Ateneu Llibertari Estel Negre

Llevat de les deportacions i dels exterminis en massa del règim comunista de n'Stalin, no hi ha, en tot Europa, un altre cas tan greu d'ocultació d'un genocidi com el que l'Espanya transfranquista d'avui continua fent amb les víctimes d'en Franco. L'obsessió que té la dreta espanyola d'amagar el genocidi franquista de la guerra i de la postguerra i la por que té l'esquerra espanyola d'emprenyar la dreta recorden l'escenari de l'actual Turquia, que manté com a qüestió d'Estat l'ocultació del genocidi contra el poble armeni, que va cometre la primeria del segle XX.

Quina explicació té que, amb trenta anys de suposada «democràcia», els membres d'un consistori que es diu «progressista», «democràtic», «centreesquerrà» i tot això, com és l'actual govern de Cort, a l'hora d'esbucar per sempre un monument que enalteix el feixisme com el de la Feixina, a l'hora de la veritat, les cames els tremolin, facin tots les feines dins els calçons, i deixin el nyarro dret i intacte? Senyors de Cort! Aquest és el respecte que us mereixen les prop de 100.000 víctimes del règim terrorista d'en Franco assassinades en temps de teòrica «pau»? Sense comptar els presos polítics, les tortures, els exiliats i els morts de la guerra del 1936-1939. Com us podeu passar pel carabassot dedicar un monument feixista «a totes les víctimes de la guerra»?

Els americans, abans de reinstaurar la democràcia a Alemanya, dinamitaren sense cap mirament tots els monuments nazis. En feren net. Què en trobaríeu si, en lloc d'això, s'haguessin limitat a esborrar-ne l'esvàstica i els haguessin dedicats per igual tant als herois i màrtirs de les SS hitlerianes com als jueus cremats a Auschwitz? Tendria perdó tant de cinisme, senyors de Cort? A què ve idò ara tanta de covardia? Ho podeu explicar als ciutadans? Estau contents de les mamballetes que us fa aquesta setmana l'entorn mediàtic del partit franquista? És així que feis comptes engrescar els vostres votants? Encara tindreu prou fetge per presentar-vos-hi davant de bell nou a fer-los promeses i a demanar-los que us tornin a votar? No estau empegueïts?

Hi ha dues coses que no entenc: una, que la dreta espanyola, en lloc d'encobrir el règim de terror franquista, no se'n desmarqui com ha fet la dreta xilena --o n'Antoni Pastor, el batle de Manacor-- i digui: Som una dreta democràtica. Els monuments feixistes no són els nostres monuments. Ens fan nosa i els trobam tan esbucadors com els hi pugui trobar qualsevol altre demòcrata. Voleu gratar a les fosses comunes? Gratau-hi! Les víctimes que hi jeuen són les víctimes d'en Franco, no les nostres víctimes. Però no. A tapar les nafres del franquisme s'ha dit! I a assumir-lo, inconscientment o no, com a patrimoni propi. L'altra cosa que no entenc és que dirigents de partits que bravegen de democratisme d'esquerranor com el PSOE, el PSM o IU tenguin més por de què dirà la dreta franquista que no de decebre i d'ofendre els propis electors. No puc entendre. De cap manera.

Jordi Caldentey

(Diari de Balears, 06-02-10)

Cinc milions d’aturades i aturats reals. Acomiadament lliure i gratuït. 67 anys per jubilar-se. Embargaments. Desnonaments. Repressió. Retallada de drets laborals i socials...

Així no volem sortir de la crisi.

Un nou model social i econòmic que garanteixi la justícia social, la igualtat i la llibertat.

Els treballadors i treballadores exigim altres sortides.

1. Vaga general per a què? Vaga General, mobilització social, lluita dels treballadors i treballadores perquè la sortida de la crisi econòmica no sigui cap a un capitalisme refundat, enfortit, més perfeccionat, sinó cap a un Nou Model Social i Econòmic més just, en llibertat, que garanteixi la igualtat, elimini l’explotació, generi una altra forma de vida que ens faci més feliços. Vaga General i Mobilització Social per a un Nou Model Social que Reparteixi el Treball per treballar totes i tots, que redueixi la jornada laboral sense reduir el salari, que redueixi l’edat de jubilació, que ens permeti satisfer les nostres necessitats bàsiques com a persones, que no estigui al servei del mercat ni dels interessos de la patronal, que produeixi només prou per viure totes i tots millor, per consumir i treballar menys i poder treballar tothom. Un model que elimini les hores extres, els estalls, acomiadaments, ERO, embargaments, contractes temporals, contractes, subcontractes, privatitzacions, dumping social, ETTs, la doble jornada per a la dona, el repartiment igualitari dels treballs domèstics i de cures entre dones i homes. Un model que derogui els articles 52 i 56 de l’Estatut dels Treballadors i ens torni a la classe treballadora els drets perduts.

Un Model Social que Reparteixi la Riquesa perquè l’hem creat entre totes i tots, que garanteixi un salari social digne, habitatge social per a les persones a l’atur, equipari els salaris de manera progressiva, ofereixi una banca pública per desenvolupar projectes socials i cooperatius. Un model que elevi la pressió fiscal sobre les fortunes milionàries, els beneficis de les empreses i les multinacionals, garanteixi la gratuïtat dels serveis públics i drets socials bàsics, que paralitzi tots els processos de privatització dels serveis públics, que incrementi la inversió social i redueixi la militar.

Un Nou Model per garantir els drets socials i serveis públics per a tothom, que instauri el dret a la mateixa identitat i la lliure expressió personal; el dret a una vida digna que satisfaci les necessitats bàsiques; els drets laborals i sindicals; el dret a cuidar i ser cuidat com una responsabilitat col·lectiva; els drets culturals, educatius, d’accés lliure a la informació i opinió i no criminalitzi el lliure intercanvi de la creació i la cultura; drets Ecològics i mediambientals que garanteixin la vida en el planeta; dret a l’autogestió social que impedeixi l’autoritarisme i la jerarquització; dret a la lliure circulació de les persones a través de les fronteres procedint al tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE); drets d’expressió, reunió i manifestació; Dret a que cada persona defineixi i manifesteu la vostre orientació sexual; dret a la conciliació de la vida familiar i professional per disposar de temps per educar els nostres fills.

Un Nou Model Social per a una Economia Solidària, Cooperativa i Sostenible en harmonia amb la natura, amb transports i infraestructures de proximitat, que recuperi el món rural, l’agroecologia i la seva indústria derivada. Un model que elimini les indústries contaminants per indústries sostenibles i de productes duradors, en que s’autogestionin els sistemes de producció i consum a escales locals, amb inversió en energies renovables i desinversió en energies fòssils i nuclears, que imposi gravàmens al comerç internacional, que no aspiri al creixement il·limitat en el que es pugui produir menys per viure millor.

Un nou model més auster, que aprofiti l’energia i els recursos per aconseguir evitar el desenvolupament i creixement il·limitat que malgasti els escassos recursos naturals, segons ens planteja el capitalisme. Un Nou Model per a l’Autogestió de la Societat, les nostres vides i el treball, des de la participació i democràcia directa, des dels pobles, barris i ciutats fins a les institucions, les empreses, la distribució, el comerç, posant l’economia al servei de les persones i de la sostenibilitat de la vida humana i del planeta.

Una Vaga General perquè la patronal no segueixi obtenint el màxim de beneficis a costa del nostre esforç, perquè no només pensi a reduir al màxim les despeses salarials i pagar el menys possible als treballadors i treballadores, alienant-nos perquè consumim més, perquè tinguem moltes hipoteques i així garantir-se el control i la desmobilització social. Una Vaga General per a un nou model social en què la classe treballadora sigui la protagonista. Una Vaga General per dir-li al govern, a la patronal, als rics, PROU. Prou d’explotació, prou d’exclusió social, prou d’augmentar els beneficis de la banca, prou d’abusos, d’atropellaments, d’injustícies.

2. Com estan resolent la crisi econòmica? Fa dos anys que ens estan comptant oficialment que existeix aquesta crisi econòmica del sistema capitalista. Els culpables i responsables d’aquesta crisi (patronal, banquers, polítics professionals) no assumeixen cap responsabilitat sinó que ens han culpat a tothom del fracàs i ens estan obligant a pagar la seva crisi. La patronal culpa a la classe treballadora, a la joventut, a la dona, a la immigració, amb discursos i lleis racistes i xenòfobes (llei d’estrangeria, empadronament, centres d’internament).

Les seves solucions tornen a ser les mateixes: incrementar la productivitat, la competitivitat, incentivar el consum a costa d’incrementar la precarietat laboral i l’explotació, seguir amb el supradesenvolupament i l’especulació, pujar més els impostos directes, continuar amb indemnitzacions milionàries als seus directius, augmentar el ventall salarial, privatitzar els serveis públics i socials per convertir-los en negoci, especular amb el mateix estat, amb els seus préstecs, amb la compra de deute pública, no repartir els beneficis sinó les pèrdues, generar més economia submergida, robar, explotar, estafar i enganyar més i més a treballadores i treballadors. En aquest temps de crisi, la banca i la patronal amb el suport del govern, han aprofitat per agafar els diners públics, de totes i tots, sense que ningú no li posi cap impediment.

Els pocavergonyes responsables de la crisi ens han estafat fins a 100 mil milions d’euros en ajuda per a la banca, estan reduint les cotitzacions de les empreses a la seguretat social, aproven ERO i acomiaden amb total impunitat, planegen noves reformes laborals per reduir les despeses salarials, garantir l’acomiadament lliure i gratuït, augmentar l’edat de jubilació, reduir les pensions, augmentar la jornada laboral, realitzar més hores extres, rejovenir les plantilles, eliminar la negociació col·lectiva. En resum, retallar drets i llibertats laborals, sindicals i socials i reprimir brutalment a qui es mogui.

3. Com s’està resolent la crisi per a la classe treballadora? Els treballadors i treballadores estem pagant la més gran agressió capaç d’emprendre el capitalisme neoliberal negant-se’ns a milions de persones el més mínim per poder viure. Estem sent explotats i desposseïts de drets fins a fregar la pobresa, la plena precarietat, la fam. Es concedeixen prestacions socials per caritat. Les ajudes, salaris socials i pensions són de misèria, freguem els cinc milions d'aturats reals, existeixen 1,5 milions de famílies sense ajuda, s’han produït 200.000 embargaments, desnonaments, infelicitat, patiment, mendicitat, violència, repressió.

L'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, amb la batlessa Aina Calvo al capdavant, seguits dels Ramón, Grosske i companyia, tots ells suposadament progressistes, han pres la decisió de no esbucar el monòlit de la Feixina, aixecat en memòria de «los héroes del Crucero Baleares». Ho han decidit, segons sembla, emparant-se en la Llei que diuen «de la Memòria Històrica» (aprovada pels seus propis partits a les darreries de 2007) i també en un informe fet a mida dels seus propòsits. Amb això, aquests polítics «de centre-esquerra», qui ho anava a dir, garanteixen el futur del monument feixista, complint el testament polític del dictador Franco: allò de «todo atado y bien atado».

Les reaccions davant aquesta decisió municipal no deixen el menor dubte al respecte: mentre la dreta i la ultradreta es freguen les mans de gust (cal veure, per exemple, els comentaris en l'edició digital del diari El Mundo), la indignació és la nota dominant entre els sectors d'esquerra i reivindicatius de la memòria històrica, com l'AMHM. Entre i entre, l'esperada «comprensió» del sector clientelar. D'altra banda, no crec que la decisió municipal hagi suposat una gran sorpresa per ningú. Qui més qui manco la podíem esperar. La «capacitat» política dels nostres governants ha quedat suficientment demostrada en casos anteriors, com Son Espases, la política hotelera, els drets laborals en IB3 o el Pla de Carreteres de Mallorca.

Un servidor, al manco, així ho esperava. Ja en el meu article «Matar la Memòria» (publicat, entre altres, pel diari Ultima Hora el 21 de desembre de 2007) on feia una anàlisi crítica de l'aleshores recentment aprovada «Llei de la Memòria Històrica», deia: «Quan, per exemple i sense anar més enfora, es dubta en eliminar, en aplicació d'aquesta llei, el monument feixista de La Feixina, a Palma, "per la seva certa qualitat artística o monumental", i fins i tot quan l'equip de govern municipal, de suposat "centre-esquerra", està a una passa de donar el títol de fill il·lustre de Ciutat al promotor del referit monument (que, per cert, ja té un carrer a Palma), ens podem fer una idea d'en què quedarà tot això. Per una patètica manca de coratge polític, aquesta llei ni tan sols serà efectiva per eliminar els vestigis formals del passat tenebrós de la dictadura. És a dir, no servirà ni com a una rentada de cara».

Com en altres ocasions, m'hagués estimat més estar equivocat. Però d'una llei que guarda una còmplice equidistància entre víctimes i botxins, que no anul·la les sentències de la dictadura, en processos ignominiosos, contra els defensors de les llibertats democràtiques (molts d'ells assassinats pel règim franquista), que no defineix com a responsabilitat de les administracions públiques la localització, identificació i rehabilitació de les víctimes innocents de la repressió, els cossos de les quals encara romanen en fosses comunes, o anònimes en les voreres de les carreteres..., d'aquesta Llei no podem esperar sinó que serveixi de coartada a la covardia política dels que ens governen.

I parl de covardia perquè no puc creure que siguin uns ignorants. Perquè supós que saben que les «heroïcitats» del «Baleares», enfonsat en una acció de guerra per part de l'Armada republicana el 6 de març de 1938, van consistir fonamentalment en bombardejos assassins sobre poblacions de ciutats mediterrànies, com la massacre dels milers de víctimes civils, dones, nins i gent gran que fugien en massa, preses del pànic, els dies 7 i 8 de febrer de 1937, de la Màlaga assetjada per l'exèrcit (nodrit en la major part per «regulars» africans i tropes italianes) del sanguinari Queipo de Llano. Una gran quantitat de persones indefenses, que van quedar atrapades en la carretera costanera  de 200 quilometres cap a Almeria, «la carretera de la mort», un parany mortal en un immens paredó de cara a la mar, varen ser objectiu fàcil per als «herois» del «Baleares» i del «Canarias», amb peces d'artilleria de 203 i 120 mm, així com per als avions italians i alemanys, que també participaren en la matança.

Estic segur que també saben que, fins i tot advocant a la indigna Llei de la Memòria històrica, era igualment legal esbucar el monument de la Plaça de la Feixina. Però els ha mancat valentia per a fer-lo. Per això, encara que canviïn les lletres de l'enunciat, aquest monòlit es perpetuarà dedicat a la memòria del «Baleares», un vaixell feixista responsable de crims de guerra. I a partir d'ara també serà, per als nostres governants, un monument representatiu i commemoratiu de la seva covardia.

Pep Juárez

Dins dels actes de denúncia de la cimera de ministres de la Guerra que s'ha de celebrar a Mallorca els dies 24 i 25 de febrer, el «Comitè de benvinguda - Ministres de la guerra» ha organitzat una sèrie de conferències per divulgar altres punts de vista diferents al discurs oficial. Aquests tenen en comú la crítica a l'Europa del Capital i de la Guerra.

Per aquest divendres està convocada la xerrada La Unió Europea: Una visió crítica. Aquesta serà a càrrec de Carlos Taibo, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Madrid.

Taibo és autor d'una vintena de llibre referits a les transicions a l'Europa de l'Est, la globalització econòmica, el decreixement i els moviments socials. A més, es articulista habitual de diferents mitjans de comunicació convencionals i alternatius.

Però, més enllà de la quantitat de treballs i articles publicats, són les seves anàlisis i els continguts dels seus escrits els que han fet que hom el qualifiqui com a expert en política internacional.

En aquesta ocasió vindrà a Mallorca per donar una visió de la Unió Europea més enllà dels mites instaurats pel pensament únic: la UE com a agent de la democràcia, la justícia, la pau i la solidaritat.

La xerrada serà avui divendres dia 5 a les 20.30 hores a l'edifici de Sa Riera, al carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 de Ciutat.

Comitè de benvinguda - Ministres de la guerra

Més informació

Avui dijous a les 20 hores a la seu del GOB (Manuel Sanchís Guarner, 10 / Palma), presentació a càrrec d'en Macià Blàzquez, president interinsular del GOB.

Demà divendres a les 20 hores a l'antiga Biblioteca de Calvià, organitzat per la Plataforma Calvià per la llengua

Presentació a càrrec del llibre de Roger Cremades Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani

A càrrec de Joan Vicenç Lillo, tècnic forestal

---

Roger Cremades (València, 1977), enginyer i tècnic forestal, estudia la destrucció integral del paisatge valencià, des del litoral a les muntanyes, passant per l'horta i les marjals, a base d'un urbanisme desbaratat i banal que homogeïnitza paratges diversos homologant-los sota la mateixa capa de ciment, fins a l'avorriment. L'autor també hi aborda els principals conflictes mediambientals del País Valencià, com les agressions a les marjals de la Safor i Pego; aquest darrer cas és més sonat, perquè va suposar l'ingrés a presó del batle de Pego, el primer càrrec públic de l'estat empresonat per delicte mediambiental.

Us hi esperem!

---

Aquest dijous 4 de febrer,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

La Fundació d'Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo (FAL) de Madrid ha editat Durruti. El héroe del Pueblo (1896-1936), d'El Seta. El llibre, en forma de collage, recull cites, textos, cançons, fotos, cartells, etc., al voltant de la figura de l'anarquista lleonès, dotant l'obra d'un gran frescor i dinamisme, sense perdre malgrat això rigor històric.

Durruti. El héroe del Pueblo (1896-1936) pretén ser un fulletó il·lustrat del pensament polític, prenen la vida de l'anarquista espanyol més universal com a fil conductor. El llibre segueix l'estructura, i en gran part els textos, de la biografia novel·lada El corto verano de la anarquía. Vida y muerte de Durruti, de Hans Magnus Enzensberger, així com els textos del llibre d'Abel Paz Durruti en la Revolució española.

Tots els textos que van numerats són cites literals de les paraules pronunciades pels protagonistes, ajustats a la imatge corresponent en la majoria dels casos o pronunciades pels mateixos en circumstàncies semblants. Es troben relacionades, indicant la seva procedència, al final de la història, així com a una succinta ressenya dels protagonistes de les mateixes.

Al final es recullen documents en diversos annexes.

La vida de Buenaventura, la vida del rebel, del sindicalista, del revolucionari, de l'home d'acció, és paradigma i mirall alhora de la de nombrosos anarcosindicalistes espanyols del primer terç del segle XX i segueix essent a començaments del nou mil·lenni una torxa que il·lumina tothom que lluita per un món més just i més humà. Utopia, tal vegada?