Ateneu Llibertari Estel Negre

Va haver 86 periodistes morts l'any passat i va créixer la censura en Internet

Amb un augment del 244% de periodistes morts durant els últims cinc anys, contar la història és ja un ofici de molt alt risc per a homes i dones que porten endavant la seva tasca, principalment a Àsia (especialment Orient Mitjà), Àfrica i Amèrica Llatina. L'organització francesa Reporters sense Fronteres (RSF) ha publicat el balanç de l'últim any i el resultat tràgic i preocupant és de 86 periodistes morts i 887 empresonats.

Així, en 2007 dos o més periodistes van ser detinguts diàriament en algun país en conflicte, als 86 morts se sumen altres 20 col·laboradors de mitjans que van perdre la vida. Els amenaçats o agredits van ser 1.511 i el nombre de periodistes segrestats va apujar a 67. Fins al dia d'avui romanen detinguts 135 periodistes (33 casos a Xina i 24 a Cuba, entre altres països).

La novetat més inquietant, tanmateix, va venir d'Internet. Va haver 2.676 llos i blocs tancats o suspesos, alhora que 37 bloggers van ser detinguts i altres 21, agredits. La majoria dels llocs censurats eren fòrums de discussió. Segons l'informe, Xina, Birmània i Síria intenten convertir el Web en una intranet per a controlar els seus continguts. Xina es va convertir en 2007 en el major censor de la Web a tot el món i Birmània, durant la frustrada «revolució safrà», va tallar fins i tot les connexions cel·lulars.

Si s'observa un mapa del món, s'adverteix ràpidament els països més perillosos per a l'exercici de la professió. A Orient Mitjà i a la regió del Magrib van ser assassinats 48 periodistes, enfront de 17 casos a Àsia i 12 a Àfrica. L'informe assenyala que Iraq, Somàlia i Pakistan s'han convertit en els països més mortíferes per a la premsa.

El nombre d'amenaçats es reparteix d'altra manera. Amèrica es troba al davant, amb 626 reporters agredits, seguit d'Àsia, on els amenaçats sumen 562, sens dubte amb Xina al capdavant. Ocupa el tercer lloc Àfrica, amb 145 periodistes en aquesta condició. Oficialment, l'entitat francesa ha dit: «En cap país no han matat mai tants periodistes com a l'Iraq. Des de la invasió nord-americana el març de 2007, almenys 207 periodistes han mort en aquest país.» Reporters sense Fronteres va assenyalar que ni en les guerres de Vietnam o als Balcans, ni les massacres d'Algèria i el genocidi de Ruanda van produir la mort de tants periodistes.

Després de reclamar l'acció dels Estats Units i de les autoritats de l'Iraq perquè la massacre de reporters cesi, l'entitat va assenyalar que «els periodistes iraquians no són víctimes de les bales perdudes, sinó que els grups armats els prenen deliberadament com a objectius». També es va referir a la situació a Pakistan, on «els periodistes es troben sota el foc creuat de l'exèrcit, els grups islamistes i les organitzacions criminals».

La bona notícia de l'any va se Colòmbia, segons l'informe, ja que no va morir cap periodista en exercici de la seva tasca.

Susana Reinoso