Ateneu Llibertari Estel Negre

17 d'abril de 2009 a les 18 hores

Institut d'Educació Secundària (IES) Josep Sureda i Blanes [Joan Coll, 2 / 07008 (Son Gotleu - Palma)]

Ho convoca: Grup organitzador de  «Sembrant moviment. Jornades d'Agroecologia de Mallorca»

Aquest acte constarà de:

1. Presentació i lectura del manifest de les jornades «Sembrant Moviment. Jornades d'Agroecologia de Mallorca» celebrades a Esporles el passat 26, 27 i 28 de setembre de 2008.

2. Presentació de les properes Jornades Agroecològiques.

3. Explicació i visita al PROJECTE D'HORTS URBANS ECOLÒGICS de l'IES Josep Sureda i Blanes

4. Berenar agroecològic

Assemblea organitzativa de les Jornades d'Agroecologia de Mallorca

Més informació: Xavier Mas (649321930)

---

Manifest

Sembrant Moviment: Jornades d'Agroecologia de Mallorca

Esporles, 26-28 setembre de 2008

Apunts després de la reflexió per continuar sembrant i collint

Les persones que organitzàrem Sembrant Moviment: Jornades d'Agroecologia de Mallorca vam presentar aquest projecte com una iniciativa per compartir sabers relacionats amb el camp, concretament al voltant de l'agroecologia, un moviment social que cada dia agafa més força. Després de tres dies intensos de feina i reflexió a Esporles, la idea inicial què la nostra tasca no havia d'acabar amb l'organització d'aquestes Jornades prengué encara més sentit. No volíem posar un punt i final perquè el que ja teníem era, en realitat, un punt de partida. És per això que, a partir de les valoracions aportades pels companys i companyes que hi participaren, fem la següent declaració de principis:

1.- El moviment agroecològic reivindica l'existència d'una cultura popular viva, arrelada al seu medi natural i social, però no de manera estàtica, ni tancada, sinó generadora de noves realitats i que la fa servir com a vehicle per a la construcció i consolidació de xarxes socials alternatives.

Entenem la cultura popular com la capacitat col·lectiva de compartir coneixements i capacitats apreses de les experiències viscudes com a poble i com una manera de subvertir l'ordre establert que, al cap i a la fi, és l'objectiu darrer de l'agroecologia.

No podem romandre aturats davant l'atac de la globalització capitalista, que destrueix el saber acumulat pels pagesos i pageses durant segles, mitjançant l'homogeneïtzació de les manifestacions culturals i de les variades formes de treball de la terra.

Les manifestacions culturals més agredides són, precisament, les que més visiblement tenen a veure amb la comunicació entre la gent: la llengua en les seves expressions escrita i oral (parlada i cantada). La llengua, en el nostre cas el català, ha estat l'eina principal per a la transmissió d'història oral i del coneixement del treball a fora vila, tant el que té a veure amb les tasques agrícoles com en l'àmbit de la casa. És molt important treballar en la recerca i la recuperació del ric vocabulari que té a veure amb la pagesia, així com en el foment de les relacions que trenquin les barreres i fomentin l'intercanvi de coneixements entre les diferents generacions i entre homes i dones. Igualment, s'haurien de tenir més presents la música i la dansa popular com a manera de generar espais lúdics col·lectius i de potenciar una eina més per a la manifestació i la protesta.

2.- Ara mateix el moviment agroecològic aposta per una relació de complicitat entre les persones productores i les consumidores: més directa, justa, sana i ecològica.

Aquesta complicitat, només es pot aconseguir participant tant en el procés de producció (que cal desindustrialitzar), com en el de consum (on cal lluitar contra les dinàmiques consumistes i el·litistes). L'acostament entre tots dos permet al grup de consumidors prendre consciència de les problemàtiques i els avantatges de la producció ecològica i del món rural en general. Alhora que permet als i les productores contar amb el suport social que es mereixen i que mai han tingut. Al mateix temps, en minvar la distància entre els espais de conreu i els de consum, es redueix la despesa d'energies no renovables i els seus efectes nefastos sobre el medi natural i social. Aquest vincle genera la revalorització del medi rural, la regeneració d'allò local, la creació de comunitat i de xarxa, la implicació, la participació, la coevolució amb la natura, el decreixement i la sobirania alimentària.

Per tot això, creiem que en aquest procés resulta fonamental l'enfortiment i la creació de cooperatives i grups de producció i consum. Aquestes iniciatives s'han de basar en relacions d'horitzontalitat, adaptar la producció i el consum a les necessitats i a la qualitat de vida de les persones com a alternativa al consumisme devastador del medi i de les pròpies persones.

3.- La lluita des de l'agroecologia per assolir noves formes de relació entre les persones ha de passar, necessàriament, per un treball en profunditat de les relacions entre sexes.

Aquesta tasca no passa únicament per compartir els mateixos espais de treball i de decisió, sinó també per visualitzar tots aquells treballs que tradicionalment han fet les dones al camp o entre les quatre parets de les cases. Elles han estat també protagonistes de la transmissió i renovació del coneixement de generació a generació. Que ara, a més, aquesta transmissió de sabers trenqui les barreres tradicionals entre els sexes: que també les dones aprenguem dels nostres padrins i els homes de les nostres padrines!.

4. L'agroecologia és una forma de lluita per a la transformació social en què hi conflueixen múltiples lluites històriques: la lluita anticapitalista, l'ecologisme, el feminisme, el sindicalisme, la defensa de la cultura popular i l'antiimperialisme.

És per això que no podem confondre “agroecologia” amb “agricultura ecològica”. Va més enllà de l'agricultura ecològica, ja que integra la producció, la distribució i el consum sobre unes bases de justícia social.

En definitiva, l'agroecologia no és només un moviment social, sinó un conjunt de moviments de transformació social i política. És una filosofia transversal; una concepció diferent de vida que cerca transformar les relacions socials, econòmiques i les relacions entre la gent i el camp.

5.- Tot i que res no canviarà si no hi ha una clara aposta col·lectiva, insistim en la importància dels gestos quotidians que com a grup o com a individu podem fer, des d'evitar les grans superfícies comercials a dir no a una bossa de plàstic... la unió fa la força... i de la llavor en sortirà el sementer!...

... PER AIXÒ, SI VOLS SUMAR-TE I COL·LABORAR ACTIVAMENT EN LA PREPARACIÓ DE LES PROPERES JORNADES PER AL 2009, NOMÉS T'HAS DE POSAR EN CONTACTE AMB NOSALTRES A TRAVÈS DE LA WEB mallorcagroeco.noblogs.org