Ateneu Llibertari Estel Negre

En el seu llibre L'home rebel, Albert Camus afirma que la primera actitud d'insubmissió contra els sistemes de la injustícia és dir no. No a la manipulació de la voluntat que imposa l'explotació capitalista i la dominació política de l'Estat i dels dogmes instituïts. No al xovinisme que camufla les ànsies de mútua destrucció entre els pobles. No a les guerres com a resolució de les crisis entre els poderosos i les seves apropiacions territorials.

Tres instàncies desesperen i enfureixen els qui exerceixen el poder en les societats jeràrquiques: la deliberació col·lectiva assembleària, la resolució autònoma del col·lectiu i l'execució de les decisions deliberades, discutides i resoltes sense medicacions tecnoburocràtiques. És per això que busquen sotmetre i sabotejar a tota costa aquestes experiències de realització popular.

La cooptació és un d'aquest mecanismes, des de la vigència en l'àmbit global del neoliberalisme, aquest mecanisme s'ha anat diversificant a vegades a través de la llisa i simple persecució dels col·lectius autogestionaris, altres mitjançant la implementació d'ONG, que perpetuen les jerarquies i centralitzen la presa de decisions.

La concentració econòmica i militar cobra cos en les instàncies superestructurales.

Jean Paul Sartre senyalava «que no ens convertim en el que som, sinó mitjançant la negació íntima i radical del que han fet de nosaltres», i aquesta negació ha de ser un acte conscient que implica l'autoorganització col·lectiva, autogestionària per a l'abolició de la dominació del macro i micro poderes.

Una negació que no és ex nihilo, sinó el rescat de les múltiples experiències de lluites de les classes subalternes. Una negació que sigui impugnació integral del sistema d'opressió, per a construir sobre les noves bases de la solidaritat social una societat diferent d'éssers lliurement associats.

Carlos A. Solero