Ateneu Llibertari Estel Negre

Per aquells i aquelles que els interessi, us enviem una relació dels tallers que oferirem al nostre espai a partir d'aquest mes d'octubre, tant per adults com per a infants.

---

Tallers per a infants (a partir de cinc anys)

Escultura i reciclatge

per Juan Luis

Dimecres de 15 a 16 hores

Objectes abandonats i desfets, juntament amb materials reciclats, seran la base per crear escultures. Reciclar allò inutilitzat per tal de donar-li un nou sentit. Transformar els fems en art. S'utilitzaren productes no corrosius i no nocius i aquells elements escollits i/o trobats per a la seva realització.

***

Taller de paper fet a mà

per Claudia Casanovas

Dijous de 17 a 19 hores

Aquest taller ens proposa introduir-nos en la vivència de fer paper, aprofitant el paper usat desfet per a transformar-lo en paper útil per les nostres necessitats: pintar, dibuixar, escriure, etc.

A part de la tècnica de confecció del paper reciclat artesanal, aprendrem també diferents formes de decorar-lo i diferents formes d'utilitzar-lo per tal de confeccionar objectes útils, de decoració i amb altres  finalitats plàstiques.

Aprendrem a emprar diversos desfets de paper y així  reconèixer els més aptes pel reciclatge.

Experimentarem la inclusió de fibres vegetals, pètals de flors, fulles, etc., que ens permetran fer papers decorats y amb textures. També emprarem tintes naturals per donar color.

Tot es desenvoluparà en un àmbit de grup d’aprenentatge, on anirem capitalitzant la pròpia experimentació i la dels altres integrants del grup.

Així tindrem un nou element amb el que podrem jugar y seguir creixent en la nostra expressió creativa, a part d’incorporar un hàbit més per la cura del nostre entorn. 

---

Estem a la vostra disposició per qualsevol cosa.

Una abraçada forta a tothom.

Ecoescola Sa Llavor

c/ Biniarroi, 28

Mancor de la Vall

Tel. 971881277

Crec que l'esquerra (si és que n'hi ha) no està a l'alçada de les circumstàncies i no diu ni mitja paraula al voltant de la crisi. Cal rescatar el programari :

- És necessària una socialització integral de la banca i de les assegurances.

- Aquesta socialització s'ha de fer amb el control dels afectats, els treballadors i la ciutadania.

- S'han de prohibir els paradisos fiscals.

- El crèdit i les assegurances tenen una funció social, i en conseqüència és necessari crear una banca pública al servei de les prioritats socials i controlada democràticament.

- Els treballadors no han de pagar la crisi perquè no són responsables de la mateixa. No s'ha de robar als treballadors i treballadores per tal que els bancs puguin repartir dividends.

- S'han de congelar els dividends al nivell actual  i constituir un fons de mutualització per tal de garantir el dret a la subsistència de la gent obrera aturada i per al finançament de la Seguretat Social.

- S'han de suprimir els acomiadaments.

- S'ha d'instaurar l'escala mòbil de salaris per tal de defendre correctament el poder adquisitiu.

Ixent

Com que s'ha demostrat qui són els que roben, aviat tornaré a l'activitat pública

Les informacions que es van fer públiques en alguns mitjans de comunicació no s'han traduït en cap procés judicial.

Aquest fet, juntament amb el silenci mediàtic de polítics i banquers en relació al tema, em fa sospitar que potser estan disposats a no acusar-me per tal que no se'n parli més.

Quin motiu podria haver, si no, per no denunciar-me? Si pensen que és un delicte no l'haurien de denunciar com és el deure d'un bon ciutadà?

Potser ja és massa evident a la gent qui són els vertaders delinqüents. I és que coses molt greus han passat al voltant de la crisi financera internacional des que la publicació CRISI va veure la llum. El titular de la revista del 17-S: Creus que els bancs et roben? Ha estat respost sense mitges tintes pels ajuts de mes de dos bilions d'euros que EEUU i els països de la UE han garantit a la banca privada, amb diners que són dels ciutadans o els perjudicaran a través del deute públic és a dir la inflació.

Mentre els forats dels bancs s'apuntalen amb diner públic, la majoria dels principals inversors i executius del sector financer han vist engreixar el seu patrimoni personal amb ingressos milers de vegades per sobre respecte les persones treballadores.

Així doncs, els esdeveniments han fet quedar-se curtes les denúncies que fèiem el 17 de setembre. Ja no són només els banquers, sinó que s'ha demostrat que polítics i banquers van de la mà, per espoliar la riquesa de la gent. Banquers financen polítics, polítics financen banquers.

Davant d'aquestes evidències sembla clar que la meva acció d'insubmissió bancària ha despertat masses simpaties i mostres de suport entre la societat civil com per ser denunciada per unes entitats financeres totalment desprestigiades (i amb raó).

Són conscients els poders financers que si la meva acció surt judicialment immune serà una clara demostració de que la banca ha perdut tota legitimitat i que aquesta la tenim els que lluitem per transformar la societat? O potser es pensen que la gent no se n'assabentarà?

Que no s'equivoquin. Si els poders fàctics pretenen silenci, és que hem de fer soroll i el tindran.

Aquest atracament a mà armada, en que s'ha convertit la crisi financera actual, està indignant a cada vegada més gent. Milions de persones endeutades estan vivint el greuge de veure com se'ls abandona, per no parlar de la gent que es mor de gana, mentre s'ajuda als rics. Totes hem vist de quina part estan els governs.

Entretant, des del poder ningú no vol reconèixer que la veritable solució passa pel canvi de sistema. El capitalisme depenent del creixement exponencial està esgotat perquè hem arribat als límits del consum dels recursos naturals i s'ha demostrat amb la crisi actual que l'especulació financera sense una base real, acaba convertint-se en res. Cap supervisió ni control convertirà els diners virtuals en energia o menjar.

Des de la gent i especialment des dels moviments socials cada vegada més persones ho tenim clar: les solucions de veritat passen pel decreixement i la justícia social.

Per arribar a aquestes solucions cal abolir el sistema financer actual. La liquiditat que necessiten les persones i els sectors productius es pot cobrir d'altres maneres. No necessitem bancs privats ni empreses financeres.

Per la meva banda, davant de la falta de denúncies i per poder estar actiu en les mobilitzacions socials en aquesta conjuntura històrica en que ens trobem, aviat sortiré de la clandestinitat i tornaré a l'activitat pública.

Enric Duran

Insubmís a la banca

17 d'octubre del 2008

Pd: Per si encara hi ha qui dubte de que la meva acció sigui certa, en el meu bloc podeu trobar un vídeo i un document que ho proven.

El proper dilluns 20 d’octubre s'emetrà per la televisió el reportatge que TVMallorca va realitzar durant les Jornades d’Agroecologia d’Esporles. L'enregistrament és inclòs dins del programa L’Aguait, que es passarà el dilluns a les 21.10 hores. N'hi haurà repeticions el dimarts a les 16.30 hores i el dijous a les 19.00 hores.

Així mateix, podreu veure el programa al web de TVMallorca.

Esperem que passeu una bona estona.

Miguel Íñiguez

Enciclopedia histórica del anarquismo español

Asociación Isaac Puente. Vitoria, 2008

Tres volums (2.080 pàgines, tamany foli)

ISBN 978-84-612-4049-4 (Obra completa)

PVP: 90 euros (més despeses d'enviament)

www.navioanarquico.org

asociacionip@hotmail.com

Què ha estat l'anarquisme a l'Estat espanyol? Què és avui? Aquestes són preguntes que des de fa anys pretenen ser respostes des de diversos àmbits. Perquè l'anarquisme és un moviment sense igual, que neix i es desenvolupa fora de les zones d'influència d'allò que és oficial, sense quotes de poder, sense representació executiva, sense assignacions fixes --com la present obra, editada sense subvencions. Aleshores, on se sustenta? Com aconsegueix ser popular? Si mirem els 150 anys de la seva existència a l'Estat espanyol, veiem que la seva implantació és netament popular: crea associacions de barri o d'ofici, construeix escoles, impulsa sindicats, sustenta editorials, difon periòdics... Abandera la Idea: harmonia amb la natura; el sistema actual esclavitza la majoria en benefici d'una minoria, pretextant un ordre natural on existeixen les jerarquies, d'aquí el domini de l'Estat amb l'aliança de la Política i de l'Església. Comprendre això, parlar de la sobirania personal i del dret a gaudir per igual d'allò que es produeix, exigir-lo, és predicar la Idea.

I aquí arriba aquesta monumental obra --La Enciclopedia-- para mostrar l'esdevenir del moviment anarquista a l'Estat espanyol a través de les persones que ho encarnen, dels comicis que celebra, de les revistes i periòdics que elabora, dels llocs on s'estableix. És fruit d'un treball personal i col·lectiu. Personal, ja que ha portat al seu autor més de 30 anys de recopilació de dades minuciosa. I col·lectiu, perquè hi han participat més de tres-centes persones; des de les que han aportat dades relatives a l'entorn familiar o d'amistats fins a les que, desinteressadament, han ofert els resultats de les seves investigacions portades a terme durant anys. Totes elles tenen reconeguda la seva generositat en la corresponent part bibliogràfica de cada entrada.

Els dos primers volums de la present enciclopèdia --842 i 999 pàgines, respectivament-- inclouen unes 50.000 entrades, ordenades alfabèticament, on el gruix es dedica a persones militants, moltes d'elles desconegudes fins ara, mostrant així que la força de l'anarquisme es basa en la gent sense protagonisme. S'hi suma una completa relació de periòdics i de revistes que s'han succeït al llarg dels anys. S'hi desgranen, a més, els congressos i les assemblees de les distintes branques de l'anarquisme, introduïts per la ciutat on se celebraren. Es completa, per últim, la informació amb esdeveniments, grups, columnes, etc. Cada entrada porta el seu corresponent aparell bibliogràfic amb indicació de les fonts. El tercer volum --239 pàgines-- es dedica a imatges (unes 3.000): il·lustracions de cobertes de llibres, capçaleres de periòdics i revistes, cartells, fotografies de militants i altres diverses (manifestacions, escoles, congressos, col·lectivitats, milícies...).

En total, 2.080 pàgines d'amena lectura sobre la vida d'homes i de dones excepcionals, sobre la seva recerca de la dignitat, sobre les constants persecucions i violència que pateixen --molt major de la que produeixen--, sobre les realitzacions utòpiques que aconsegueixen, sobre el moviment popular que més cultura genera. 2.080 pagines, en fi, sobre l'anarquisme a l'Estat espanyol.

Les Festes de Sant Sebastià haurien de ser un espai de diversió i trobada per a tothom de Ciutat, però també un marc festiu on poder decidir què es fa a les festes del nostre municipi. Nosaltres volem unes festes per a tothom que hi vulgui participar. Amb aquesta vocació el que pretenem és reprendre la tradició de la festa popular antiga, fent-la així reivindicativa, crítica i participativa. En definitiva, trobam que cal proposar un model d'oci diferent al que se'ns està inculcant des de les institucions i empreses privades. Aquestes festes, les volem de fer amb un marcat esperit d'autonomia i d'autogestió. Volem fer que siguin obertes tots els col·lectius i persones que hi vulguin contribuir d'una manera o d'una altra.

Amb aquesta idea, un grup de gent provinent de diferents àmbits polítics i socials de Ciutat hem constituït la Coordinadora de Festes Populars (CFP). Aquesta es constitueix com a organització legalitzada, prenent així capacitat jurídica per poder dur a terme totes les activitats. Els seu funcionament serà assembleari i la nostra principal tasca serà la d'impulsar tot tipus d'actes durant les festes, fer les gestions burocràtiques pertinents perquè es puguin desenvolupar i establir un nexe entre els col·lectius participants. 

Els col·lectius, que són la representació popular de les diverses sensibilitats polítiques, socials i culturals, han de ser una part fonamental en aquest projecte, per això cal que prenguin un paper actiu en la seva organització i desenvolupament. Amb aquesta intenció, programarem un calendari d'actes on cada col·lectiu podrà assumir la responsabilitat de dur a terme els actes que vulgui. Al col·lectiu interessat, a part de poder exposar la seva veu crítica o dur a terme una reivindicació, també li servirà per a finançar-se. A més a més del actes que es celebraran durant la setmana llarga que duraran les festes populars, al vespre de la revetlla de Sant Sebastià, és celebrarà un gran concert. En aquest concert tots els col·lectius que vulguin, podran muntar la seva paradeta per tal de publicitar-se i finançar-se.

Referent a les activitats que volem dur a terme en aquestes dates, unes les realitzaran els col·lectius i altres sortiran de la CFP. Algunes de les activitats previstes per dur a terme són organitzar un mercat d'intercanvi, fer un cercavila, muntar un correbars, fer diverses representacions teatrals, organitzar presentacions de llibres, etc. Per això, cal que tots aquells col·lectius que hi vulguin participar es coordinin amb la CFP.

Pretenem que les Festes Populars tenguin continuïtat en el temps, que vagin creixent i millorant amb els anys, entre d'altres coses, perquè els col·lectius també puguin millorar el seu finançament, puguin fer actes al carrer, puguin relacionar-se amb d'altres col·lectius i, finalment, entre totes acabar assenyalant així una data de referència al nostre calendari.

Per tal de presentar a totes les persones i col·lectius que poden participar d'aquesta iniciativa, vos convidem a assistir a la reunió informativa que es portarà a terme al Centre Social Flassaders al carrer Ferreria, 8 a Palma el proper dijous 23 d'octubre de 2008 a les 20 hores. Demanem puntualitat a les persones que venguin ja que només disposem d'una hora per dur a terme la reunió.

Coordinadora de Festes Populars

Aquí teniu el cartell de les projeccions programades cada dilluns i dimecres al CSO El Resplandor del Banc de s'Oli.

Penseu que el grup d'audiovisuals del centre social està en formació permanent... S'accepten, idò, propostes de pelis, documentals o cicles.

Ah! Penseu també que des de la cooperativa Agrohoritzontal s'ha muntat un taller d'audiovisuals per aportar coneixements i adquirir-ne d'altres. Es troben una setmana el dijous, l'altra el dissabte, i així... al centre social.

Us hi esperem!

El proper dijous 16 d'octubre comença el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Sacco y Vanzetti (1971)

de Giuliano Montaldo

---

Nicola Sacco (22 d'abril, 1891 – 23 d'agost, 1927) i Bartolomeo Vanzetti (11 de juny, 1888 – 23 d'agost, 1927) eren dos Italians anarquistes, que van ser arrestats, jutjats, i electrocutats a Massachusetts el 1927 sota l'acusació de robatori de 15,766.51 dòlars d'una fàbrica de sabates, assassinat del seu comptable anomenat Frederick Parmenter i d'un guàrdia de seguretat anomenat Alessandro Berardelli, tot i haver-hi molts dubtes de la seva culpabilitat. Els fets ocorregueren l'abril de 1920, amb tres atracadors. Ambdós tenien coartades, però eren els únics acusats del crim. El Jutge del cas, Webster Thayer, descrigué els acusats com a «bastards anarquistes». Sacco era un sabater nascut a Torremaggiore, Foggia, Puglia. Vanzetti era un pescador nascut a Villafalletto, Cuneo, Piemonte. L'any 1971 aquest cas és portat al cinema per Giuliano Montaldo i Ennio Morricone va compondre la música de Here's to you (La Balada de Sacco i Vanzetti), de la que en Joan Baez en va fer la lletra. No seria fins el 23 d'agost de 1977, quan el governador de torn de Massachusetts Michael Dukakis, va exhortar-los de manera simbòlica constatant nombrosos errors en procés judicial.

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Dimarts 14 d’octubre de 2008

Teatre Municipal (Passeig Mallorca, 9 / Palma)

En la brecha i España 1936

Presentació a càrrec d’Ignasi de Llorens, membre de l’Ateneu Llibertari Estel Negre. En col·laboració amb la CNT

En la brecha. Director: Ramón Quadreny. Nacionalitat: espanyola. Producció: SIE Films. Guió: Ramón Oliveras, Carlos Martínez Baena. Fotografía: José de la Mata. Intèrprets: Joaquín Pujol, María Alcaide. Duración: 18’. Any: 1937

España 1936. Director: Jean Paul Le Chanois. Nacionalitat: espanyola. Producció: Subsecretaría de Propaganda del Gobierno de la República. Guió: Luis Buñuel. Locució: Gaston Modot. Duració: 35’. Any: 1937

Més informació del cicle