estelnegre | 08 Abril, 2008 14:49
Edicions Documenta
presentarà
el volum 75 de la col·lecció Menjavents
Contraban,
República i Guerra
de
Pere Ferrer Guasp
el proper dijous dia 10
d'abril a les 20.00 hores a l'aula 2 del Centre Cultural de la
Fundació Sa Nostra
(Concepció, 12. Palma)
Presentarà l'acte Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
Com una cadena en què cada anella lliga les precedents amb les posteriors per assegurar-ne la continuïtat, la història del contraban forma una unitat al llarg del temps amb múltiples facetes, amb protagonistes diferents, però amb trets comuns. La gosadia, la voracitat i la manca d’escrúpols, trets definidors de pirates i corsaris d’antany, foren el llegat hereditari que reberen els contrabandistes, els seus parents contemporanis.
En el període estudiat, el contraban era una modalitat més de l’activitat comercial, però hi havia dissemblances entre el comerç legal i el contraban: més risc, una imprescindible complicitat entre les autoritats i els contrabandistes i una previsió de guanys superiors. Una activitat que se sostenia sobre la llei del silenci –l’omertà– i la corrupció.
Les dècades compreses entre els quaranta i la fi dels anys seixanta fou l’època daurada del contraban, que proporcionà ingressos elevats als capos. Per als homes que formaven part de les comparses de les companyies, «anar de tabac» els permeté transitar per la postguerra sense passar fam.
El contraban en les primeres dècades del segle XX es desenvolupà en un context històric convuls, marcat pels grans enfrontaments ideològics com a conseqüència de la irrupció de les masses obreres en la lluita política pel poder.
La contracció dels intercanvis comercials internacionals, a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, i la política econòmica autàrquica del franquisme crearen les condicions perquè es desenrotllés un comerç il·legal florent que va satisfer les demandes dels consumidors, no cobertes per un Estat intervencionista.
Polítics, capos, carrabiners, guàrdies civils, contrabandistes a la menuda, traginers, un rosari d’arquetipus que componen un mosaic social d’una època en què tot escassejava. En la construcció del relat no s’estableixen jerarquies, sinó que cadascun dels personatges, en el seu àmbit, se’n fa protagonista.
Índice:
Sumari
INTRODUCCIÓ
EL CONTRABAN
El comerç a Mallorca
Corsaris i pirates
El contraban a Mallorca
Gibraltar
El paper de l’Església
Les complicitats del poder amb el contraban
Contraban de drogues
Els acuetes, el nou contraban
La presència de Joan March
El contraban durant la Guerra Civil i la postguerra
El cafè
El tabac
Tànger
Els desembarcaments
Altres objectes de contraban
Els homes del contraban
Com es treballava
El contraban i la justícia
Noves rutes i nous productes
Històries quotidianes del contraban
La distribució a la menuda, el paper de la dona
L’ombra allargada de Joan March
El franquisme i el contraban
Pere Ferrer Guasp (Alaró, 1949) és llicenciat en filosofia i lletres, especialitat història, i doctor en història per la Universitat de les Illes Balears. La tesi amb què es doctorà fou el resultat d’una investigació sobre els orígens de la fortuna de Joan March Ordinas, Verga.
És autor dels llibres Joan March. Els inicis d’un imperi financer (Palma, 2000) i Joan March, la cara oculta del poder (Palma, 2004) i coautor d’El segle XX a les illes Balears (Palma, 2000) i Verguisme, anarquisme i espanyolisme (Palma, 1997).
Ha publicat articles d’una gran varietat temàtica: la crisi de subsistències a Mallorca (1917-1920), les eleccions durant la Restauració, la Mallorca sacsejada pel turisme, les conseqüències de la postguerra a l’illa (1939-1959)...