Ateneu Llibertari Estel Negre

Raons per fer vaga el 29-F

L'Assemblea de la Comunitat Universitària s'ha organitzat i ha decidit fer vaga per totes aquestes raons que teniu a continuació:

- El tancament de les biblioteques del campus durant el cap de setmana i vacances.

- L'increment de les taxes (matrícules). Des de la implantació del Pla de Bolonya, les matrícules han augmentat un 22,4%.

- Les instal·lacions són deficitàries. Hi ha massificació a les aules i menjadors

- La pujada de preus dels bars

- L'eliminació de les bicicletes compartides i del bus circular

- La supressió de l'oferta acadèmica i la important falta de materials educatius

- La reducció d'un 11,9% (7,49 milions d'euros) de l'aportació del Govern a la UIB el 2010 i el 2011, a més d'una reducció del 14% en el pressupost de 2012 (~10 milions d'euros).

- L'augment de les tarifes del transport públic: un 45% en el cas dels universitaris, un 23% per als residents, un 100% per als pensionistes. A més, els menors de 16 anys ara han de pagar.

- Violació de la llei de normalització lingüística, amb el menyspreu cap al català com a llengua de la funció pública

- Precarització de les treballadores públiques docents: s'eliminen les noves places i les pròrrogues d'interins per substituir professorat, i no es paguen hores extres ni suplements econòmics

Per tot això demanem el suport i us animem a participar dels actes i les mobilitzacions que durem a terme del 23 al 29 de febrer. Així també agrairem la difusió d'aquestes convocatòries.

29-F Vaga d'estudiants: Salvem l'educació pública. La seva és la crisi, la nostra és la lluita!

---

    29F Vaga i unitat d'acció 

La paraula crisi prové del verb grec krinein que significa «separar» i/o «decidir».

Crisi és la paraula més utilitzada pels diferents governs mundials des que va caure la borsa al 2007. Seguint les passes dictaminades per la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i la Comissió Europea) i amb l'excusa dels pocs recursos a les arques públiques, l'Estat Espanyol i el Govern Autonòmic han començat una política de retallades que ens duu cap a una situació social d'emergència.

Crisi és alguna cosa que es romp i necessita d'una anàlisi i una reflexió. És d'aquí d'on surt la crítica, que significa estudi i reflexió per emetre un judici.

En tots els serveis públics, com són la sanitat, l'educació i la cultura, estan havent-hi processos de “decisió” tancats, en contra de l'interès general de la nostra societat:

- Precarització de les treballadores públiques docents: s'eliminen les noves places i les pròrrogues d'interins per substituir professorat educatiu, i no es paguen hores extres ni suplements econòmics.

- Desprotecció sanitària i copagament-repagament: S'aboleix el dret a l'assistència sanitària als estrangers aturats de llarga duració. Pagament de la targeta sanitària, dietes, tractaments i medicaments.

- Violació de la llei de normalització lingüística: Aquesta menysprea el català com a llengua de la funció pública i promou la utilització d'un bilingüisme insultant.

- Augment de les taxes universitàries i numerus clausus en tots els graus: exactament un 22,4% des de la implantació del Pla de Bolonya, tot i que hi ha més alumnes per professorat. La Universitat s'elititza i només poden accedir a estudiar els sectors socials més afavorits Reducció d'un 11,9% (7,49 milions d'euros) de l'aportació del Govern a la UIB.

- Augment de les tarifes del transport públic: 45% si ets universitari, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a demés els menors de 16 anys ara han de pagar.

I a més, concretament a la UIB, parlem de les reduccions d'horaris de biblioteques, la pujada de preus dels bars, l'eliminació de les bicicletes compartides, del bus circular i de la massificació a les aules i als menjadors.

La situació econòmica i política que estam travessant ens interpel·la una resposta social conjunta, solidaria i amb criteri, ja que vivim un punt crucial que separa un abans i un després. Com també un punt decisiu en el futur de la nostra societat.

Les condicions són greus, les respostes socials són escasses i la vaga general és ja una necessitat imperant.

I la crítica és l'exercici del criteri.

Organitza't i lluita pels teus dret. 29-F VAGA!

Les lluites d'ahir són els drets d'avui i les lluites d'avui són els drets del futur.