Ateneu Llibertari Estel Negre

Ni pública, ni privada, educació llibertària!

estelnegre | 05 Octubre, 2013 06:35

Ni pública, ni privada, educació llibertària!

Després de tretze dies de vaga indefinida ja hem vist concentracions, xerrades, rodes de premsa, piquets informatius, programes de ràdio lliure amb entrevistes i aportacions artístiques d’arreu solidaritzant-se amb els vaguistes i la seva Caixa de Resistència, intents de negociació i especulacions a part, em plantejo una vegada més: com volem coordinar-nos les persones que volem aprendre i les que tenen els coneixements? EcoXarxes i Xarxes d’Intercanvi de Coneixements, Ateneus i Cooperatives, Escoles i Universitats Lliures, Mitjans de comunicació per, desde i amb la comunitat, en són part de l’imaginari que desde la Revolució Integral ens proposem. El consens que cerquem haurà de ser construit des d’abaix i horitzontalment, és per això que fonaments filosòfics i formes d’organització com les esmentades i les que proposem a continuació poden obrir esquerdes des d’on lluitar, viure, crear i estimar dintre de les escoles i instituts en vaga, i en l’actual sistema educatiu.

Aquests són els fonaments filosòfics de l’#EscolaLliure:

”El model social actual, fonamentat en el capitalisme, és un sistema injust socialment i ambiental. L’origen d’aquesta injustícia el trobam en la desigualat econòmica fruit de la concentració de la propietat i l’acumulació de capital en mans de molts poques persones com a base d’estructures de poder que no permeten el desenvolupament igualitari del conjunt de les comunitats. L’Autoritarisme d’aquestes estructures es manifesta en la societat a través de l’educació creant persones dependents, autoritàries i competitives que assumeixen les injustícies del sistema com una cosa natural a la humanitat, integrant-nos en un sistema insolidari que manté desigualtats, violència, enfrontaments i explotació. Seguint aquesta línia, no basta entendre com és aquesta estructura social i econòmica sinó que cal construir-ne una de nova. Cercam una transformació global de la societat i per això, s’han de canviar molts dels valors que la sostenen. És en aquest context, en que l’educació esdevé l’eina indispensable per possibilitar el canvi cap a un model social més just, però aquesta educació no se pot entendre sinó és construeix al marge de l’estructura educativa actual ja que sinó reproduiríem el mateix model. Per aquest motiu nosaltres apostam de forma clara per educar en el compromís social i polític, entenent el terme polític en el sentit ampli i no en el restrictiu d’estratègia per al govern o poder.

De la mateixa manera, cal dir que la societat influeix en l’educació i per aquest motiu no podem quedar-nos sols en la transformació de l’escola, ja que la vida és la principal escola. En aquest sentit, consideram que l’educació no hauria de recaure sols en una institució com és l’escolar sinó que hauria de ser assumida per la comunitat. Mentrestant aquesta no estigui preparada, l’escola lliure seguirà sent un dels instruments indispensables per aconseguir aquesta societat més justa.

El nostre projecte educatiu es fonamenta sobre aquestes bases i sorgeix amb la idea de que els infants, des de ben petits i petites,puguin experimentar aquests valors de justícia i solidaritat a través d’un model que pretén acompanyar-los i acompanyar-les en el seu procés vital, donant continuïtat a un estil de criança respectuós i afectiu durant la socialització col·lectiva i l’aprenentatge entre iguals.

L’educació formal ofereix espais d’ensinistrament, repressió emocional, conformisme, submissió i competitivitat molt allunyats de la nostra idea de respecte al ritme, interessos i necessitat de cada un dels nins i nines, d’acompanyament emocional, de l’establiment de relacions igualitàries, de la posada en pràctica de valors com el respecte, la llibertat, igualtat, responsabilitat, compromís, solidaritat i suport mutu, tot això dins d’un ambient de seguretat afectiva, que és el que pretén oferir la nostra escola. El joc i l’experimentació constitueixen les bases d’un procés d’aprenentatge on es desenvolupen les potencialitats de cada nin i nina, on la persona adulta acompanya, confiant plenament en que els nins i nines tendeixen al coneixement i descobriment del món i de les seves interrelacions per sí mateixos i mateixes si es troba acompanyat i acompanyada, és a dir,amb la seguretat afectiva de saber-se respectat/da i estimat/da.

L’educació és una eina de transformació social i, educant en llibertat, en un ambient respectuós amb les seves necessitats i interessos, creixen criatures crítiques, empoderades i amb eines per viure i promoure aquesta transformació. Creim en l’educació lliure, perquè quan una criatura es sent estimada i respectada i es troba en un ambient preparat, relaxat i segur, pot escoltar i manifestar les seves necessitats autèntiques, sobre les quals comença a construir, acompanyada, un aprenentatge vivencial, ric i sòlid.

Potencialment cada criatura en un entorn adequat sap què necessita per desenvolupar-se tant físicament, emocional com intel·lectual, i té la capacitat d’autoregulació, per això no necessita que cap persona adulta la dirigeixi, però si que la pugui acompanyar”.

Projecte autònom i cooperatiu de l’EcoXarxa Mallorca, l’Escola Lliure és un col·lectiu que realitzà la seva presentació una setmana abans de que es s’iniciés la Vaga Indefinida. Possant les cartes sobre la taula a l’hora de plantejar una doble estratègia de lluita coordinada: per una banda, possar en marxa eines de lluita col·lectives i històriques per la classe treballadora (boicot, piquets, vagues, sabotatge) i a la vegada que construïr espais autònoms i cooperatius on poder ser més lliures, alternatives reals on depositar la nostra quota de sobirania popular i construïr juntes un imaginari col·lectiu emancipador del capitalisme.

A la pregunta de qui som, respon així la Universitat Lliure de Mallorca:

”La universitat lliure és un projecte d’aprenentatge col·lectiu. L’objectiu és crear una xarxa d’espais d’educació alternatius a la universitat pública/privada on poder-nos formar lliurement i íntegrament. És a dir, on poder decidir sobre què i com volem aprendre. Especialment en el context actual on l’educació es troba instrumentalitzada per a la reproducció tècnica i ideològica del capital, ens sembla que l’autoformació és una eina d’emancipació i empoderament. El coneixement ens dóna recursos per organitzar-mos i prendre decisions conscients en tots els àmbits de la vida. I la vida és política. L’elaboració teòrica, la capacitat d’analisi i critica, la comprensió del món que ens envolta i les seves dinàmiques sòn tots elements massa importants per deixar-los en mans dels experts. Donarem importància a aspectes d’actualitat i/o d’especial interès per a la lluita política però sense sotmetre’ns a la tirania dels temes calents del moment, sovint impulsats pels òrgans de poder.

Pel que fa al què, hem començat prioritzant qüestions com organització política, energia, economia i finances, mitjans de comunicació, coneixement i programari lliures, cooperativisme, agroecologia, filosofia política… però caminam juntes cap a altres àmbits com humanitats, arts i ciència. Així mateix considerem de vital importància la recuperació dels sabers populars tradicionals, sabers per a la vida autònoma, sorgits de les necessitats pràctiques dels nostres avantpassats per a la satisfacció de les pròpies necessitats, transmesos fins a fa ben poc de generació en generació i la pèrdua dels quals no ens fa sinó més depenents de la producció alienada i el consum de masses.

Pel que fa al com, volem integrar teoria i praxi en un moviment harmònic, en retroalimentació constant. Hi ha hagut xerrades, debats, cafès temàtics, videofòrums, tallers, treball en petits grups… però estam oberts a altres formats. De fet, ens interessa obrir una reflexió sobre metodologies pedagògiques i antipedagogia. Nosaltres, com antiautoritàries, ens organitzam de manera horitzontal en assemblees.

La universitat lliure com a Jardí d’Epicur, una escola de la Grècia clàssica, fundada a l’Atenes l’any 306 aC. Un espai obert a tothom, on s’admetien fins i tot dones i esclaus! No un centre de transmissió de coneixements sinó una xarxa d’aprenentatge d’una manera de viure a la recerca de la llibertat, posant en pràctica l’autonomia i l’autosuficiència.

La universitat lliure com un nou jardí nòmada, portàtil més enllà dels límits físic de qualsevol espai tancat. Una escola flotant que creix i teixeix vincles d’amistat, el més gran dels plaers, com deia Epicur!

La universitat lliure com a eina d’emancipació. Volem formar-nos en profunditat per poder decidir. El coneixement no és exclusivitat de les elits, dels científics i els experts. Aprendre ens fa lliures i ens dóna poder, posa en marxa una màquina de guerra imparable contra el món que volem canviar. Una arma potent contra l’espiral consumista, el treball rutinari, la despolitització de la vida, l’educació mercantilitzada i les formes d’oci controlat”.

Al respecte de possibles formes d’organització en forma d’Escoles Lliures i/o Universitats Lliures, i les necessitats de teixir una xarxa de projectes afins per tal de coordinar-se, existeixen dues experiències contemporànies en les que parar la vista: la XELL (Xarxa d’Educació Lliure) i la XUL (Xarxa d’Universitats Lliures).

Finalment esmentar la Coordinadora Llibertària de Mallorca, i la I Fira del Llibre Anarquista de Mallorca, com dos espais-temps d’autoorganització social i lluita, on aprendre i avançar juntes cap una educació lliure de les urpes de l’Estat i la banca, cap una educació que ens ensenyi a pensar i no a obeïr i per tant avançar conjuntament amb l’Assemblea de Docents i els Comitès de Vaga cap a una Revolució Social.

No hi haurà president! Tot el poder a les assemblees!