treball cotitzats (i no els 37 anys d'ara, a part dels anys d'estudi i atur) per obtenir la jubilació completa.

- Aquesta jubilació estarà calculada sobre el salari mitjà de la totalitat dels anys treballats, i no en funció de l'últim salari, com fins ara (en general, una disminució de l'import percebut d'entre el 45 i el 60%.)

- L'Estat reduirà les despeses de les seves funcions (salut, educació, etc.) En 1.500 milions d'euros.

- Les inversions públiques també es reduiran en 1.500 milions d'euros.

- S'estableix un nou salari mínim per als joves i els aturats de llarga durada (és a dir, l'equivalent al CPE rebutjat a França per la joventut i els sindicats).

Quina ganga per als mercats financers i per al capital!

- Els transports, l'energia i algunes professions reservades a l'Estat es liberalitzaran i s'obriran al sector privat (és a dir, privatitzacions).

- El sector financer (principalment els bancs) es beneficiarà d'un fons d'ajuda implementat amb l'ajuda del FMI i la Unió Europea.

- La flexibilitat en el treball es reforçarà.

- Es facilitarà l'acomiadament.

- L'economia grega quedarà sotmesa al control de l'FMI.

Grècia, que romandrà a la zona euro, no podrà devaluar la seva moneda, ni jugar amb els tipus d'interès. Tampoc podrà reestructura el deute, ja que les institucions financeres europees tenen 2 / 3 de la mateixa. Aquests mateixos bancs continuaran gaudint de préstecs del Banc Central Europeu a un tipus d'interès de l'1%, i així podran prestar aquests diners als Estats (mitjançant remuneració). Com a contrapartida a aquestes mesures, els països de la zona euro prestaran a Grècia entre 100.000 i 135.000 milions d'euros com a ajuda, i aquest préstec haurà de retornar en 3 anys, amb un tipus d'interès del 5% (aquest mateix any haurà de tornar 45.000 milions d'euros). Els Estats rics i els bancs guanyaran per tant diners a costa del poble grec. Christine Lagarde, ministra de Finances francesa preveu un benefici de 150 milions d'euros per any. D'aquesta manera, augmenten el dubte pública grega per permetre que l'Estat grec pugui pagar els seus creditors privats.

La crisi grega és la demostració a escala natural de la triple perillositat de l'FMI, la Unió Europea i els mercats financers.

L'FMI, justament desprestigiat per les seves catastròfics «plans d'ajustament estructural», reapareix a la zona euro després d'haver causat estralls en diversos països de l'est europeu. Ara utilitza els mateixos procediments que abans, adaptats als mateixos comanditaris: els mercats financers i les transnacionals. Avui com ahir és la seva veritable naturalesa de bomber piròman que es revela sense embuts.

La Unió Europea i la seva Comissió també reafirmen les seves paradigmes al servei de la «competència lliure i no falsejada». El Banc Central Europeu no està al servei de les poblacions europees sinó només al servei dels bancs i dels organismes financers. Els mercats financers, després d'haver provocat i precipitat la crisi grega, a través de les agències de qualificació pagades pels grans bancs nord-americans, volen obtenir encara més beneficis de les seves estratègies especulatives. El govern del PASOK, la UE i el FMI li serveixen en safata.

Darrere de la indústria financera hi ha les multinacionals de la indústria, del comerç i dels serveis

Si estigmatitzem amb tota justícia als fons especulatius, a les agències de qualificació ia la indústria financera, tampoc perdem de vista que només és l'arbre que impedeix veure el bosc. Aquesta especulació desenfrenada que estrangula als pobres només és possible a causa de dues raons principals:

- Les successives desregulacions dels mercats financers a partir dels anys vuitanta del segle passat.

- La decisió voluntària i conscient de la gran patronal de dedicar els seus nous beneficis a l'especulació en lloc de dedicar-los a la producció i l'ocupació. Aquesta acumulació de nous beneficis té el seu origen en un nou repartiment de les riqueses a favor dels beneficis i en detriment de la part que correspon als assalariats. Aquesta part va disminuir en prop del 10% del PIB en 25 anys en el conjunt dels països desenvolupats.

Aquesta orientació econòmica, liderada per la ideologia neoliberal, és la causa principal de la crisi econòmica i financera que patim actualment.

Els diferents governs que durant 30 anys es van succeir a Grècia així com en altres països del Nord, tenen també una gran responsabilitat en l'augment del deute públic. Les polítiques fiscals, que afavoreixen a les famílies més riques i les grans empreses (impost sobre la renda, el patrimoni i el de societats), van disminuir considerablement els ingressos pressupostaris i agreujar el dèficit públic, obligant els Estats a augmentar el seu endeutament.

S'evita que paguin els responsables de la crisi i en canvi és al poble al qual es presenta el compte

En el pla d'austeritat PASOK-UE-FMI imposat al poble grec hi ha només petites mesures, ineficaços, per establir un començament de justícia fiscal i no hi ha absolutament res per lluitar contra l'evasió fiscal dels beneficis de les grans empreses.

Les «solucions» del PASOK, la UE i el FMI precipiten a Grècia cap a un aprofundiment de la seva crisi. Una recessió mínima de 4 punts al PIB estava ja programada per al 2010. Els petits artesans i comerciants, les petites empreses patiran una llarga sèrie de fallides i d'abandonament d'activitats. L'atur augmentarà enormement i les classes populars i mitjanes veuran com el seu nivell de vida caurà en picat. Creixeran les desigualtats mentre els drets humans fonamentals (accés a l'energia, l'aigua, a la sanitat, a l'educació, etc.) Estan amenaçats per la part més pobra de la població.

La ràbia del poble grec és també la nostra. El CADTM dóna suport, sense cap reserva, les mobilitzacions contra el pla d'austeritat.

Hi ha solucions alternatives

- El pagament del deute públic de Grècia  s' ha de suspendre immediatament i s'ha de dur a terme una auditoria pública per decidir sobre la legitimitat o il · legitimitat de l'esmentat deute.

- S'han de prendre mesures d'anul·lació i els beneficis financers del deute han gravar en origen, amb el tipus d'interès màxim de l'impost a la renda.

- S'han de prendre mesures fiscals, de manera immediata, per restablir la justícia fiscal i lluitar contra el frau. En aquest moment, segons els comptes del Tresor grec, els funcionaris (designats com a boc expiatori) i els obrers declaren uns ingressos més grans que els professionals liberals (metges, farmacèutics, advocats) i fins i tot que els executius dels bancs.

Gairebé la totalitat de les grans empreses (armadors ,...) declaren els seus beneficis en els països amb la fiscalitat més avantatjosa (especialment a Xipre) o els amaguen en els paradisos fiscals. L'Església ortodoxa continua beneficiant-se de unes exoneracions fiscals exorbitants sobre el patrimoni en general i sobre l'immobiliari en particular.

Hi ha diners a Grècia, però no on el pla d'austeritat vol agafar-lo. Al CADTM som solidaris amb el poble grec, que farà una vaga general el dimecres 5 de maig. A tot arreu, a Grècia i també en els altres països europeus, la solidaritat amb la mobilització ha d'augmentar. Avui és Grècia però tots sabem que demà serà Portugal, Irlanda o Espanya. Demà passat tota la zona euro pot trontollar, inclosos els seus països més «rics».

Ens congratulem de les primeres declaracions de solidaritat i del començament de les mobilitzacions de suport davant les ambaixades gregues. Però cal anar més lluny!

El moviment social europeu en el seu conjunt ha d'estar al costat del poble grec. La població de tot Europa té totes les de guanyar.

El CADTM, en les seves possibilitats, contribuirà a això.

Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM)

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, doctorada en corrupció institucional, ha assegurat que «la corrupció és consubstancial a les Institucions». La presidenta acaba de descobrir i anunciar el que anarquistes, des de Bakunin, venim denunciant des de fa anys: «La corrupció i el robatori són consubstancials al sistema capitalista. La corrupció i demés formes de robatori són la base i fonament de les institucions del sistema capitalista». Per una vegada a aquesta dona, se li ha de donar la raó. I l'Aguirre no és una dona qualsevol. L'Esperança Aguirre es relaciona amb els Bilberberg, els amos, del món, els que no paren de robar, utilitzant polítics, governants, jutges, mitjans de comunicació, etc. L'últim robatori, bilionari l'han fet amb diners públics, i de manera descarada.

La corrupció és consubstancial als partits i Institucions de l'estat en proporció directa al poder que tenen. «A més poder més corrupció».

Els corruptes, no sols roben als països del tercer món utilitzant guerres, terroristes, boicots, imposant polítiques neoliberals, sinó també en els nostres països Mentre l'economia se desploma, mentre augmenta l'atur i la misèria, els corruptes, a traves de governants corruptes, fan negocis bilionaris i especulen amb diners públics.

L'Esperanza Aguirre no sols és la presidenta d'una de les Institucions més importants d'Espanya, la comunitat de Madrid, i líder del partit més important i corrupte d'Espanya, sinó que ella mateixa ja és tota una Institució, i per tant, «consubstancialment corrupte».

Recordem que ella fou presidenta gràcies a la corrupció de dos parlamentaris socialista que es varen passar de bàndol

Recordem un fet innegable: Els polítics del PP són els més corruptes a totes les nacions d'Espanya. Es un fet de domini públic. Ho saben inclòs els milers de babaus que els voten. Després segueixen els corruptes socialistes, que se'ls nota més quan roben, ja que molts d'ells incrementen exageradament el pobre patrimoni que tenien abans d'ésser polític, «abans de posar-se a treballar altruistament pels altres».

Els polítics corruptes, com l'Esperança Aguirre i tants d'altres, se'ls nota per les justificacions i declaracions. Segueixen una sèrie de regles que semblen de manual. Repeteixen:

1. «Nosaltres no permetem la corrupció», diuen públicament els polítics corruptes. I com més corruptes més i més parlen d'honestedat i que en les zones que governen no hi ha corrupció. Parlen fins i tot que persegueixen la corrupció. Aquesta lletania la repeteixen gairebé tots, inclòs els que roben el 3%. Però en realitat cap polític s'atreveix a proposar cap llei i accions per a perseguir la corrupció pròpia de les Institucions que són responsables i treballen. Al contrari, protegeixen la corrupció oferint impunitat als corruptes. I finalment la majoria de casos s'arxiven, caduquen, i s'evaporen. Desprès fan la vida impossible als que han denunciat les corrupcions i als jutges que els han donant seguiment.

2. Els corruptes són els altres, diuen públicament els corruptes. Els del PP i P$OE s'acusen mútuament. L'Esparanza Aguirre senyalava en Bono com a possible gran corrupte del P$OE. El PP i P$OE ens entretenen acusant a individualitats de corruptes, però tots dos partits són essencialment corruptes, ja que corren a donar diners als poders financers corruptors, i competeixen per a ser els més generosos al servei de les grans corporacions corruptes, i en ésser els més hàbils en 'aplicar les polítiques neoliberals decidides pels poderosos.

¿És por ésser més corrupte que els polítics, que son els capatassos de les polítiques especulatives de les grans multinacionals? Les gran corporacions els hi financen eleccions a canvi de que implementin polítiques que els beneficien.

3. La majoria de polítics som honestos i treballadors, els corruptes són una minoria que cal apartar, quan es demostri. Els corruptes fan un mal tremend a la credibilitat dels polítics, la majoria bons. Ho demostra que la majoria de ciutadans ens continua votant.- vociferen públicament els corruptes.

Es fan la víctima. L'Aguirre n'és un bon exemple. Redueix la corrupció a casos aïllats i afirma que ella governa bé, i per això els ciutadans segueixen confiant amb ella. Però en privat el que fan és de seguir oferint impunitat als corruptes, ja que beneficien al partit, i als polítics dels partits nacionals. El partit que més roba, el més corrupte, és el que sol tenir més vots i més i més poder. El PP quan més roba, més popularitat té, més decisions de vot, més diners, més popularitat, més capacitat de corrompre les institucions de l'estat i pel mateix, més poder. Per tan, nosaltres seguim denunciant que estem en un país on les Institucions dites democràtiques estan corruptes en la seva pròpia essència.

Ara bé, la declaració de l'Aguirre, afirmant que la corrupció és consubstancial a les Institucions de l'estat, és quasi bé una confessió de corrupció. Això de dir «la corrupció és un delicte general, endèmic, ja que tothom roba i per tan ha de tenir atenuants pels que hi cauen» sembla una bona defensa per als nombrosos casos de delinqüents corruptes del PP, implicats en casos de corrupció. Només ho sembla. Ja que el que està descobrint és que una majoria roben. I ella ho sap de primera mà.

Els imputats per la justícia són una minoria dels que roben. Són els que s'han passat de la ratlla per avarícia, o els que no han volgut compartir i han sigut denunciats, o els que ni tan sols saben robar i ostenten alts càrrecs. La presidenta està dient que les Institucions son corruptes, igual com en Maragall amb el 5% general. Considero que s'ha d'ésser molt corrupte per arribar a aquesta justificació, ja que està declarant i senyalant la pròpia corrupció dels partits i de les institucions del sistema general.

Aguirre descobreix que ja no és tracta de la corrupció d'algunes individualitats, alcaldes, consellers d'urbanisme, presidents comunitats autònomes, diputats, etc., que pateixen tots de la mateixa malaltia, avarícia i guanys fàcils gràcies a d'impunitat. L'Aguirre assegura que la corrupció és consubstancial a les institucions, als partits, al sistema, que és essencialment corrupte, una evidencia que nosaltres venim denunciant any darrera any.

Fins quan els polítics seguiran robant impunement als ciutadans?

Fins quan permetrem que ens robin impunement uns mediocres?

Quan veurem els corruptes a la presó?

Txema Bofill

Amb la present volem presentar-vos a l'associació Lligams i que, si ho estimeu oportú, ja sigueu consumidores, productors o entitats, empleneu la sol·licitud per fer possible un mercat setmanal ecològic i local a Palma, un dels objectius que s'ha fixat aquesta associació. Vos agrairíem que contestéssiu amb la major brevetat, ja que l'11 de maig hauríem de tenir el projecte clar per presentar a l'Ajuntament.

D'altra banda, també vos agrairíem que féssiu la major difusió possible d'aquest nou projecte, i reenvieu o qualsevol persona o col·lectiu que penseu que li pugi interessar

Lligams

El 8 de maig fem el «Primer Festival Punk en diferit».

Un des-concert-ant guateke des de la posta de sol.

Una festa per finançar l'òrgan d'evasió del CUL.O. (www.culturaobrera.org): IL Corriere de s'era! (suplement vitaminàcid i sarcàustic, quadrimestral).

Tot seran vídeos de concerts punks i autogestionats a l'illa, tapes provocactives, vegudes descerebrades i mal al·lè! Se celebrarà al Centre Social Okupat i Autogestionat «El Sitio». Devora el Carreful del Coll d'en Rabassa. Camí de son Fangos, primera a l'esquerra i primera a l'esquerra (hi haurà cartells en passar el Carreful).

---

Aquest dijous 6 de maig,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

Aquesta és una petició d’ajut en un convocatòria que aviat tindrà altres manifestacions, però en relació a la qual un seguit de membres de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics hem ofert la nostra agenda de contactes personals per anar avançant feina. Es tracta del següent.

Com us haureu adonat totes les notícies que s'estan generant a propòsit del que es presenta com la «memòria històrica» del franquisme estan centrant-se en exclusiva en la repressió feixista exercida durant la guerra i els anys immediatament posteriors: fosses comuns, afusellaments i empresonament durant la guerra i als anys 40, venerables avis i avies explicant la seva experiència... Tot plegat abundant en la presumpta evidència segons la qual la dictadura és una etapa remota de la història, sortosament superada i deixada definitivament enrere per un present democràtic per al qual el feixisme és sols un trist record.

Jo crec que tots sabem que no és així. I aquí ve la cosa per la qual us voldríem demanar un cop de mà.

A la darrera assemblea de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics es va decidir tirar endavant una iniciativa en el marc de la celebració del seu 30 aniversari, consistent en la convocatòria d’un acte públic no institucional de vindicació de la memòria de la «generació TOP», és a dir de persones que van ser detingudes, empresonades, processades, multades, acomiadades o expedientades entre 1963 i 1977.

Recordeu que el TOP va ser el tribunal dedicat a jutjar els delictes polítics al llarg d'aquest període. És cert que algunes persones, com jo mateix, vam continuar caient en mans de tribunals militars, però la gran majoria de processats i processades ho van ser a través d’aquesta jurisdicció especial.

Estem buscant dades de més enrere, però us podem avançar que des de 1970 a 1975, el número de sumaris oberts pel TOP va ser de 14.178. L’any 1970, foren 1.358; el 1971, 1.361; el 1972, 1.695; el 1973, 2.065; el 1974, 3.382; el 1975, 4.317. En el moment de la seva clausura per ser substituït per l’Audiència Nacional el número de sumaris oberts per un sols dels jutjats del TOP, el número 1, s’acostava als 2.600. El total se sap que s'acosta a les 50.000 persones processades.

En absolut volem fer un acte de nostàlgia reparadora, ni res per l’estil. Del que es tracta és de retre homenatge als represaliats, però també de recordar que els responsables polítics, judicials i policials d’aquella repressió no sols van continuar i continuen en molts casos en actiu, sinó que no pocs d'ells han merescut reconeixements públics per la seva contribució a la «defensa de la democràcia».

Haureu de reconèixer que les implicacions polítiques del nostre propòsit són d’una volada important, en la mesura què impliquen un sever qüestionament a propòsit de les condicions en les que es va produir l’anomenada transició democràtica i, més enllà, sobre si aquesta es va produir realment de la manera com ens ho han presentat oficialment.

Doncs bé, el que us demanem és que ens ajudeu a trobar persones detingudes o represaliades al llarg del període 1963-1977 --fins i tot, repeteixo, si no haguessin arribat a ser processades-- o familiars directes seves, de cara a aplegar el major nombre possible de destinataris directes de la convocatòria. No cal dir que s’acceptaran de bon grau incorporacions al nucli de persones que estem preparant aquest acte.

El que us demanem és que si sou una d’aquestes persones que busquem --processats, empresonats, detinguts, multats, expedientats, despatxats de la feina-- escriviu-me un missatge a mi o a generaciotop@gmail.com. Si no ho sou, però teniu amics, parents o coneguts que ho siguin, feu-los arribar aquesta convocatòria i que ens escriguin a aquesta adreça.

Manuel Delgado