Ateneu Llibertari Estel Negre

El meu pare es deia Ramon Folch. El meu avi patern, també. I el meu besavi. I el meu rebesavi. I el pare del meu rebesavi. I l'avi del meu rebesavi. El besavi del meu rebesavi, no. Es deia Francesc, Francesc Folch Pagès. Va néixer i va morir a Montblanc, igual que el meu avi i tots els altres. Conservo papers dels segles XVIII i XIX que ho proven. Em sento molt acompanyat en el temps.

El meu pare fou el primer barceloní de la família. Va néixer al carrer de Sant Pau, al número 76. La casa ha desaparegut, engolida per la rambla del Raval. També ha desaparegut el carrer de la Cadena, on l'any 1923 els pistolers de la patronal van matar Salvador Seguí, el Noi del Sucre. "Va ser aquí", deia mon pare. I jo em mirava aquella cantonada, esgarrifat. A l'altre costat del carrer hi havia el Cine Diana, també desaparegut també, Sant Pau del Camp i el bar Marsella, que per sort subsisteix encara. Fundat el 1820 i famós per la seva absenta, el Marsella era vist amb prevenció per la meva àvia, modista.

Carrer avall, cap a la Rambla, hi havia la llibreria de l'oncle-avi Antoni Palau. L'avi Palau era un gran erudit. Inventarià els llibres hispanoamericans de tots els temps (Manual del librero hispano-americano), com és sabut, o potser no. Li agradava la sopa de menuts que feia la meva mare.

La flameta del sucre cremant sobre l'absenta, el Noi del Sucre cruspint-se els terrossos del cafè i d'aquí li ve el nom, el Marsella i el claustre de Sant Pau, l'avi Palau i tots els Ramon Folch estats... Sé d'on vinc. I sé el que vull llegar als meus néts: la memòria d'un passat sencer i el present d'un món amb futur. Per això advoco sostenibilitats. Perquè el dia de demà no se'ns fongui com el terròs de sucre d'una absenta massa cobejada.

Ramon Folch

(El Periódico de Catalunya, 12-08-07)