estelnegre | 30 Setembre, 2008 09:40

El eco de los pasos a la fi reeditat
Després de molts anys de bones intencions per reeditar, sempre sense èxit, El eco de los pasos, l'obra imprescindible de Joan García Oliver, sortirà ara editat per la CNT de Catalunya.
Els editors han volgut respectar la voluntat del seu autor i del seu editor, José Martínez de «Ruedo Ibérico».
El eco de los pasos, llibre autobiogràfic de García Oliver, és més que una autobiografia més o menys autocontemplativa del seu protagonista. És també l'anàlisi d'un moment històric, d'un fer i d'un comportament sense parangó en la història dels pobles. Pàgines de la història amagades vilment per historiadors de totes les tendències polítiques, perquè precisament qüestiona de manera radical i comprovable aquestes tendències.
Aquesta experiència aquí plasmada del final del segle XIX i del primer terç del XX és força necessària per orientar, sobretot els pedagogs i totes les persones interessades en la història, perquè, si volen, poden ampliar coneixements, allunyats, o fins i tot totalment enfrontats, de les mentides del sistema. Aquesta biografia, conjuntament amb el llibre La CNT en la Revolución española, de Josep Peirats, i també editat per «Ruedo Ibérico», haurien de ser imprescindibles per a qualsevol historiador honest.
Els editors, respectant com hem dit l'edició original, han tret el volum amb tapa dura i sobrecoberta, a més de llançar-lo a un preu increïble: 21 euros. També han afegit com a introducció opinions i testimonis de diverses persones (Ramon Lladó, Josep Peirats, Josep Alemany i Abel Paz) i un complement de 32 pàgines amb fotos de l'autor i de la seva època.
El llibre sortirà a la venda a començaments d'octubre.
Podeu fer les vostres comandes en la següent adreça electrònica: larosadefoc@hotmail.com
***

Joan Garcia Oliver.
Retrat d'un revolucionari anarcosindicalista
Lluís Alegret
Pòrtic. Barcelona, 2008
19 euros
Joan Garcia Oliver
(Reus 1901 - Mèxic 1980) fou --juntament amb Durruti i
Ascaso, amb qui s'uní
per a formar el grup «Los Solidarios»-- un dels
anarcosindicalistes més coneguts
i influents de la seva època. Empresonat diverses vegades,
fou home d'idees i d'acció,
va participar de manera decisiva (i heroica) en els combats i
barricades del 19
de juliol de 1936, i va formar part del Govern de la Generalitat.
Féu amistat
amb Josep Tarradellas i fou ministre de Justícia del Govern
de Francisco Largo
Caballero. Va posar en funcionament els Camps de Treball per a
detinguts
polítics i va esdevenir, entre el 1936 i el 1939, un dels
homes més forts del
moviment anarquista.
Tot i això, el seu
itinerari vital era pràcticament desconegut, i en aquest
sentit, el llibre que
presentem és una biografia molt esperada dins del
món de la historiografia
catalana.
El llibre es
completa amb textos introductoris de Miquel Siguan i de Bernat Muniesa.
Doctor en filosofia i catedràtic d'ensenyament secundari, Lluís Alegret i Biosca (1934-2007) també havia dedicat bona part del seu temps a estudis d'història i, de manera concreta, a l'anarcosindicalisme. Com a professor de filosofia és autor de manuals com: Antologia de textos de filosofia (1983) i Filosofia de COU (1986), i d'altres obres com Realitat afectiva i racionalitat i Filosofia i política, ara (2004).
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
La filosofia de Joan García Oliver es fonamenta en Rousseau i en Kant. L'ésser humà no porta el mal en si mateix. En tot cas són les estructures injustes les causes de la conducta asocial. A través de l'educació, del treball i de l'exercici de la responsabilitat l'ésser humà pot esdevenir un ciutadà cooperador. Igual que Kant pensa que tota revolució té el seu aspecte negatiu: la violència; però si està orientada cap a una millora de les condicions vitals i té una finalitat justa, aleshores l'aspecte positiu compensa l'anterior.
En la revolució de 1936 era partidari d'anar per totes, és a dir, consumar-la, car era conscient que una revolució a mitges es gira contra els mateixos que l'han iniciat.
BIOGRAFIA I TASCA POLÍTICA REALITZADA
Joan García Oliver neix a Reus el 1901 i mor a Guadalajara, Mèxic, el 1980, de família obrera, autodidacta, home d'acció, però al mateix cultivat, amb una gran capacitat intel·lectual, amb una visió política admirable, escriptor, articulista, gran orador i conferenciant brillant, dirigent de la CNT, empresonat diverses vegades i torturat, organitzador de l'Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya l'any 1936, en tant que secretari del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, ministre de Justícia de la Segona República Espanyola del novembre de 1936 al maig de 1937. Va tenir una destacada actuació, junt amb Bonaventura Durruti, Aureli Fernández, Miguel García Vivancos, Ricardo Sanz, Gregori Jover, Francisco Ascaso, els dies 19 i 20 de juliol de 1936 a Barcelona -al costat de les forces d'ordre públic comanades pel capità Escofet- en la defensa de la legalitat republicana enfront de l'atac dels militars sollevats, així com també en l'organització i la direcció de les milícies populars al front d'Aragó. Va impulsar igualment l'experiència de les col·lectivitzacions industrials obreres amb un resultat prou satisfactori, segons testimoni de reputats economistes com Josep Mª Bricall, Francesc Cabana, malgrat les difícils circumstàncies històriques del moment.
Com a ministre de Justícia fou el responsable de la promulgació de les següents lleis i decrets-lleis totes ells amb un caràcter progressista i humanista:
a) Decret que promulga el dret que té tot ciutadà a defensar-se davant de qualsevol tribunal.
b) Cancelació dels antecedents penals pels delictes comesos amb anterioritat al 15 de juliol de 1936.
c) creació dels camps de treball amb la finalitat rehabilitadora.
d) supressió de l'aranzel judicial.
e) decret d'amnistia total
f) capacitat jurídica de la dona
g) regulació de l'adopció de nens
e) legalització de les unions lliures entre home i dona
f) creació dels Tribunals populars unitaris tant pels afers militars com pels civils.
g) municipalització de la vivenda.
Després la tasca feta a l'exili de Mèxic, en pro dels refugiats i exiliats republicans. Cal destacar igualment el nombre de conferències –entre elles una a l'Ateneu Barcelonès de Barcelona, el mes de gener de 1939, xerrades, alocucions, articles n diverses revistes àcrates. Per sobre de tot s'ha de posar en primer pla el seu llibre de memòries: El eco de los pasos. El anarcosindicalismo en la calle, en el Comité de Milicias, en el gobierno, en el exilio. Un llibre molt ben escrit, crític i autocrític, que s'ha convertit en una publicació de consulta obligada per part dels historiadors en general.
Lluís Alegret
Debat sobre la revolució anarquista de 1936
Lluís Alegret
Un poquito de rigurosidad periodística por favor, CNT no edita este libro. Este libro lo edita una gente que se autodefine anarcosindicalista pero que hace siglos que ni hacen sindicalismo ni llevan temas laborales, ahora bien, para hacer camisetas y pegatinas son los "number one".
Me'n alegro de que es reediti el llibre de'n Garcia Oliver, perquè el llibre és molt interesant, autocrític i a voltes una mica incoherent, però igualment és un llibre fonamental per a entendre moltes coses i no tans sols al voltant de l'ararcosindicalime i la revolució del 36. Quina diferència amb el "los 70 a destajo" del Pepe Ribas, un llibre ple de trampes i autocomplaença...