Ateneu Llibertari Estel Negre

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària se'n diu.

Per la seva banda, les patronals també tenen el seu mètode per fer-se notar i imposar el seu criteri. Quan les empreses tanquen per fer pressió en un determinat tema, el seu tancament, tancament patronal en diem en català, s'anomena de fa anys i panys lock out.

Dilluns que ve, la patronal del cinema, de les sales d'exhibició de pel·lícules a Catalunya, fa una abaixada de persianes per protestar per la Llei del cinema que els farà tenir un 50% de les pel·lícules en la llengua en què estàs llegint aquest text, una mesura criticada per la dreta espanyola del PP i pels espanyolistes de Ciutadans. La Llei, ja ho sabeu, va provocar una de els fotos més curioses dels darrers temps en unir en una mateixa taula aquesta patronal amb els sindicats CCOO i CGT, concretament amb el Sindicat d’Espectacles de Barcelona.

Els diaris i les ràdios, la tele i els webs han anomenat el tancament patronal amb la paraula «vaga», una denominació completament falsa. Dilluns hi haurà un lock out. És així com es mou la patronal del sector. La crisi provocada per les descàrregues d'Internet i per la democratització de la cultura ara la faran pagar a la llengua minoritzada, que és la catalana, és clar. Senzillament patètic.

Que tingui vergonya qui n'hagi de tenir i sobretot que cadascú entengui en quin costat es troba, perquè si uns són el poderet els altres són la dreta democràtica, l'extrema dreta i l'espanyolisme recalcitrant. Els obrers no fem lock out ni estem al costat dels que en fan, fem vagues. I si no fem riure..., o plorar.

Jordi Martí Font