Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Prou feixisme!

---

Assemblea oberta

---

22 de novembre de 2007 a les 18.00 hores

Als bancs de Ses Voltes (Palma)

Hem organitzat actes per als dies 23 i 24 de novembre en suport a la gent que segueix lluitant  a Oaxaca (Mèxic).

Un n'és el divendres 23 de Novembre a les 20 hores amb la projecció del documental Un poquito de tanta verdad. Després hi haurà sopador vegetarià per cinc euros. S'haurà de comprar el tiquet a CNT abans del dijous.

El dissabte 24 de novembre a les 11 hores del matí, farem una concentració a Palma, a la confluència del carrer Sant Miquel amb el carrer Oms.

Oaxaca resisteix!

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Xerrada col·loqui:

«Procés d'esclavatge del segle XXI:

invisibilització dels pobles marginals colombians»

A càrrec de François Gravel,

director acadèmic de la Universidad del Pacífico (Colòmbia)

Dilluns 26 de novembre de 2007 (20.30 hores)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n (Palma)

François Gravel (Trois Rivieres, Quebec, 1962) és pregrau universitari en Tècnica en Arquitectura (Canadà) i en Educació Bàsica Primària (Colòmbia), i director acadèmic de la Universidad del Pacífico (Colòmbia). Les seves línies d'investigació són: acostament de les noves tecnologies als grups ètnics, desenvolupament dels mitjans de comunicació, enfortiment de la societat comunitària, planejament i gestió del turisme regional, entre d'altres. Els projectes de recerca en els quals treballa es centren en l'etnoeducació a Cauca i Nariño, el Portal Ecoturístic i multicultural del Cauca, la xarxa colombina d'educació i de grups ètnics, etc. François Gravel investiga per a la construcció d'una proposta de formació d'educadors, mitjançant l'anàlisi de l'educació bàsica i el paper de l'escola en les comunicacions indígenes eperara siapedaara del Pacífic colombià.

Aquesta xerrada està especialment dirigida a educadors, antropòlegs, professionals dels mitjans de comunicació i a qualsevol persona preocupada en la defensa dels Drets Humans.

Descarrega el cartell en pdf i penja'l

Avui 15 de novembre comença el cicle de cinema alternatiu que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Mi padre es ingeniero (2004)

de Robert Guédiguian

Natacha i Jérémie van créixer junts. Eren inseparables. Eren amants. Ambdós van estudiar Medicina, però un dia les seves vides van prendre trajectòries diferents. Jérémie es va convertir en algú important, que viatjava molt; Natacha va continuar exercint al seu barri i vivint a casa dels seus pares. Ara Jérémie ha tornat i recorda quan tenien 14 anys, estudiaven rus. Ha tornat per esbrinar què li ha passat a Natacha, per què està malalta. La seva investigació el portarà a conèixer la gent que coneixia a Natacha, a estimar la gent que ella estimava i a curar els pacients que ella curava. Malgrat tots els obstacles, Natacha i Jérémie decideixen lluitar contra la realitat i el destí, i romandre junts per sempre.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Allò que no va passar

Diario de Mallorca (11-11-07)

***

Allò que sí va passar

---

115 persones van acudir a la dinada popular organitzada pel co·lectiu Mallorca Republicana, en la segona edició de la Festa Republicana celebrada a Ses Voltes. 70 persones van veure actuar la companyia teatral Ses Judites i més de 1.000 persones va acudir al concert de S'Arrual Jazz Mort, de Grollers de Sa Factoria i de Quatermass. La nit anterior, més de 2.000 persones van gaudir del concert de Potata, de La Vereda i de BBME.

Sobren les paraules...

Demà dimecres 14 de novembre de 2007

Plaça de Cort a les 20 hores

Ni permissivitat de l'Estat, ni agressions sense resposta.

Contra l'assassinat i agressió de companys antifeixistes a Madrid el passat diumenge.

No oblit, ni perdó.

Ho convoca diferents persones antifeixistes

El passat diumenge, el grup feixista Democràcia Nacional va convocar un acte racista a Madrid. Sota la campanya «¡Compórtate o lárgate!», els neonazis madrilenys surten al carrer armats per portar la justícia pel seu compte, ja sigui apallissant immigrants o assassinat al jove Carlos de tan sols 16 anys.

El nostre company antifeixista es va veure involucrat en una trifurca dins el metro de Madrid, i com a resultat va resultar mort, a més d'un altre company ferit.

La televisió xerra i xerrarà de tribus urbanes o baralles de carrer. No es això, es el mateix feixisme que conserva l'Estat espanyol des de ja fa dècades. Simplement ara s'ha cobrat una nova víctima que es suma a la llarga llista que s'ha escrit al llarg de la història.

Nosaltres com antifeixistes contestem qualsevol manifestació racista o xenòfoba que es pugui produir. En Carlos i altes companys lluitaven al carrer. Ara nosaltres sols ens resta solidaritzar-nos amb la seva lluita i no oblidar al nostre company. La lluita segueix aquí, ara i sempre.

Quan ens toquen a un/a, ens toquen a tots/es!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Dijous 15 de novembre a les 20.00 hores

Mi padre es ingeniero

(2004, França, dirigida per Robert Guédiguian)

***

Dijous 22 de novembre a les 20.00 hores

La marcha del millón de hombres

(1996, Estats Units, dirigida per Spike Lee)

***

Dijous 29 de novembre a les 20.00 hores

Qué hacer en caso de incendio

(2001, Alemanya, dirigida per Gregor Schnitzler )

***

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Acabo d'arribar d'uns dies a la Catalunya del Nord. No és la primera vegada que visito aquesta part del nostra país, però és una de les vegades que torno més trist o afligit. Les cinc o sis vegades que he hagut d'interactuar amb els locals (forn, farmàcia, hotel, botiga, restaurant) m'han respost en espanyol quan jo m'he dirigit en català. Fins i tot el conegut restaurant de la plaça de Prada, anomenat "Casa Nostra" ple de banderes catalanes i amb música en català, el cambrer no ha aconseguit de parlar-me en català. I això que tenen un adhesiu a la porta que diu: "aquí parlem català". No només és frustrant sinó contradictori i n'he marxat emprenyat com una mona. Només ahir, dissabte, davant de la llibreria Estivill a la mateix plaça de Prada, vaig sentir una curiosa conversa bilingüe català-occità. Curiós, però cert.

També voldria remarcar el crim lingüístic que representa tota la toponímia que no acaba de ser una traducció al francès, ni tampoc la forma catalana original. Casos com per exemple: "Saint Féliu d'amont" o "Valmanya", per citar-ne dos, no sé que intenten representar o no sé que intentent "explicar" ni en quina llengua. No saben traduir "Saint Féliu d'Amont" al francès? o en tot cas, no saben escriure bé el topònim català? o què me'n dieu del "bougariou"? jo no sé que vol dir, però això representa que és "el Vegueriu"; o "Balençou" per "Vall en So"... quin experiment lingüístic és aquest? No hi ha ningú capaç d'apariar-ho?

Hi ha una frase cèlebre que diu que "qui perd la llengua, per la identitat" i crec que no pot ser més certa. A la Catalunya del Nord la llengua és perduda, i amb això no vull dir que no hi hagi gent que la parli, però un no es pot sentir, sostenir o defensar una cosa que es desconeix, com és en aquest cas la llengua i la identitat catalana. Així passa en zones com la rodalia de Barcelona, València, Alacant, Elx, i ben aviat a Barcelona mateix. A on l'ús i el coneixement del català retrocedeix a marxes forçades.

No vull ser pessimista, perquè som a temps de recuperar-ho tot! A on fa 70-80 anys només s'hi parlava català, s'hi podria tornar a parlar si l'entorn hi és favorable... però... no em sembla a mi, que de moment, estiguem per la feina. Quants catalanoparlants guanya el català cada any (nou nascuts, immigrants arribats, etc.) i quants castellanoparlants guanyem a casa nostra? i pel cantó de la Catalunya del Nord?

Salutacions,

David

---

Uns quants links interessants sobre la cultura occitana:

Occitània

Jacme Tolosa

Blocs en occità

Cordae / La Talvera