Ateneu Llibertari Estel Negre

---

LLIBERTAT MÓNICA I CARIÑOSO

El 13 de novembre de 2013 van ser detingudes 5 companyes anarquistes a Barcelona, acusades de pertànyer a una “organització terrorista” i de ser les autores de la col·locació de l'artefacte explosiu de la basílica del Pilar. Traslladats a l'Audiència Nacional, 3 d'ells van ser alliberats amb càrrecs 5 dies més tard, sent les altres dues companyes empresonades. Totes tenen les acusacions de “pertinença a organització terrorista”, “estralls en grau de consumació”, “estralls en grau de conspiració”. Les companyes empresonades, Francisco i Mónica es troben actualment en règim FIES 2 a les presons madrilenyes de Navalcarnero i Estremera. Es troben bé d'ànim i amb molta força.

Tota la “operació policial” es va veure embolicada en un alt grau de sensacionalisme mediàtic, fent molt recalcament la premsa en la perillositat de les detingudes (publicant fins i tot les seves fotos malgrat estar prohibit pel codi deontològic periodístic), en la seva pertinença a una organització terrorista amb un nom més llarg que el d'una pel·lícula d'Almodóvar i en la perillositat i el caràcter internacional de la mateixa, pobra imitadora d'Al-qaeda. Clarament la premsa estava fent públic el que els comandaments policials els deien que havien de publicar. Complint el seu paper, tractaven de crear un clima de por i alarma entre una població les preocupacions de la qual no són les de la sort d'una església o les de morir en un atemptat anarquista, sinó les de les conseqüències quotidianes més crues de l'expoli capitalista i les agressions de l'Estat.

Si terrorista és qui infon terror, els mass media no li van darrera a Al-qaeda. Què dir davant aquesta situació? Simplement que la tradició anarquista sempre va ser fèrtil en els seus atacs i defenses contra el poder, de paraula i d'obra, mitjançant els explosius, sí, però també mitjançant les vagues, els ateneus o les publicacions. Sempre va voler construir un món sense governants ni governats, sense explotació ni opressió, i per tant, sempre va voler destruir aquest món de l'autoritat, la misèria i la infàmia, atès que és totalment incompatible amb la llibertat.

Malgrat el que digui l'Estat i la premsa, malgrat el conductisme i pacificació socials aplicats mitjançant el civisme i altres ignomínies anestesiants perquè la població treballi, consumeixi i calli, la lluita contra la Dominació continua pels mitjans que siguin necessaris, que per violents o durs que puguin ser no li arriben ni a la sola de les sabates a la ultraviolència sistemàtica de l'Estat i del capitalisme, que condemnen a l'explotació, al gana i a la mort a milers de milions de persones.

Què dir de l'església catòlica? Artífex de milers de morts, i d'adoctrinar i atemorir des de la infància milions de ments, de dictar les seves aberrants idees sobre milions de cossos, de fer negoci amb la pobresa i el sofriment. Una organització jeràrquica del terror i la repressió com és l'Església (de qualsevol tipus) no ens mereix cap llàstima quan és atacada.

Què dir de la monarquia? Parasitaria institució que viu, com l'Església, a la nostra costa i que cohesiona l'Estat i l'exèrcit, aparells de repressió i autoritat. Les dissorts de la casa real no ens poden ocasionar cap plor.

Què dir dels bancs, empreses, polítics…? La seva destrucció només podríem rebre-la amb un somriure de felicitat. Però mai s'esmenta la injusta i cruel cara inherent als nostres enemics. Com no podia ser d'una altra forma, l'ordre ha de ser mantingut i els factors del desordre aïllats i combatuts. Gens més lògic per part de l'estat, del capitalisme i dels seus esbirros. És el seu deure. El nostre, nostre deure autoimposat és recolzar a les nostres companyes i seguir lluitant fins que no quedi pedra sobre pedra a l'edifici de l'autoritat, fins que no quedi presó alguna en peus, fins que no quedi mai més qui li digui a un altre el que ha de fer.

Tota la solidaritat amb les detingudes de Barcelona, així com amb totes les companyes perseguides, empresonades i represaliades al llarg i ample del globus terraqüi.

Mort a l'Estat i visca l'anarquia!

Anarquistes de Barcelona

Per escriure a les companyes:

---

Mónica Andrea Caballero Sepúlveda

CP Madrid VII Estremera

Crta. M-241 km 5,750

28595 Madrid

---

Francisco Javier Solar Dominguez

CP Madrid IV Navalcarnero

Crta N-V km 27,7

28600 Madrid