Ateneu Llibertari Estel Negre

El Grup d'Estudis Llibertaris Els Oblidats ha publicat Cent anys construint llibertat, amb el subtítol «La CNT a Mallorca 1910-2010». El llibre suposa un esforç encomiable, perquè sobre l'anarquisme ha plogut cendra. Tanta passió com va generar, i tants de somnis truncats sobtadament...! Tot plegat, passió i somnis, s'ha convertit en un material incòmode, fins i tot per als historiadors, perquè les circumstàncies excepcionals de molts de períodes d'aquests cent anys s'han d'analitzar en clau emocional. Em limito a la postguerra: Federica Montseny, des del seu exili a Tolosa de Llenguadoc, recrimina a Quico Sabaté que hagi convertit la lluita contra el comissari Quintela en una qüestió personal. Però és que Eduardo Quintela li havia assassinat dos dels seus germans...! El 14 de març passat va fer anys --concretament cinquanta-nou-- de l'afusellament, al Camp de la Bota, del Iaio, un mallorquí anomenat Pere Adrover Font, nascut a Palma l'any 1911.

El Iaio va tenir una vida de novel·la. Vidrier de professió i resident a Masnou, en esclatar la guerra es va enrolar a Los Aguiluchos, una de les columnes de la FAI que va combatre en el front d'Aragó. El trenta-nou va poder exiliar-se a França i va integrar-se en el maquis tan aviat com el país va caure sota la dominació nazi. Més endavant, una vegada derrotat Hitler, va retornar clandestinament a Barcelona i, entre el quaranta-set i el quaranta-nou, va participar en infinitat d'accions armades contra diverses seus empresarials, sobretot entitats bancàries, amb la finalitat de mantenir el moviment llibertari i d'ajudar econòmicament les famílies dels presos i dels exiliats. Quan va ésser detingut feia part dels Talión, una partida (gang, en anglès, en deien amb el llenguatge policíac de l'època) que va ésser aniquilada completament. Cinc dels membres foren afusellats i, quatre més, condemnats a cadena perpètua. Un dels afusellats, no cal dir-ho, va ésser el Iaio. L'acusaren d'una infinitat de robatoris amb vessament de sang i de la mort d'Eliseu Melis, un delator.

Les notes de premsa, no fan referència als dos atemptats amb explosius que va preparar contra Franco (el primer el 17 de maig del quaranta set i, el segon, el tres de juny del quaranta-nou) i que, en cas de reeixir, haurien acabat, probablement, amb el malson de la dictadura. Pere Adrover va ésser condemnat per atracador. En qualsevol cas, la seva mort va fer córrer més tinta que la d'Eliseu Melis, assassinat al carrer del Bonsuccés, no gaire lluny del de Portaferrissa. A Internet hi ha un missatge d'un nét del Iaio que sol·licita informació sobre l'avi. Però també en cerca, d'informació, el d'Eliseu Melis. L'àvia li havia contat que l'avi, Eliseu Melis, havia estat un lluitador antifranquista.

I no li havia mentit. Melis va passar pels camps de concentració francesos i, després d'entrar clandestinament a Catalunya, va integrar-se a la resistència fins que el comissari Quintela, suposadament sota xantatge, el va convertir en confident de la policia. El seu nét no en sabia res d'aquesta part de la història. Conta que no fa gaire va assistir a la presentació del llibre de memòries de guerra de Joan Català, un guia de muntanya de la Seu d'Urgell, gairebé centenari. I quan, en el torn de preguntes, va demanar-li si havia conegut Eliseu Melis, no va poder ésser més explícit. «El Melis...? --li va respondre-- Quin paio! Ell em va fer tancar a la presó». Ara, ben igual que el nét de Pere Adrover, prega als internautes que li passin informació. Si fa no fa, per a reconstruir la biografia de família. Insisteixo: sobre l'anarquisme ha plogut cendra.

Llorenç Capellà

(Diari de Balears, 05-04-11)

Si voleu saber més sobre Pere Adrover Font (El Iaio)