estelnegre | 29 Juny, 2007 13:47
Figura emblemàtica dels professors que es van enfrontar a Franco, García Calvo continua a la contra

Com
es veu l'anarquisme des de l'òptica del segle
XXI?
No entenc
el segle XXI. Ja amb els amics anarquistes ho he debatut
moltes vegades, i he fet notar que la rebel·lió
contra l'ordre es veu i
s'anomena a si mateixa. És dins de l'ordre i
col·laborant al canvi de la
realitat per continuar igual. S'ha de reconvertir el prefix an
en una
negació viva. "No al poder".
Es
pot superar el poder?
Gràcies
a les nostres imperfeccions i de la realitat podem superar el
poder. El "no" és una acció directa,
perquè la realitat no se sosté
sense fe i contra la fe; les paraules, la negació viva,
sempre estan fent
alguna cosa. La resta ve de més a més.
Aleshores,
què opina sobre un hipotètic Estat
anarquista?
No
només és una contradicció
sinó una estupidesa. La persona individual
està tan condemnada com l'Estat. S'ha de lluitar contra la
persona. Ja es veu
fins a quin punt això és així. La
democràcia està fundada en fer creure a cada
u que sap cap on va, a qui vota; aquesta és la fe fonamental
del règim. A la
gent no li fa falta per a res els diners ni l'Estat. És el
mateix poder el que
necessita que creguin en ell.
¿I
els incendiaris, els que practiquen la lluita
directa?
La lluita
directa no serveix. Estan equivocats en el fonament. No s'ha
de seguir creient en el futur. Al futur no hi arribem mai. Aquesta
guerra no
acaba mai.
I
la cultura?
També
forma part del poder. Hauríem de superar la cultura
començant per
fer exercicis de desengany.
Tampoc
creu en una possible comuna d'Epicur?
Això
és un altre tema. Necessitaríem com a
mínim d'una altra entrevista
per parlar només d'Epicur.
¿No
podem escapar a la realitat social?
No. Sols
des d'un mateix.
És
vostè l'enfant terrible de la
literatura espanyola?
De les
espanyoles i de les universals. A poc a poc,
segons m'anava desprenent de mi mateix i de la cultura, he
après a dir algunes
coses.
En
la seva vida, quins llibres han estat importants?
Juan
de Mairena, de Machado, els d'Unamuno (sobretot els textos de
joventut) i les restes que ens han arribat dels presocràtics.
Què
pot dir de la seva expulsió de la universitat en
la dictadura per haver donat suport a les protestes dels estudiants?
L'expulsió
va ser només una anècdota, en un moment en el que
el descarat
règim de l'imperi dels diners s'establia en la societat. En
les conferències Contra
la muerte, que encara faig el dimecres a l'Ateneo de Madrid,
quaranta anys
després segueixo vivint d'això i del que vaig
aprendre d'aquella època. Després
d'allò em vaig exiliar a París. Van ser 8 anys de
vida en una ciutat que enyoro
i en companyia de gent que també es va manifestar.
Es
va relacionar amb la intel·lectualitat de París?
Amb la gent
de la cultura vaig tenir un tracte mínim.
Confia
en la joventut?
En terme joventut sona un xic
feixista. En el que hi confio és en aquest poble que no
existeix. El que d'això en segueix viu en el món
i en un mateix. Per tant, en
principi cal confiar més en la gent menys formada, que
és on hi ha menys
probabilitat que hi visqui algú capaç de dir "no"
al poder. També en
principi cal confiar més en les dones pel senzill fet de
què són la classe
sotmesa des que va començar la història i, per
tant, no tan estan obligades al
poder, el qual és bàsicament masculí.
És per això que les dones acaben creient
que el seu camí acaba sent el d'imitar els homes.
Com
veu el sistema educatiu?
Els mitjans
de formació de masses són la constant
predicació de la fe
que capital i l'Estat necessiten. Davant d'això hi ha dos
errors: un, creure
que fins i tot el televisor es pot utilitzar com a mitjà
innocent en contra
dels objectius als que serveix. L'altre error és declarar
que la manipulació és
total, absoluta. De tot això es podria deduir que no hi ha
res a fer. I és
mentida. La perfecció del domini no és
més que un ideal dels de dalt, que mai
es domina. Sempre deixa escletxes, espais de dubte, trampes per a la
gent
fàcilment perceptibles. Són aquests errors
necessaris del domini i dels seus
mitjans la font de confiança en què es pot
continuar desmentint dient
"no". S'ha de fer alguna cosa per ensorrar el poder.
Marc
Sardà
(Avui, 28-06-07)
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |