Ateneu Llibertari Estel Negre

El sindicat CNT, davant la situació de precarietat laboral que sofreixen les treballadores i treballadors del Consell de Mallorca, ha decidit crear dintre de la institució una secció sindical per a defensar els drets i llibertats laborals del seu ampli col·lectiu obrer. La secció sindical és la representació del sindicat dintre de l'empresa, defensant aquest els interessos dels seus afiliats i dels treballadors/es en general, decidint aquests/es en assemblea, sense intermediaris, l'estratègia d'acció i la defensa dels seus interessos.

Des de la seva creació en 1983 el Consell de Mallorca ha vingut exercint un devessall d'abusos cap als seus treballadors i treballadores (especialment cap al personal laboral), que formen l'exemple més clar de la despreocupació que aquesta Institució té sobre el col·lectiu laboral de l'empresa: contractes en frau de llei, aplicació de convenis col·lectius equivocats, pagament de sous per sota de l'estipulat i una amenaça de externalització de tasques que li són pròpies (fomentant la seva privatització).

Els primers treballs que està desenvolupant ja la secció sindical es basen en l'estudi de les irregularitats contemplades en la contractació laboral, així com en l'elaboració d'un pla per a la millora de la prevenció de riscos laborals i millora del material tècnic del Consell. Així mateix l'afiliació de CNT, juntament amb qui vulgui lluitar, treballa i treballarà per l'eliminació de totes les situacions d'injustícia que es viuen dintre de l'entorn laboral del Consell.

No més precarietat en el Consell de Mallorca, és hora d'organitzar-se,  l'única lluita que es perd és la lluita que s'abandona!

Secció Sindical de CNT en el Consell de Mallorca

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Després de l'èxit de l'exposició que sobre Panaït Istrati va organitzar l'Ateneu Llibertari Estel Negre per celebrar el 22 aniversari de l'Ateneu Llibertari Al Margen de València, aquesta exposició es prepara a l'Espai Obert de Barcelona.

Per fer-li promoció s'ha fet una petita entrevista a Ignasi de Llorens sobre la figura d'aquest escriptor romanès.

Panaït Istrati en Anarcoefemèrides

Sens dubte una de les apostes punteres de TV Mallorca és aquesta sèrie, programada fins a 26 capítols de 30 minuts de durada.

Memòria i oblit es constitueix en la primera compilació audiovisual dels esdeveniments i els testimonis que ha deixat la Guerra Civil a Mallorca.

Compta amb la participació d’historiadors i investigadors com Josep Massot i Muntaner, Llorenç Capellà, Manel Suárez, David Ginard, Bartomeu Garí i Miquel Duran entre d’altres, i amb col·laboracions de prestigi com la de l’hispanista Paul Preston.

I l’esforç de la producció s’ha blasmat en la recollida d’imatges de diferents arxius audiovisuals d’època com el NO-DO, l’Instituto Luce d’Itàlia, o l’Arxiu de la Imatge i el So del Consell de Mallorca, així com arxius privats com els de la biblioteca March i el de Miquel Font... La sèrie anirà fent una repassada dels esdeveniments més rellevants entorn a la data del 18 de juliol de 1936, i els fets que es desfermaren arreu de Mallorca després de l’esclat de la Guerra Civil.

Així, durant els 26 episodis setmanals seran d’especial interès els successos a Manacor, Felanitx, Pollença, Porreres o Palma, tots ells amb el suport de testimonis presencials dels fets, alguns d’ells ja desapareguts, i per tant d’un valor testimonial incalculable.

Dies de emissió: dijous a les 22.40 hores i repeticions els dissabtes a les 19.30 i els diumenges a les 21.10 hores.

L'Ateneu Llibertari Estel Negre ha aportat un petit gra de sorra en la realització de la sèrie i un company nostre ha estat uns dels seus realitzadors.

Leo Bassi en la seva pàgina web [www.leobassi.com] publica un interessant article que cal llegir. La premsa espanyola ha mantingut un silenci absolut sobre unes increïbles revelacions de l'FBI. Leo Bassi fa un resum del que els investigadors han trobat sobre el biòleg nord-americà Ivins, que es va suïcidar el passat 29 de juliol d'enguany després de ser acusat de ser l'autor de l'enviament de les famoses cartes d'àntrax. L'article de Bassi és un al·lucinant viatge a la realitat del fanatisme cristià als EUA que abraça des del Christian Zionism fins a les batalles contra el relativisme i l'avortament. En un capítol a part, es descobreixen les insospitades connexions entre les associacions on militava Ivins i la dreta catòlica espanyola.

Aquí teniu l'article de Bassi:

Sorprendente informe del FBI: El terrorista del Antrax era un fundamentalista católico

Programa de Massa Crítica per la Setmana Europea de la Mobilitat a Palma del 16 al 22 de setembre

Dimarts - 16 de setembre

Roda de premsa als locals del GOB (11 hores)

***

Dimecres – 17 de setembre

A les 18 hores participarem en el programa de ràdio d’Ona Mallorca (freqüència 98.0) «Dos i dos són 22»

***

Dijous – 18 de setembre

Ruta cicloturística i cultural per Palma Nord: Son Sardina, Son Espanyol, La Real...

Concentració a la plaça d’Espanya a les 17.30 hores: posada al punt de les bicicletes per membres de la Massa Crítica

A les 18.30 hores inici de la ruta

***

Dilluns – 22  de setembre: DIA MUNDIAL SENSE COTXES

En una ciutat congestionada, per desplaçaments individuals de fins a 7 km... et sentiràs millor i el teu cos t’ho agrairà: DEIXA EL VICI i AGAFA LA BICI

A les 18 h a la plaça d’Espanya: taller de manteniment i posada al punt de bicicletes. Organitza: Agència del Voluntariat

A les 19.30 hores al mateix lloc: recorregut reivindicatiu per Ciutat, amb el lema  «Carrils bici i seguretat»

També amb motiu dels sis anys de convocatòries mensuals ininterrompudes de la Massa Crítica, ho volem celebrar. En acabar anirem a sopar de pa i cosa, que durem cadascú, al Parc de la Mar

Us hi esperem!

Aquest bloc no s'actualitzarà en uns quants dies (una setmana, si fa no fa) per qüestions tècniques.

El bloc Anarcoefemèrides s'actualitzarà, però sota mínims.

Perdoneu les molèsties.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Per al pròxim 13 de setembre la CNT de Palma ha organitzat una manifestació en solidaritat amb les organitzacions demandades per l'SGAE (revista literària Quimera, La Frikipedia, alasbarricadas.org, diari Público, merodeando.com), i en especial amb el sindicat CNT, demandat amb una petició de 9.000 euros per un comunicat contra l'SGAE.

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) ha demandat la Confederació Nacional del Treball (CNT), per una presumpta «intromissió il·legítima en l'honor». L'origen de la demanda és un comunicat del Sindicat d'Arts Gràfiques de Madrid, de la CNT, publicat en la pàgina web de la Confederació; l'esmentat comunicat es va fer públic en solidaritat amb el portal d'Internet alasbarricadas.org, que havia estat demandat, al seu torn, per la pròpia SGAE. Considerem la demanda un acte contra la llibertat d'expressió, i un atac a la CNT en el seu conjunt, i respondrem adequadament.

Volem aprofitar a més l'ocasió per manifestar-nos en contra del nou cànon digital, aquest unànime absurd. Ens oposem rotundament a la voracitat recaptadora de la SGAE ajudada pels seus còmplices al món de la política. Que vagi amb compte, perquè --segons el vell l'esmentat popular-- l'avarícia trenca el sac.

No al monopoli de la cultura!

No al pensament únic!

No al cànon digital!

No a l'SGAE!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb els processats i el teu rebuig contra el cànon digital i l'avarícia de l'SGAE, vine el dissabte 13 de setembre a les 12 hores a la plaça d'Espanya de Palma.

Us hi esperem!

Enllaços relacionats:

www.diagonalperiodico.net/spip.php?article6063

www.xgae.net

www.cnt.es

www.consumer.es/web/es/tecnologia/hardware/2006/06/29/153333.php

todoscontraelcanon.es

Amadeu Casellas Ramon abandona després de 76 dies de vaga de fam arran d'aconseguir el compromís d'un tercer grau

El Síndic de Greuges li ha dit que Justícia es compromet a donar-li dos permisos i després, el tercer grau restringit · Feia setanta-sis dies que el pres anarquista començà la protesta

Amadeu Casellas ha abandonat la vaga de fam que protagonitzava des de feia setanta-sis dies. L'advocada del reclús anarquista, Diana Reich, ha explicat que el Síndic de Greuges ha traslladat a Casellas el compromís del departament de Justícia d'atorgar-li dos permisos de 48 hores quan es recuperi de la vaga de fam i després, obtindrà un tercer grau penitenciari restringit que el permetrà treballar fora de la presó i anar-hi a dormir.

Amadeu Casellas va començar una primera vaga de fam el 12 d'abril exigint que li fossin respectats els drets i obtenir així la llibertat, que va aturar quan va rebre el compromís de les autoritats penitenciàries d'estudiar el seu cas. Com va considerar incomplert aquest acord va reiniciar la vaga el 22 de juny. Ara és al mòdul penitenciari de l'Hospital de Terrassa i fa una setmana va deixar de consumir glucosa.

Pres des de 1986

Amadeu Casellas compleix condemna des del 1986 per atracament a mà armada, entre més delictes que es van fondre en una sola condemna, encara que mai no ha estat condemnat per haver fet mal a ningú. Però més tard fou jutjat per infracció de condemna i per reincidència en un atracament comès el 2006 en una oficina bancària de Vic. Els advocats d'Amadeu Casellas lluiten per aconseguir que aquestes condemnes també es fonguin en una de sola, amb què Casellas potser podria obtenir el tercer grau penitenciari. Advocats, familiars i amics diuen que es podrà reintegrar sense problemes, que té una família i una feina que l'esperen i que únicament vol recuperar la seva vida.

Un pres incòmode

Durant tot el temps que ha passat tancat, Amadeu Casellas ha passat per moltes presons i ha viscut el traspàs del sistema penitenciari del govern espanyol al de Catalunya. Diu que les condicions higièniques i el menjar han millorat, però que tota la resta continua igual, que hi ha maltractaments de moltes menes i que la presó no serveix precisament per reintegrar els presos. Sempre ha lluitat per millorar les condicions de vida dels presos, ha participat en força protestes i vagues de fam i Francesc Arnau considera que això l'ha perjudicat i ha fet més difícil que li fessin informes favorables perquè sortís de la presó. L'advocat Francesc Arnau considera que la situació de Casellas és com la de molts altres presos que no tenen ningú a fora que vetlli pels seus drets.

Sovint ens queixem, amb raó, que a la nostra vida pública li falten idees, debat, capacitat de reflexió. Però aquest major interès per les idees hauria d’anar acompanyat també d’un gran sentit de realitat, de la voluntat de concretar les idees, de preocupar-se pels problemes que tenen les persones reals. Quan no es fa així, les idees solen ser excuses per a fer castells en l’aire, fins i tot castells progressistes.

Trobo a faltar les dues coses: idees, però també accions concretes per a lluitar contra el tracte injust, contra els sofriments que molts pateixen. La presó és un dels temes que més debat i més preocupació haurien de generar entre nosaltres. Per desgràcia, no és així. Des de fa anys he viscut diversos casos de presos polítics a Catalunya i he comprovat que el sistema judicial i la institució penitenciària són feus tan tancats, tan opacs, que, si no es va amb molta cura, poden acabar instal·lant-se en ells la parcialitat, l’arbitrarietat, la crueltat i el legalisme venjatiu.

Ja que vull referir-me a casos concrets, parlaré d’Amadeu Casellas. És un anarquista que va atracar bancs en els 70 i 80. Fa ja bastant més de 20 anys que està en presó. Demana ser excarcelat, perquè, si no, la seva condemna acabarà convertint-se en perpètua, el que va contra la celebrada Constitució espanyola. Però també es conformaria amb la concessió, com li correspon, del tercer grau penitenciari, per a anar solament a dormir a presó. I se li nega tot. Tot. Sospito que perquè és anarquista. Si fos banquer, exalcalde, algú de la faràndula o un empresari ho tindria molt millor. Però és anarquista. I, a aquests, no se’ls condemna només a la presó: també a la inexistència.

Avui fa 74 dies que Amadeu Casellas va començar una vaga de fam per a reclamar que se’l tracti com es tracta a tot el món. Això tampoc té cap efecte. Em temo que el poder s’agrada principalment a si mateix, en el jutjat, en la presó o on sigui. Els que tenen poder, tenen també l’objectiu de reduir el sofriment i de fer la vida més suportable, més humana?

Josep Maria Terricabras

El Periódico de Catalunya (03-09-08)