Ateneu Llibertari Estel Negre

Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors han publicat l'Obra completa del poeta i prosista Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)

Tot i la seva mort prematura, ha estat un dels poetes catalans més influents

Obra completa

Joan Salvat-Papasseit

Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors. Barcelona, 2007

La publicació d'un llibre de Salvat-Papasseit sempre és una alegria, un motiu de joia a favor de la literatura. I encara ho és més si la notícia és que per primera vegada apareix editada l'Obra completa del poeta i escriptor barceloní. Tots recordem alguns dels seus versos musicats per cantautors com ara Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Lluís Llach i tants altres: "Quina grua el meu estel, / quin estel la meva grua! / -De tant com brilla en cel / sembla una donzella nua". Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors ha recollit en un sol volum la poesia i la prosa completa de Joan Salvat-Papasseit, en una edició a cura de Carme Arenas.

Amb aquesta edició integral es fa un repàs a la vida i l'obra d'un dels poetes més purs de la literatura catalana. La figura de Joan Salvat-Papasseit ha viscut moments de gran brillantor i altres d'oblit total. Cantautors, poetes, professors d'institut, escriptors i altres persones sensibles han ajudat a divulgar l'obra d'un poeta que va morir als 30 anys, quan estava en la millor època de la vida. L'editorial Ariel publicava el 1962 la poesia completa, amb l'Esboç biogràfic, de Tomàs Garcès, més una introducció de Joan Fuster i il·lustracions de Josep Guinovart.

Posteriorment se n'han editat d'altres, com ara la facsímil-pirata del 1976, i la del 1978, amb un estudi de Joaquim Molas. Aquesta edició del 1978 s'ha anat reimprimint al llarg dels anys. Els cinc volums de poesia publicats en vida de Salvat-Papasseit i el llibre pòstum, Óssa Menor, són reproduïts en la versió original tipogràfica amb les il·lustracions de Barradas, Torres-García i Josep Obiols. Els versos romàntics, guerrers, eròtics, sentimentals, populars, socials, independentistes i visuals semblen surar com un vaixell blanc entre les més de mil pàgines de paper bíblia. També s'han incorporat tres poemes castellans que Salvat-Papasseit publicà a la revista Grecia. El poema Rapsodia marinera, diu: "Jamás la luna llena anduvo / por el mundo tan rellena / de amor".

Si l'obra poètica ha estat més divulgada, la seva prosa ha restat gairebé sempre negligida. La prosa de Salvat-Papasseit era la part més oculta de la seva obra literària, sobretot la que fa referència a les seves inquietuds revolucionàries. Els articles, els manifestos, els aforismes i la correspondència són molt interessants per entendre el viatge vital del poeta a través de la bohèmia revolucionària, el socialisme, l'acràcia, l'independentisme i la literatura. El Salvat-Papasseit que segueix Nietzsche i Ibsen, escriu: "La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar". El llibre Humo de Fábrica, que va publicar per primera vegada el 1918 amb el pseudònim Gorkiano, no va tornar a veure la llum fins seixanta anys més tard.

Josep Batlló, primer, i Ricard Salvat, després, van recollir els textos en edicions respectives de Libros del Cordel i Galba. Altres proses i pensaments de Salvat-Papasseit eren coneguts a través de J.M. Sobré, que va tenir cura de cercar els manifestos, els mots propis o aforismes, les glosses socialistes i els articles que Salvat-Papasseit va firmar amb el nom de La Ploma d'Aristarc a La Publicitat. Salvat-Papasseit, en el manifest Contra els poetes en minúscula, va escriure: "Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers".

J. M. Sobré també presentà els contes d'Els nens de la meva escala, originalment publicats a La Mainada amb dibuixos d'Emili Ferrer. Aquest darrer llibre va conèixer una excel·lent edició de Leteradura el 1979. La correspondència que va recollir Amadeu-J. Soberanas, que va ser publicada per Edicions 62 el 1984, va ser ampliada posteriorment amb les Postals a les filles, una bella edició de La Magrana, que recull les imatges de les postals que el poeta envià a les seves filles, Salomé i Núria, des de París i des dels sanatoris que freqüentà per seguir tractaments contra la tuberculosi.

Carme Arenas ha inclòs en el volum els textos de Salvat-Papasseit publicats a les revistes Un enemic del Poble, Proa i Arc Voltaic, que ja eren coneguts a través de les edicions facsímils. Cal destacar la fotografia inèdita que apareix a la coberta de la capsa del llibre, que va ser conservada a Cuba pel seu germà, Miquel Salvat-Papasseit, i que va ser presentada en exclusiva per l'AVUI el Sant Jordi del 2003. És un retrat del poeta a Montjuïc, l'any 1919, quan acabava de publicar Poemes en ondes hertzianes i, posseït per una misteriosa febre literària, escrivia de manera incansable versos d'enlairada inspiració, mentre vivia l'etapa més avantguardista i creadora.

A l'apèndix es reprodueixen textos sobre Salvat-Papasseit escrits per Tomàs Garcés, Joan Fuster i Ricard Salvat. El llibre es complementa amb unes acurades notes que enriqueixen el coneixement de l'obra del poeta i es tanca amb una exhaustiva bibliografia. Aquesta cuidada edició de l'Obra completa de Salvat-Papasseit és motiu d'alegria, però conté un punt negatiu: l'autora, en cap moment, no cita que l'elaborada bibliografia prové, fil per randa, del llibre Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta, de Ferran Aisa i Remei Morros.

Ferran Aisa

(Avui, 05-07-07)