Ateneu Llibertari Estel Negre

Fa uns anys, el Premi Nobel Alternatiu Manfred Max Neef, afirmava que estava tip de concórrer a les reunions internacionals convocades per la FAO, en les quals, mentre degustaven canapès i bevien xampany, els especialistes internacionals comentaven les alternatives sobre la crítica situació alimentària del Planeta Terra.

Max Neef no es quedà en l'airada queixa, es posà mans a l'obra i va escriure un important llibre, L'economia descalça, on desenvolupa una sèrie de propostes concretes a implementar als diversos territoris per procurar una economia sostenible a escala humana, que fora dels cànons del capitalisme construeixi una agricultura pensant en la satisfacció de les necessitats populars i no en els negocis de les grans empreses de sembra.

Això implica una organització social i econòmica autogestionària a l'estil de l'elaborada per Kropotkin en La conquesta del pa cap a finals del segle XIX, petites unitats agrícoles amb mètodes productius que respecten la biodiversitat i l'articulació amb la indústria també organitzada de manera autogestionada per treballadors lliurement associats.

Tot això està en contraposició amb els discursos que per aquests dies analitzen la persistència i el creixement de la pobresa, sense caure que la causa dels problemes està en la concentració dels mitjans de producció en una elit explotadora i rapaç basada en el lucre despietat.

Jerarques de l'Església, dirigents de les patronals que històricament han sotmès les majories, aquestes són les veus que tronen als mitjans informatius distorsionant el que és un secreta a veus, la mala organització econòmica i social, el capitalisme.

Subsidis estatals per sostenir els predadors de la societat, mà dura amb els pagesos i pobles indígenes.

Justament els absents del debat, perquè no se'ls escolta i se'ls persegueix i emmudeix de maneres diverses, són els exclosos, les víctimes de les polítiques que aquests dirigents impulsen cada dia.

És temps de clarificar les coses i continuar la llarga marxa que acabi amb les injustícies que no són errors dels sistema, sinó la seva lògica perversa.

Carlos A. Solero