Ateneu Llibertari Estel Negre

Una sentencia emesa per la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha establert que les persones que decideixin apostatar no poden exigir a l'Església l'anotació del seu abandonament de la fe catòlica en la seva partida de baptisme. Considera la sentència que els llibres de baptisme no tenen la categoria de fitxer i, per tant, no estan sotmesos a la Llei de Protecció de Dades.

Sóc un obrer assalariat i no sé si els nostres màxims jutges van a missa cada diumenge, o si creuen que no hi ha major inspiració que la dictada per l'Església catòlica, encara això vagi en contra de la lletra i de l'esperit de la Constitució (cap. II, art. 16.2), on diu que «ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creença». No sé si tergiversen el diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua i la seva definició de la paraula «dato».

Amb aquesta sentència posen de manifest que la seva intenció és que els ciutadans, encara que siguin majors d'edat, no poden modificar els registres o fitxer on sos pares deixaren constància de l'adhesió o de la filiació de sos fills al catolicisme mitjançant el baptisme. Uns fills que essent bebès no tenien consciència, ni criteri, ni tan sols la capacitat de parlar o de raonar. Ara que aquells bebès són majors, amb el seu criteri i la seva consciència formada, i emparats per la Constitució, se'ls nega la seva capacitat per corregir o suprimir unes dades errònies sobre un ritual que es va realitzar sense el seu consentiment. Amb aquesta sentència, segons el raonament dels nostres màxims jutges sobre la democràcia, les dades que recullen les decisions dels pares sobre els fills durant la infància podem mantenir-se més enllà de la seva majoria d'edat, fins al finals dels seus dies, sense que aquests puguin modificar-los.

La insultant imatge del Tribunal Suprem s'ha elevat a la d'un parvulari de catequesi d'època franquista. La nostra Constitució es fonamenta en el lliure desenvolupament de la personalitat, no en la seva coacció o adoctrinament. Així, gràcies als jutges, la nostra democràcia passa a ser un Estat patriarcal on el catolicisme passa a ser obligatori des del naixement fins a la mort.

El Tribunal Suprem hagués pogut fer gala de la seva independència exigint a l'Església catòlica que, si realment són cristians, haurien de ser els mateixos capellans de les esglésies els que sol·licitessin a les persones seguir figurant en els seus arxius com a catòlics o no. Altra manera, el seu registre no és de catòlics, sinó de gent pertanyent a tot el ventall de creences o filosofies, ben igual que el registre civil.

Antoni Cànaves Martin