Ateneu Llibertari Estel Negre

El Suprem avala la condemna a mort a Puig Antich

L'acte compta amb dos vots particulars discrepants de magistrats que sostenen que sí han quedat acreditats fets nous

Considera que "no existeixen nous elements probatoris indubtables que puguin ser considerats suficients per qualificar com evidentment erroni" la decisió de la sentència del Consell de Guerra per la qual l'anarquista Salvador Puig Antich va ser condemnat a mort i executat el 1974

El Tribunal Suprem creu que "no existeixen nous elements probatoris indubtables que puguin ser considerats suficients per qualificar com evidentment errònia" la decisió de la sentència del Consell de Guerra per la qual l'anarquista Salvador Puig Antich va ser condemnat a mort i executat el 1974.

Així s'indica en un acte de la sala militar del TS en què es denega, per segona vegada, als familiars de Puig Antich l'autorització per interposar recurs de revisió de l'esmentada sentència.

En la resolució notificada avui, després d'anunciar-se la decisió el 13 de juny, l'Alt Tribunal indica que "tampoc en aquesta segona ocasió (...) la Sala considera que s'hagin aportat nous fets o proves conduents, diferents de les que ja va conèixer i va enjudiciar el Tribunal sentenciador, amb la qual cosa trenca en la seva mateixa base l'acció revisora".

L'acte compta amb dos vots particulars discrepants dels magistrats José Luis Calvo Cabello i Ángel Juanes Peces, que sostenen que sí han quedat acreditats fets nous.

Discutida autoria dels trets

El barceloní Puig Antich, un jove anarquista del Moviment Iberic Llibertari (MIL), va ser ajusticiat pel mètode del garrot vil el 2 de març de 1974, després de ser condemnat com autor de la mort a trets del subinspector de policia Francisco Anguas quan suposadament anava a detenir-lo per la seva presumpta participació en l'atracament a un banc de Barcelona.

La tesi que sostenen les germanes de l'anarquista és que els trets que van matar al policia el 25 de setembre de 1973 no van ser efectuats per Puig Antich i que la mort es va produir durant un tiroteig en què van participar altres membres de les Forces de Seguretat.

Les germanes van proposar una prova de reconstrucció infogràfica del crim imputat al jove que va ser portada a terme pel TS el passat 27 d'abril, la qual, segons el Suprem, no és una prova nova, ja que en la vista celebrada el 1974 "ja es va utilitzar un croquis o descripció de les accions i possibles moviments, sent nou únicament el suport informàtic".

Respecte a les declaracions dels doctors Ramón Barjau i Joaquín Latorre Martí, que asseguren que el cos de l'agent presentava almenys cinc orificis per impacte de bala i no tres com diu l'informe oficial de l'autòpsia, la sentència assenyala que "no es desprenen certeses plenes que puguin ser caracteritzades com nova prova determinant d'un nou fet".

El magistrat Ángel Juanes indica en el seu vot particular que Puig Antich "no va tenir un procés just, la qual cosa no prejutja la licitud de la seva conducta tant en el pla jurídic i fins i tot en l'ètic".

De la seva banda, José Luis Calvo Cabello sosté que l'autorització era ineludible perquè han quedat acreditats dos fets nous, que el policia "va rebre almenys cinc trets, no només, doncs, els tres que es descriuen en la diligència d'autòpsia" i que aquest total de trets va ser efectuat per dues pistoles almenys.

Les germanes de Puig Antich han promogut per segona vegada la revisió d'aquest procés davant el Suprem, després que els fora rebutjat el que van presentar el 1994, coincidint amb el 20è aniversari de la mort del jove anarquista.

(Avui, 18-07-07)

***

El Suprem justifica la no revisió de la pena de mort de Puig Antich

Tres jutges de la sala militar no aprecien noves proves per reobrir el cas

Dos magistrats creuen que l'anarquista ajusticiat el 1974 no va tenir un procés just

Denegat. Tres dels cinc magistrats que integren la sala militar del Tribunal Suprem s'han oposat a autoritzar a la família de Salvador Puig Antich que presenti un recurs de revisió a la condemna a mort del jove anarquista que va ser ajusticiat al garrot vil a la Model de Barcelona el març de 1974. Per la seva part, dos dels magistrats donen suport a aquesta revisió perquè entenen que el jove anarquista "no va tenir un judici just".

Els jutges van avançar la seva decisió el 13 de juny passat i ahir van fer públics els seus motius. Els magistrats expliquen que han d'aplicar als recursos de revisió una "interpretació estricta". Fidels a aquest principi, rebutgen que la família de Puig Antich els hagin aportat noves proves que desvirtuïn la sentència de condemna a mort dictada per un consell de guerra el gener de 1974 i ratificada al febrer pel Consell de Justícia Militar.

La desqualificació

Pels magistrats no n'hi ha prou que la família demostrés, a través d'una prova pericial, que no se "sabia" amb certesa com es va produir el tiroteig en què va perdre la vida el policia Francisco Anguas. Pels jutges, aquesta prova és "una tècnica innovadora a l'exposició dels fets contrastats que no han variat des de 1974". La sala militar tampoc dóna importància al testimoni dels metges que van atendre l'agent i Puig Antich a la sala d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona.

El doctor Ramón Barjau i Joaquín Latorre van explicar que el cadàver de l'agent presentava cinc impactes de bala i no tres com va certificar l'autòpsia que va ser realitzada per dos forenses i redactada a la comissaria on treballava Anguas.

Pels magistrats aquestes declaracions no desvirtuen l'autòpsia. Els jutges, després de valorar l'honestedat dels facultatius, posen en dubte el seu testimoni perquè van declarar 33 anys després d'haver passat els fets i només van veure el cadàver de l'agent uns 15 minuts. Per contra, l'autòpsia descriu, a parer seu, "de forma idònia, clara i precisa", els impactes que van acabar amb la vida del policia.

Sentència justa

La sala que presideix Ángel Calderón subratlla que la mort de l'agent va causar "un evident impacte social i commoció en el moment en què es va produir". Per això, no donen importància al possible error del tribunal per condemnar Puig Antich per terrorisme amb resultat de mort. També afirma sense embuts que el militant anarquista va ser sotmès a un judici que va complir amb garanties legals.

Per la seva part, el magistrat Ángel Juanes sosté que Puig Antich "no va tenir un procés just" i recrimina als seus companys que no hagin permès revisar el cas. "El valor de la justícia hauria exigit una resposta diferent", emfatitza. El seu company José Luis Calvo va més lluny i acusa la sala de buscar "una argumentació forçada" per impedir que es demostri que el procés contra Puig Antich "no va ser just i que la sentència hauria d'haver estat una altra".

Margarit Batallas (Madrid)

(El Periódico de Catalunya, 18-07-07)

***

AI demana que s'investiguin els crims franquistes

Amnistia Internacional (AI) va proposar ahir crear "un òrgan oficial temporal d'investigació no judicial dels crims de la guerra civil i del règim franquista" per contribuir, amb un llibre blanc inclòs, al "dret a la veritat" i a la recuperació de la memòria col·lectiva "sense substituir el dret individual a la justícia". La proposta s'inclou entre les esmenes que Amnistia Internacional ha fet arribar al Govern i als grups parlamentaris que negocien la llei de la memòria històrica.

L'oenagé de drets humans celebra que per un pacte del PSOE amb IU-ICV s'hagin eliminat els mecanismes d'impunitat d'un projecte inicialment "inacceptable" per ser "semblant a una llei de punt final". Amb tot, Amnistia considera que l'acord és "insuficient" i la llei "no ha millorat de manera substancial". Per això, a més d'instar noves esmenes, l'oenagé demana un esforç als partits per "saldar el deute pendent" amb la veritat i la justícia històriques.

M. Andreu (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 18-07-07)