Ateneu Llibertari Estel Negre

«No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia.» Ho diu Vicent Partal a l'editorial del Vilaweb que m'ha fet arribar Higínia Roig (quin ull més clar, mana!), el dia després que Zapatero i el seu Govern decidís enviar l'exèrcit per aturar una vaga encoberta dels controladors aeris contra la privatització d'Aena.

No entraré ara a parlar del sou dels controladors aeris perquè no ha estat aquest el motiu pel qual han enviat l'exèrcit, tot i que molta gent associa automàticament una cosa amb l'altra, com si no sabessin -de fet, ho desconeixen- que l'exèrcit espanyol mai no ha atacat cap ric. Mai, mai, mai!

Tampoc parlaré de la gent que s'ha quedat a casa després de comprar bitllets que els han costat diners i esforços perquè el Govern tampoc ha enviat l'exèrcit per restituir-los el dret de fer vacances, que no és cap dret sinó una possibilitat cada cop restringida a menys assalariats ja que cada cop hi ha ments treballadores amb feina i per tant amb vacances. Mai cap militar s'ha presentat a casa d'un aturat per ajudar-lo a fer vacances. No, no és aquest el motiu de l'enviament dels militars als aeroports.

L'Estat s'està preparant amb mostres d'autoritat total, amb l'exercici de la dictadura militar en la seva fase més ligh però alhora clara, per a un fet que sembla cantat. I el fet en qüestió no és altre que el traspàs total de l'economia espanyola (i aquí sí que s'hi inclou la catalana que no depèn d'Andorra, França o Itàlia) als «mercats» internacionals. Bé, parlem clar, a l'FMI i al Banc Mundial. És a dir, s'està preparant per passar a ser una colònia com ja és Irlanda i en part Grècia, i com potser serà aviat Portugal. I com que sap que hi haurà respostes, assaja. Tal com nosaltres vam assajar la vaga general, ells assagen com trencar-la. Dic ximpleries? Tant de bo sigui així però si llegeixes els seus economistes diuen el mateix tot i que per a ells això és música celestial. I els nostres? Doncs quan els trobem si fa no fot, també. La tele no ens esvera, és clar, tal com feia la irlandesa abans de fer fora 25.000 funcionaris i desmuntar tota mena de serveis socials que, ho vull recordar tot i que és obvi, ens beneficien a totes i a tots.

Caldrà estar preparats i és evident que encara no ho estem. De moment, caldrà tenir present que és inadmissible en una democràcia que l'exèrcit intervingui per trencar vagues. I si ara ho acceptem no ens queixem quan demà ens vinguin a buscar a nosaltres... i ja no quedi ningú.

Jordi Martí Font