Ateneu Llibertari Estel Negre

Fa trenta anys un esca­mot de jovençans va­lents ocuparen sa Dragonera. Es un dels episodis més espectaculars en la intensa història de l'ecologisme mallorquí. Tanmateix, la batalla per salvar l'Illa no es va resol­dre en aquest mític, i dejectat, assalt, sinó que va durar fins ben entrats els anys 80.

Les institucions del país (governs d'UCD i AP) donaven suport a la urbanització. L'ajuntament d'Andratx, l'Andratx dels nostres pecats, n'estava encantat. No va ser fins que va estar protegida que el Consell l'adquirí, ara farà vint anys.

Seria interessant una enquesta per veure quanta gent se'n penet avui que no s'urbà­nitzés sa Dragonera i quants se n'alegren. Pens que tots pronosticam un resultat acla­parador dels proteccionistes. l, tanmateix, no va ser fàcil: als qui es mobilitzaren els hi digueren de tot: que anaven contra el progrés i la modernitat; utòpics a la recerca d'una Arcàdia irreal, i, per tant, funesta. Que ens emmenaven a una comunitat de troglodites i pagesos (termes usats com a sinònims). Que posaven en perill el turis­me, del que menjàvem tots. Que l'econo­mia i el treball exigien les urbanitzacions i, qüestionar el model, ens abocava a la fam de la postguerra. D'altres, en principi més favorables: que arribàvem tard, que ja no hi havia res a fer, que si la seguretat jurídica, que si l'omnipotència dels interessos, que si les indemnitzacions serien inassumibles. Però ni les amenaces els acovardiren, ni els gemecs dels pusil·lànimes n'aigualiren la fermesa, i sa Dragonera és avui Parc Na­tural.

El debat territorial d'avui són variacions sobre el mateix tema. Només que fa tant de temps que dura (a Mallorca i arreu del món), que qualsevol ciutadà sap esgrimir els arguments amb competència. Amb o sense convicció, perquè no oblidam que el desenvolupisme ha aconseguit bons resul­tats electorals.

Potser és hora de fer un reconeixement oficial al cos de dragons que va plantar ca­ra per tots. Algun gest de gratitud als ciuta­dans que ens salvaren sa Dragonera (i Ta­gomago i es Trenc i Mondragó... ), sense treure'n cap profit, ni tan sols l'afany de glòria. Per pur compromís. Per la terra i per la llibertat, deia un eslògan. No és que ells demanin flors, no n'han de menester, és a nosaltres que ens convé proclamar ben alt que ens en sentim orgullosos. Pel futur.

Antoni Alorda, diputat del PSM

(Última Hora, 13-07-07)