Ateneu Llibertari Estel Negre

La guerra del 36 va deixar un milió d’exiliats, més de 300.000 presoners, més de 200.000 afusellats i morts en els camps de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a ma d’obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors. El terror, a mes d’un mètode, es va convertir en la forma de govern. S’instaurà el silenci com a única possibilitat de sobreviure.

El final de la dictadura franquista i la transició democràtica varen ser tancats en fals, sense paraules, sense elaboració del dol que corresponia, tractant vencedors i vençuts per igual. Això ha de ser considerat com un maltractament a les víctimes, especialment a les menys organitzades, a les més febles, a les que menys podien pressionar, com ara les dones.

Aquest maltractament greu i continuat en el temps i la impossibilitat d’elaborar les pèrdues i fer el dol que correspon, ha comportat nombrosos i greus símptomes a nivell psicopatològic perquè el dol no elaborat va sempre acompanyat d’angoixa i múltiples sensacions somàtiques. Es a això que anomenem «El dolor del trauma».

Anna Miñarro i Teresa Morandi treballen des de l’any 2005 en el projecte de recerca “Repressió, silenci, memòria i salut mental: efectes psíquics de la guerra del 36 i la postguerra en la subjectivitat dels ciutadans de Catalunya”. L’objectiu de la investigació --una iniciativa de la Fundació Congrés Català de Salut Mental-- s’ha centrat en conèixer, i reconèixer, quines conseqüències psíquiques han provocat els fets de la guerra del 36, el franquisme, el postfranquisme i la transició, en la salut física i mental dels ciutadans que ho varen patir directament i també en el conjunt de la societat. En la recerca hi han participat de forma interdisciplinària vint-i-quatre professionals: psiquiatres, psicòlogues, psicoanalistes, infermeres, educadors socials, politòlegs i lingüistes.