Ateneu Llibertari Estel Negre

Les expectatives obertes amb l'assumpció de Barack Obama a la presidència dels EUA pel que fa Llatinoamèrica, només són això, espectatives.

Essencialment, la política vers la regió no ha variat, la tebiesa del Departament d'Estat davant del cop contra el govern de Zelaya a Hondures, les maniobres de distracció amb la mediació d'Oscar Arias de Costa Rica i la instal·lació de les bases militar a Colòmbia, confirmen la línia de prepotència que les diverses administracions de l'Imperi tenen pel que fa el Continent. Des de la Doctrina Monroe fins al present.

Efectivament, si bé els discursos nord-americans són de distensió en les relacions bi i multi laterals, l'exigència de submissió persisteix. Les imposicions del complex militar-industrial nord-americà són vigoroses i els resultats estan a la vista. Rearmament a la regió i conflictes imminents.

Un cop més, la crisi del centre capitalista causarà terratrèmols a la perifèria.

Els atemptats a Bolívia contra dirigents socials mostren que l'encalçament continua i que l'administració de Washington juga al desgast.

El futur es preveu complex i les turbulències són com un secret a crits.

Carlos A. Solero