Ateneu Llibertari Estel Negre

Sembla que dins l'EMT, les tarifes elaborades amb criteris d'oferta mercantil s'estan obrint pas per sobre dels criteris socials i medi ambientals.

Poc a poc s'estan superant algunes idees de solidaritat i de consciència de Servei Públic i no es parla de com transvasar el màxim d'usuaris del cotxe privat al transport públic, si no que es planifica com fer econòmicament més rendible el servei i com facilitar el control i la gestió de l'empresa als administradors.

Els usuaris del transport públic tenen les necessitats que tenen de viatjar en autobús i no ho fan per gust. Si una persona es veu en la necessitat de agafar el bus tres o quatre vegades al dia, no parlem de una persona afortunada o capritxosa, sinó de una persona que té més necessitats de transport que altres i bé està que per això no pagui més que els altres i que no es vegi encara més perjudicada. Però d'aquí a voler potenciar l'ús del transport públic fent ofertes de rebaixes mercantils perquè la gent agafi més el bus, a l'estil de «pagui dos viatges i en compri quatre», hi ha un bon tros.

El sistema actual de Targeta Ciutadana, que funciona com una targeta moneder, que es pot carregar amb les quantitats d'euros que els usuaris consideren oportú i que el saldo sempre s'acumula i no té termini de caducitat, és un gran encert que cal potenciar per ser un dels millors sistemes de pagament de transport públic que s'han implantat arreu de tot l'Estat, pensant sobretot en la comoditat dels usuaris i no sols en la gestió de l'empresa.

El que cal és que el sistema es faci extensiu a tota la població i que ningú es pugui sentir discriminat quan viatja per necessitat.

És molt trist veure com els infants a partir de quatre anys i els pensionistes «A» de molts de pobles mallorquins han de pagar 1'10 euros per a viatjar amb l'autobús de l'EMT fins al seu Hospital i altres nins fins a 14 anys i altres pensionistes «A» d'altres pobles tenen dret a viatjar-hi de franc, gràcies que els seus respectius ajuntaments han signat un conveni amb l'Ajuntament de Palma.

Això és un greuge comparatiu que el Govern Balear no pot consentir. S'ha de finançar suficientment a l'EMT perquè sigui un transport públic no discriminatori per a tota la gent que necessita desplaçar-se per ciutat.

La Conselleria de Mobilitat i el Consorci de Transports de Mallorca no es poden desentendre del transport públic de Palma, perquè s'hi concentren la majoria de serveis públics de referència, la majoria d'institucions i la majoria de llocs de feina. Les necessitats de transport públic a Mallorca, també són les de tota la gent que necessita desplaçar-se amb el bus de l'EMT.

Guillem Ramis i Canyelles

La guerra i l'ocupació no han portat la democràcia ni els drets humans a l'Afganistan

Al llarg dels set anys de presència militar, ni s'ha reconstruït el país ni s'ha aconseguit “alliberar les dones” com pretenien els ocupants. La pròpia Condoleezza Rice, cap de la diplomàcia dels EUA, ho va dir: «La població ha de comprendre que no és merament una missió de pau.» (06/02/08).

Si l'administració Bush ha dut la mort i la destrucció a l'Iraq, les pretensions de les futures administracions de dur més tropes a l'Afganistan només complicaran la situació a tot el Pròxim Orient. Les condicions de vida del poble palestí no han fet més que empitjorar. A les constants amenaces d'atacar l'Iran, ara l'OTAN hi afegeix els bombardeigs al Pakistan.

Les tropes espanyoles a l'Afganistan col·laboren en una ocupació sagnant. Exigim la seva retirada immediata.

L'operació militar espanyola a l'Afganistan ha costat, fins ara, uns 1.100 milions d'euros. La despesa militar de l'Estat espanyol és de gairebé 19 mil milions d'euros.

Ara, més que mai, cal dedicar els diners a feines dignes i serveis socials, no a la guerra.

Solidaritat amb el poble afganès

No a l'OTAN, fora les tropes

No a l'ocupació de l'Afganistan

La intervenció a l’Afganistan no és una missió de pau

Tropes fora de l'Afganistan

Pamflet (feu difusió)

Greenpeace Mallorca presenta un videofòrum amb la projecció del documental antinuclear Falsas esperanzas (Climate of hope) aquest dijous 20 de novembre a les 20 hores a la sala d'actes del local del GOB [Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos (Palma)]. Després del documental hi haurà un debat obert entre els assistents i un petit refrigeri en acabar. Aquesta activitat està emmarcada dins la campanya nuclear «Jo sóc antinuclear!».

Us hi esperem!

Dijous 20 de novembre continua el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Cineastas en acción (2005)

de Carlos Benpar

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La revista Archipiélago ha llançat una oferta de la col·lecció completa de la publicació del número 1 al 79 --llevat els exhaurits: 1, 2, 4, 5, 6, 8, 17, 23, 25 i 76-- per 110 euros més despeses d'enviament (30 euros). La manera de pagament és mitjançant domiciliació bancària.

És una bona oportunitat de conèixer la publicació...

Més informació

La pròxima setmana tindrà lloc la trobada Palma amb els pobles indígenes aïllats que té com objectiu presentar la feina de lluita per la defensa dels drets dels diferents poble indígenes que realitza Survival International.

És la primera vegada que Survival Internacional visita oficialment les Illes. Totes les activitats són gratuïtes i no fa falta inscripció prèvia, excepte l’activitat infantil de dissabte 22 que sí que cal inscriviu-se ja que té places limitades.

Us hi esperem!

Presentació de la pel·lícula A la soledat (2008)

a càrrec del seu director, José María Nunes

Divendres 14 de novembre de 2008 a les 20 hores

Casa de Cultura (Ramon Llull, 3 / Palma)

Ho organitza:

José María Nunes (Faro, 1930) és una destacada personalitat de l'Escola de Barcelona de cinematografia, reconegut com el seu capdavanter idealista i mestre pel seu avantguardista estil genuïnament cinematogràfic. En la seva filmografia no hi ha cap concessió a la comercialització. És un director incomparable, profund, intens, metafòric, metafísic... No busca fer un cinema comercial per atreure les masses, fa un cinema humà per atreure els individus, i ho fa sense convencions ni compromisos, amb idees i apel·lant la intel·ligència de l'espectador.

Cartell de l'acte (feu-ne difusió)

José María Nunes

A la soledat (2008)

El cineasta de la soledat

Alejandro Montiel: «Variaciones sobre un poema elegíaco A la soledat de José María Nunes», El Viejo Topo, 245 (juny 2008)

Joan M. Minguet Batllori: Una semblanza de José María Nunes, director de cine, poeta

Nunes en la VII Mostra del Llibre Anarquista de València (2008)

José María Nunes en el cineclub Diòptria de Figueres

Divendres 14 de novembre

a les 20.00 hores a Sa Recreativa de Felanitx

La denúncia del franquisme.

Els processos de recuperació de la memòria històrica

Projecció la pel·lícula

La mala muerte

A continuació hi haurà una conferència sobre els crims del franquisme a càrrec de na Maria Antònia Oliver (Presidenta de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca) i Tomeu Garí (historiador i membre de l'ARMHM).

La mala muerte és un llargmetratge documental que reflecteix les experiències de quasi dos anys de contacte amb la gent que està fent un esforç per a la recuperació de la nostra memòria històrica, concretament amb un dels episodis pitjor coneguts de la nostra guerra civil: l'assassinat massiu i sistemàtic en la rereguarda franquista. Emmarcat en el context dels règims feixistes que assolaven mitja Europa, aquest assassinat de persones de l'esquerra política i social es va portar a terme amb la més absoluta impunitat. Després, una vegada derrotats aquests règims, Espanya va quedar com una dolorosa excepció. Enmig del silenci i la por dels familiars dels represaliats, es va tractar progressivament i per tots els mitjans d'ocultar aquests crims. Quaranta anys després, la memòria encara fresca d'alguns va ser silenciada de nou amb la complicitat de bona part dels responsables de l'anomenada "transició". I el que és encara més greu i significatiu: el final de la dictadura ni tan sols va permetre recuperar els cadàvers per a donar-los un soterrament digne. Es tractava d'enterrar la memòria.

La mala muerte (Espanya, 2005). Direcció, guió i muntatge: José Manuel Martín i Fidel Cordero. Fotografia: Rubén Mohedano. Musica: Berta Rodríguez. Documentació: Jesús Alonso, Mª Jesús Martín i Ana Rosa García. Amb la participació de: Ramón R. Lechuga, Onofre Tijero, Gloria García, Cecile Thibaud, Emilio Silva, Ángeles G. Madrid, Rafael Torres, Ignacio Casado, Trinidad Miguel, Luis Gonzalo Martínez, Pablo Sánchez-León, Francisco Martín. Durada: 102 min.

Ho organitza:

Avui dijous a les 20 hores, davant l'Audiència Provincial (plaça del Mercat) de Palma hi tindrà lloc una concentració de rebuig per la decisió de la paralització de les exhumacions a Mallorca i a la resta de l'Estat que ha pres el Ministeri Fiscal i la Sala del Penal convocada per Memòria de Mallorca.

Per aquells que sempre han estat presents al llarg de la nostra vida, ara més que mai hi hem de ser presents tots, ells i nosaltres.

L'associació portarà fotos dels nostres desapareguts/assassinats i represaliats, si vosaltres en teniu i les voleu portar, ajudaran a fer visible el drama que han viscut i viuen encara moltes famílies a las nostres illes.

Entre tots ho aconseguirem, ara es el moment de demostrar que no ens aturaran i no podran amb nosaltres, ni el fiscal, ni els jutges, ni la Monarquia, ni el Govern ni l'Estat.

Ànims i endavant!

Memòria de Mallorca

Més informació