Ateneu Llibertari Estel Negre

El col·lectiu «Revolta Blanc-i-Blava» (penya antifeixista d'animació de l'Atlètic Balears) volíem organitza una Jornada contra el racisme  el proper diumenge 2 de desembre a les 10.30 hores davant del bar Atlètic Balears (cap de cantó entre els carrers de Tomàs Rul·lan i Sant Ignasi).

Per a dubtes o més informació podeu adreçar-vos al correu electrònic revolta07@gmail.com

Us hi esperem!

Demà 29 de novembre continua el cicle de cinema alternatiu que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Qué hacer en caso de incendio (2001)

de Gregor Schnitzler

Sis amics formen un grup anarquista al Berlín dels anys vuitanta. Lluiten per fer realitat els seus somnis d'un futur de total llibertat i igualtat. Un dia, decideixen crear una bomba casolana i la col·loquen dins de la zona adinerada. El temps passa i la bomba mai no arriba a fer explosió... fins que transcorreguts uns anys finalment explota. Ara la policia segueix el seu rastre, per la qual cosa decideixen reunir-se de nou per pensar com salvar la seva situació.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Francisco Carrasquer: testimoni i vigència

Tàrrega (Urgell, Lleida)

del 29 de novembre a l'1 de desembre de 2007

Nascut a Albalate de Cinca (Osca) l'any 1915, Francisco Carrasquer compta amb 92 anys d'edat i resideix actualment a Tàrrega. El lligam amb la ciutat s'estableix a partir del seu matrimoni amb Maria Antònia Vidal, filla de la capital de l'Urgell. Recentment ha estat distingit amb el «Premio de las Letras Aragonesas» que concedeix el govern autonòmic d'Aragó. Durant la Guerra Civil, Carrasquer fou un milicià llibertari que lluità en la mítica Columna Durruti. Empresonat pel franquisme, fugí a França l'any 1948, es llicencià en Psicologia i es doctorà en Llengua i Literatura Hispàniques. Durant la seva vida ha exercit de professor universitari, traductor (ha publicat més d'un centenar de llibres), i escriptor, conreant els gèneres de la novel·la, l'assaig i la poesia. Les Jornades Llibertàries han rebut l'adhesió per escrit de l'escriptor Juan Goytisolo.

Un nodrit grup d'historiadors i intel·lectuals targarins han constituït la «Comissió Cívica Francisco Carrasquer» amb l'objectiu de retre un homenatge a aquesta destacada figura del moviment anarquista del nostre país. Amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega.

Programa en pdf

Xerrada col·loqui:

«Procés d'esclavatge del segle XXI:

invisibilització dels pobles marginals colombians»

A càrrec de François Gravel,

director acadèmic de la Universidad del Pacífico (Colòmbia)

Dilluns 26 de novembre de 2007 (20.30 hores)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Palau Reial, 9, 2n (Palma)

François Gravel (Trois Rivieres, Quebec, 1962) és pregrau universitari en Tècnica en Arquitectura (Canadà) i en Educació Bàsica Primària (Colòmbia), i director acadèmic de la Universidad del Pacífico (Colòmbia). Les seves línies d'investigació són: acostament de les noves tecnologies als grups ètnics, desenvolupament dels mitjans de comunicació, enfortiment de la societat comunitària, planejament i gestió del turisme regional, entre d'altres. Els projectes de recerca en els quals treballa es centren en l'etnoeducació a Cauca i Nariño, el Portal Ecoturístic i multicultural del Cauca, la xarxa colombina d'educació i de grups ètnics, etc. François Gravel investiga per a la construcció d'una proposta de formació d'educadors, mitjançant l'anàlisi de l'educació bàsica i el paper de l'escola en les comunicacions indígenes eperara siapedaara del Pacífic colombià.

Aquesta xerrada està especialment dirigida a educadors, antropòlegs, professionals dels mitjans de comunicació i a qualsevol persona preocupada en la defensa dels Drets Humans.

Descarrega el cartell en pdf i penja'l

No tornaré a votar cap dels partits de govern, ni dels anteriors, ni de l'actual. I no ho faré perquè són absolutament inútils. No es tracta de fer estelles dels actuals governants des del punt de vista progressista, que no ho són. Es tracta de fer-ne estelles per la seva incompetència i ineficàcia en la gestió.

El mes de novembre les oficines del SOIB s'omplen de gent, i ho saben des de sempre. Intentar gestionar qualsevol cosa amb el SOIB esdevé gairebé impossible per manca de personal. Els aturats i aturades que es volen inscriure no disposen ni de minuts, i més aviat es perden els nervis i et tracten a potades.

Quan una o un es vol inscriure a GESMA succeeix el mateix: llargues cues precedeixen al torni vostè demà perquè la seva còpia del certificat de contracte que l'empleat veu en l'original no és plenament llegible. Ni ho serà mai perquè l'original de fa 15 anys no ho era i la fotocopiadora no fa miracles.

Aquest document no és compulsable per així.

Les hores dels desocupats no valen res, i es poden tirar hores i hores a l'espera del torn.

Si aquest és un govern de "progrés", és preferible el desgovern, perquè posar-se al servei de la ciutadania no és així.

Sembla que som els ciutadans i ciutadanes els que han de passar sempre pel sedàs de la burocràcia administrativa que en res ha canviat des del franquisme. No han après en absolut que som les ciutadanes i ciutadans els que els paguem perquè ens serveixin. En la vida em après que els polítics, a esquerra i dreta només es serveixen a si mateixos.

Jo som d'esquerres i no ells, i per així, perquè només es serveixen a si mateixos no els pens tornar a votar.

A les properes eleccions o votaré un partit d'esquerra que no governi o no votaré. Dels que hi ha ara no en pens votar cap ni un.

Palma, 19 de novembre de 2007

Joana Dalmau Barceló

El Parlament, on resideix la sobirania popular segons els textos legals, dempeus, aplaudeix Fernando Fernán-Gómez, l'anarquista. El president del Govern socialista, l'alcalde conservador de Madrid, el ministre de Cultura. L'Estat, i el país, davant la bandera roja i negra. La mateixa que molts pretenen criminalitzar avui ben igual que fa un segle. L'últim acte de l'actor més genial.

Demostra, a qui vulgui entendre, que l'amor lliure, el suport mutu, la fraternitat, l'internacionalisme, el pacifisme, la justícia social, l'emancipació dels explotats i altres aspiracions llibertàries, no són idees de violents grupuscles radicals antisistema afins a l'extrema esquerra amb obscures connexions a muntanyes no molt llunyanes.

Igualar els feixistes, presents als carrers amb assassinats recents i continuats, com s'està fent, més o menys sorneguerament, amb els anarquistes, fent servir el suat argument segons el qual els extrems es toquen, és absurd i, sobretot, molt mal intencionat. No és cert ara ni ho va ser mai. Fernando Fernán-Gómez no era un extremista ni res de semblant. Còmic de professió, persona raonable, tipus cabal, equilibrat, culte, proper, valleinclanesc, renaixentista, etern perseguidor dels misteris del lliure albir, obrer de l'escenari i acadèmic. Irreprotxable ciutadà.

Al teatre, a la vista de tothom, sobre l'escenari, Fernando Fernán-Gómez, recita els seus últims versos muts embolcallat en la bandera anarcosindicalista. Fora, al carrer, fa fred. A les parets cartells contra la immigració. En els periòdics i les ràdios racisme de baixa intensitat; immigració ordenada, caritat, condescendència. Ningú no parla de fronteres criminals ni de l'odi als pobres, tan feixista. Si els immigrants vinguessin amb diners, com ho van fer els fugitius nazis als quaranta, els turistes europeus a Benidorm i similars durant els seixanta o els xeics àrabs a la Marbella dels setanta, els qui els assassinen i apallissen anirien a rebre'ls a Barajas amb una banda de majorettes, l'estudiantina de Dret, demostracions folklòriques i un vi espanyol. Rics contra pobres. Aqueixa és la qüestió.

Aquest cas, el de rics contra pobres, il·lustra perfectament la debilitat del raonament, més bé tic mental, segons el qual els extrems es toquen. Els qui són extremadament rics i els que són extremadament pobres igualats en les consciències dels professionals de l'equidistància. Els qui maten i els qui moren en el mateix fang.

Encara que el temps hagi esborrat el caminoi, Fernando Fernán-Gómez i altres com ell han deixat pistes. En temps de confusió, d'intoxicació i de violència extrema, a Lavapiés i a deserts llunyans, una veu clara i rotunda s'aixeca sobre la resta sense dir res. Des del silenci ens arriba una última voluntat emocionant de l'anarquista mort. Perquè no hi hagi dubtes. La roja i negra.

Abel Ortiz

Dissabte 24 de novembre de 2007,

a l'Espai Obert (Violant d'Hongria, 71) de Barcelona

Projecció del documental d'Hélène Châtelain, editat per l'Ateneu Llibertari Estel Negre Néstor Majno, un campesino de Ucrania i xerrada a càrrec d'Ignasi de Llorens

Ho organitza la revista Polémica

Us hi esperem!

Els col·lectius i organitzacions sotasignants, tot i no sentir-nos identificats amb el manifest que crida a la mobilització del 24 de novembre contra la construcció del nou hospital a Son Espases, volem mostrar el nostre total suport a aquesta protesta. Estam totalment d’acord amb el seu objectiu i consideram la unitat com a element necessari per a assolir-lo.

Dit això, volem fer públiques unes valoracions respecte a la realitat d’aquesta lluita dels moviments socials:

La decisió de construir un nou hospital als voltants de La Real té una relació més que directa amb el pagament de les fortes indemnitzacions que significaria  la suspensió de les obres. Però això no ens fa oblidar que estam davant d’un projecte fill de la corrupció política i urbanística i que un Govern de centre-esquerra no és capaç d’aturar-lo. Les lleis del sistema democràtic estan en contra de l’aturada i en contra dels interessos populars. Davant d’això, la classe política d’esquerres, acomplexada com està, ni tan sols s’atreveix a plantejar-se denunciar aquestes lleis. Per suposat, la idea de canviar-les queda ben lluny de la seva ment. I parlem d’unes lleis que protegeixen a qui especula i a qui fa doblers amb la corrupció. Unes lleis al servei de l’interès privat.

Fent comparances, ens preguntem, per què no se li demanen indemnitzacions per les seves negligències a l’empresa que va construir el submarí conegut com a Metro de Palma. Ningú va a reclamar els doblers? De nou tenim l’interès privat traient profit d’allò públic gràcies a un sistema corrupte i una classe política còmplice.

Però tornant al tema de Son Espases, hem de dir que entenem que els representants de l’esquerra al Govern, al Consell o a Cort no hagin dimitit. Ells i elles són membres de partits polítics nascuts amb la màxima de gestionar el poder. Com el van a deixar ara que el tenen? Per a què valen els seus vots a l’oposició? Ells i elles ens demostren que per a res, sinó ja haguessin marxat dignament. Tanmateix, n’hi ha un altre motiu pel que entenem que no marxin. Les seves poltrones són font de finançament personal i per als seus partits.

Trobem que no és hora de perdre el temps exigint rectificacions a Antich. Més bé és hora de posar-nos davant d’ell i del seu Govern. Sabem que ens diran que fem el joc al PP, quan són elles i ells els qui practiquen el continuisme de les seves polítiques de dretes a Son Espases, Ses Fontanelles o ara amb el 2n Cinturó.

Som conscients que els moviments socials no passen pel seu millor moment però tenim clar que l’única manera d’aturar aquests projectes és la mobilització, la informació i la desobediència. A Mallorca en sabem d’això i en tenim un primer exemple a la Dragonera i un darrer a  l’aturada de l’autovia Inca-Manacor.

Així mateix, la desil·lusió que ha provocat en molta gent aquest Govern de “progrés” hauria de servir per reflexionar sobre la recerca d’altres vies de participació realment democràtiques. La situació ens ensenya que és tota una necessitat.

Cultura Obrera

Ateneu Llibertari Ses Coves

Ateneu Llibertari Estel Negre

SOV de Palma de CNT-AIT

Mallorca, novembre de 2007

Demà 15 de novembre continua el cicle de cinema alternatiu que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

La marxa del millón de hombres (1996)

d'Spike Lee

La manifestació referida en el títol va ser una concentració històrica que va reunir centenars de milers d'afroamericans a la capital nord-americana, amb l'objectiu de reivindicar els drets de la minoria negra. El 1995, el reverend Farrakhan va convocar un milió de negres a Washington D. C. per celebrar una marxa. Un grup de Los Angeles en va organitzar un viatge amb autobús per unir-se a aquesta marxa. Durant el llarg trajecte es posaran de manifest els seus sentiments, ideologies i pretensions.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461