Ateneu Llibertari Estel Negre

El col·lectiu de La Makabra comunica que des del passat dimarts 28 de novembre ha okupat les fàbriques de Can Ricart, indret que no ha estat declarat patrimoni històric i que actualment és de propietat privada.

Avui dia 2 de desembre s’estan portant a terme activitats culturals: cabaret, concerts, dinar i sopar populars, tot reivindicant aquesta okupació.

La policia i els mossos d’esquadra han acordonat en aquests moments tot el complex de Can Ricart, impedint l’entrada a tothom.

Des d’aquí exigim a les autoritats que deixin de bloquejar l’entrada perquè la gent i els mitjans de comunicació que vulguin participar ho puguin fer.

És una okupació pacífica, amb la qual pretenen activar un espai en desús per reprendre les activitats que La Makabra ha estat portant a terme durant els últims tres anys.

Convoquem a tota la gent i a tots els mitjans a una convocatòria en massa de suport a l’entrada de Can Ricart (avinguda Diagonal, entre Bac de Roda i Pere IV, Barcelona)

Gràcies

CSOA La Makabra

-         Per la despenalització de l’okupació

-         Contra l’ordenança del civisme

-         Per la recuperació de la memòria històrica, pel que fa espais i activitat al carrer i per al carrer

-         Per la creació lliure

-         Per l’ús del carrer com a espai pels artistes (llei civisme)

-         Contra l’especulació

-         Per un habitatge digne

-         Contra la instrumentalització per part dels polítics i dels mitjans de comunicació del cas Makrabra

El poeta Miguel Angel Velasco ens ha enviat aquest poema per publicar-lo al bloc i, com no, així ho fem...

Oaxaca

Después de la metrópolis
atropellada y bárbara de turbia
consigna y policía,
después de las vitrinas
donde la calaveras gritan con su lengua
de pedernal, después la viruela
del tiempo en el basalto de los dioses,
después de las hambrientas
ruedas del rojo sol, del sol jaguar,
el vivir se serena en esta plaza
de la ciudad abierta a su latido,
a la recién nacida  pulsación
de este vida arterial
de sol y soportales,
de altas copas y clima
de vecindad. Rompe la espuma
del día en este zócalo
con música de calle bien sonada,
con pompas de jabón, y va subiendo
una escala de amparo pompa arriba
del ojo, y soy apenas la mirada
prendida a la corriente, y ya me gira
el volante del garbo de un andar
con su enagua y su frunce.
Me adelgazo en la piel
del puro trascurrir que me desteje
en su devanadera.
Quiero grabar la luz de cada rostro
de esta ciudadanía, porque hoy
bajo el palio del cielo he respirado
el aire de las almas federadas.

Miguel Angel Velasco