Ateneu Llibertari Estel Negre

Són pocs dies els que els resten als mitjans per copar tota l'actualitat informativa amb un sòl tema: el trentè aniversari de la Constitució espanyola. Els mitjans al servei del poder, com a bons lacais, ens instaran a celebrar aquesta trista efemèride que commemora les tres dècades que portem sotmesos al jou que ens oprimeix; o més ben dit, a la seva darrera eina, doncs el jou ha sigut sempre el mateix. I és ara més que mai quan no s'avergonyeixen de demostrar-ho. Només cal fer una ullada a l'ús que se n'ha fet d'aquest text. En nom seu s'ha il·legalitzat, empresonat, manipulat, silenciat, censurat, torturat i assassinat. En nom seu ens han volgut fer escoltar les seves mentides i creure'ns les seves veritats. I en nom seu han volgut callar les nostres veus.

L'any 1978 la classe dominant, la burgesia, marcava a través de les institucions de l'Estat les seves regles del joc. Ens imposaren allò que eufemísticament anomenaren norma jurídica suprema. Aquell pamflet que volgueren vendre com a concessió al poble treballador després de tants anys de patiment no fou més que la garantia de la perpetuació de les desigualtats. Ha sigut la justificació darrera de la repressió social, el menyspreu de la nostra identitat nacional, i tantes altres coses més que ens han mantingut sotmeses i sotmesos al seu poder. En què beneficia la Constitució espanyola a les treballadores i treballadors? En la llibertat d'expressió que treuen com els hi convé? En l'habitatge digne que mai no els hem pogut pagar? En la crisi a la que ens ha abocat la seva economia de mercat? O potser en el respecte a la integritat física i moral que sistemàticament violen els aparells repressors de l'Estat? Dades de la Secretaria General d'Institucions Penitenciaries xifren la població reclusa de l'Estat espanyol en 72.171 persones. Mai les seves presons havien estat tan plenes. És aquesta la societat a la que aspiren? Aquesta és la societat que ells han creat.

L'Estat justifica la seva pròpia existència en la necessitat indubtable de les lleis. Aquesta mentida es basa en el menyspreu de la capacitat dels pobles per organitzar-nos i per defensar-nos de les grans maldats que ens suposen per naturalesa. El que no diuen és que aquestes maldats són intrínseques al sistema social capitalista i jeràrquic. Estan associades a valors propis de l'economia de mercat, que les fomenta i les defèn en tant que instruments per augmentar la competitivitat i implantar la llei del més fort. Cal demostrar-los que les seves lleis ni les volem ni les necessitem, perquè som capaços de crear alternatives sense la tutela dels professionals de l'estafa, l'engany i la corrupció que hom coneix com polítics.

La Constitució espanyola, ans al contrari del que sempre ens han volgut fer creure, ni la demanà el poble, ni la feu el poble, ni pertany al poble. Fou un xantatge que ho deixà tot «atado y bienatado» (monarquia, repressió, etc.). Amb la seva Constitució marcaren les regles de la nostra opressió. I si les marcaren és perquè hi havia d'altres que no eren les seves, que no havien fet ells, sinó nosaltres. Regles basades en l'absència de qualsevol forma de jerarquia o coacció. Regles basades en la llibertat de l'individu i la igualtat amb els seus versemblants. Regles basades en la solidaritat, l'autogestió i la destrucció de qualsevol forma d'opressió començant pel seu màxim exponent: l'Estat. El nostre poble no necessita aquesta Constitució. Però ni aquesta ni cap altra. No volem una societat de rics i pobres, d'opressors i oprimits, de misèria i d'ostentació. La llibertat del poble és el malson del seu govern. I és per això que dia a dia hem d'enfortir la nostra lluita, alliberar espais i construir pam a pam la sòlida senda cap a la revolució social.

Per uns Països Catalans lliures i llibertaris i per la revolució social a tots els pobles del món,

Visca la terra! Mort a l'Estat!

Negres Tempestes