Ateneu Llibertari Estel Negre

No a les retallades salarials!

Prou de retallades de drets socials i de reformes laborals.

Contra la crisi, la precarietat i la misèria creixent, mobilització i autoorganització pel repartiment del treball i la riquesa!

Si la crisi no l'hem provocada els i les treballadores, que no ens la facin pagar!

Després d'una setmana de daltabaixos borsaris i falsos anuncis de "recuperació", d'anuncis i comunicats del Banc d'espanya, de l'FMI, del govern alemany i de l'administració nord-americana a favor de la reforma laboral i de més retallades de drets socials (així com la liquidació de la negociació col·lectiva), quan ja s'ha aprovat un nou pla europeu de rescat de 750.000 milions d'euros (pensat exclusivament per "salvar" les economies espanyola, portuguesa, etc., que només pretén esclavitzar-nos més encara), ahir 11 de maig, el govern "socialista" de Zapatero va anunciar tot un seguit de retallades socials... d'entre les quals, la baixada dels salaris dels i de les treballadores públics, no és la menys important precisament.

La bateria de mesures que va anunciar ahir el president espanyol seria:

La reducció dels salaris de les persones treballadores del sector públic en un 5% de mitja en 2010, i congelar-los en 2011. Tot i que teòricament la rebaixa salarial serà proporcional als ingressos, ningú del govern (ni de CCOO i UGT) ha parlat encara a hores d'ara, de l'acord signat en setembre de 2009 per pujar els sous dels i de les funcionàries un 0.3% en 2010.

La reducció en un 15% dels sous dels membres del Govern espanyol. Tot i que tampoc parlen de cap rebaixa salarial als diputats i senadors, càrrecs de confiança i "secretaris", i moltíssim menys es parla de les possibles incompatibilitats entre ingressos "privats" i "públics" de la majoria dels "nostres" representants.

Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions. Teòricament quedarien fora de la no revalorització les pensions no contributives i les mínimes... tot i que la majoria de pensions superiors a la mínima, no ajuden en absolut a que les nostres persones grans tinguin una vida mínimament i realment digna.

S'elimina el règim transitori per la jubilació parcial, mesura prevista en la llei 40/2007, implementada entre d'altres raons per facilitar l'accés de joves treballadors a les empreses. Aquesta mesura, a més, implica que només podran accedir a eixa modalitat de "prejubilació" les persones majors de 61 anys, amb 30 anys cotitzats a la Seguretat Social com a mínim, i al menys 6 anys d'antiguitat a l'empresa (tot i que només es podrà reduir la jornada laboral un 75% com a màxim)

S'elimina el famós "xec-bebé" de 2.500 € a partir de l'1 de gener de 2011. Aquesta prestació per naixement o adopció, fou una de les "principals" mesures de la política social del Govern "socialista" de Zapatero, i anunciada en juliol de 2007. Així doncs, una mesura com aquesta fa pensar en un doble sentit:

Com volen que es doni una mínima capacitat de conciliació de la vida familiar i laboral?

Com volen que creixi la població, una de les necessitats per mantenir el sistema públic de pensions?

Reducció del format del envasos dels medicaments, i del nombre d'unitats, per tal d'ajustar-los a la durada "estàndard" dels tractaments, arribant-se a poder dispensar unidosis mitjançant el fraccionament dels envasos. Amb aquesta mesura, el que realment faran serà beneficiar encara més a la indústria farmacèutica, ja que en realitat els preus dels medicaments pujaran.

Reducció del preu d'aquells medicaments no genèrics exclosos del sistema de preus de referència. És a dir, s'inclouran i subvencionaran amb diners públics medicaments no genèrics, amb el corresponent nou benefici per la indústria farmacèutica. Sense parlar en cap cas de mesures com la generalització total de l'ús dels medicaments genèrics, i en tot cas, la inclusió dels tractaments de les malalties minoritàries i estranyes en aquests llistats.

La reducció en més de 600 milions d'euros de l'ajuda oficial al "desenvolupament" entre 2010 i 2011.

Una reducció prevista de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en la inversió pública estatal (que ens afectarà a totes i a tots, amb una menor inversió en infrastructures, serveis socials, ajudes a la generació d'ocupació, etc.)

La previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les "Autonomies" i els municipis i diputacions (és a dir, menys diners per serveis socials i ajudes).

Les sol·licituds per dependències s'hauran de resoldre en un termini màxim de sis mesos, a canvi d'eliminar la retroactivitat; és a dir, si en sis mesos no hem rebut resposta ni resolució, haurem de tornar a començar a fer tots els tràmits burocràtics per demanar les ajudes contemplades per la Llei de Dependència... i ja sense la possibilitat de rebre les ajudes que realment ens pertoquen i que no hem rebut pels retards de les administracions.

Tot açò ho aprovaran aquest divendres vinent al consell espanyol de ministres... mentre encara no s'ha parlat gaire d'altres qüestions, com per exemple, la Resolució del passat 22 d'Octubre de 2009, que presenta un acord signat pel govern i les cúpules de CCOO, UGT i CSIF, mitjançant el qual entre 2010 i 2012, no es renovaran les places lliures dels funcionaris que vagin prejubiliant-se, quedant eixes places a lliure licitació per a empreses privades... és a dir, la legalització de la definitiva privatització de tot el sector públic (administracions, ensenyament, sanitat, transports, etc.)

Davant de tots aquests atacs salvatges, les direccions de CCOO i UGT (que en 2009 van rebre oficialment, només del govern espanyol, més de 193 milions d'euros) només s'han atrevit a parlar tímidament de la "preocupació" que els generen aquestes mesures, ja que podrien generar una augment de la conflictivitat social i laboral... Tot menys convocar la vaga general que necessitem, ja que són còmplices i culpables d'aquesta situació.

Als Països Catalans, les xifres d'atur real ja arriben al 25% de la població activa (prop del 43% entre els joves d'entre 16 i 25 anys cercant feina, del 57% restant, més del 80% treballa en precari), les xifres de precarietat laboral ja sobrepassen el 35% dels i de les ocupades...

Hem de continuar aguantant aquesta situació?

Hem de continuar aguantant aquests retalls mentre càrrecs polítics "de confiança", regidors, alcaldes, diputats, etc., arriben a tenir salaris mensuals superiors als 10.000 euros mensuals pagats dels nostres impostos?

Hem de continuar pagant les grans butaques dels buròcrates i alliberats de CCOO i UGT que no fan res més que viure de les nostres misèries, dels nostres acomiadaments?

Hem de continuar pagant la crisi, mentre els grans rics amb els seus comptes SICAV continuen sense pagar els impostos que paguem tots i totes?

Hem de continuar aguantant les sangoneres de la família real de Borbó, de la casa d'Alba, dels Fabra, Montilla, Camps, Barberà, Matas, Zapatero, Rajoy, Toxo, Méndez, Florentino Pérez, Botin, Ybarra, etc., etc.?!

Ja n'hi ha prou!

Hem d'eixir al carrer, de forma unitària... ja no és el moment de les sigles, sinó de la unitat de classe, la solidaritat, la mobilització i la lluita!

Organitzem-nos i lluitem pel que és nostre! Hem de recuperar els nostres drets, la nostra dignitat i els nostres treballs!

Pel rescat de tots els sectors estratègics i uns serveis públics realment de qualitat i gratuïts!! Per un marc nacional de relacions sociolaborals i econòmiques als Països Catalans i al servei de totes les persones treballadores dels Països Catalans!

Per repartiment del treball i la riquesa!

Per la terra i el treball... Avancem cap a la VAGA GENERAL!

Països Catalans - 12 de maig de 2010

Coordinadora Obrera Sindical - COS

Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans