Ateneu Llibertari Estel Negre

Benvolgut equip responsable de Memòria de Mallorca,

el motiu d'aquest correu és ordenar la meva baixa amb caràcter immediat de l'Associació pel vostre posicionament (l'acte d'ahir va ser una ignomínia sectària al servei barroer d'un culte a la personalitat d'un delinqüent egòlatra). Crec que,us heu equivocat greument al posar-vos al costat de les associacions de la memòria històrica espanyola, amb un comunicat al meu entendre irracional i de component etnocida, en suport de l'ara, (ja a la fi i ben merescudament) exjutge Baltasar Garzón, el qual ja havia d'haver estat inhabilitat a perpetuïtat arran de la condemna del Tribunal de Drets Humans de l'any 1994 que, a qualsevol estat de dret, l'hauria empresonat per la pràctica de tortures a 18 persones, algunes de les quals encara arrosseguen seqüeles físiques i psíquiques i a qui cap entitat de Memòria Històrica ha fet esment ni ha defensat (amb el silenci còmplice de la premsa espanyola i les entitats hipotèticament defensores dels drets humans) quan són víctimes del terrorisme d'Estat. Pitjor encara resulta que, Garzón, coneixedor com era d'informació privilegiada per haver fer part del Ministeri de l'Interior amb el segon govern de Felipe González, practicàs, amb afany mediàtic, guerra de clavegueres i de mort des de la judicatura; novament en llenguatge pla: terrorisme d'Estat!

Això a banda, la inhabilitació d'11 anys imputada ahir és justa, clara, molt possiblement curta i, per descomptat, arriba més de 16 anys tard. Presentar un individu que ha fet pràctiques feixistes, us desqualifica el vostre suport. Hauríeu de visionar La vida de los  otros per comprovar que allò que ha fet Garzón amb les escoltes il·legals als advocats dels seus detinguts (per indesitjables que siguin aquests) és un atemptat de primer ordre contra l'assistència jurídica. A banda de la parafernàlia d'actes de prevaricació provats, amb conferències ben retribuïdes per entitats bancàries a les quals tenia en investigació en curs, però sobretot amb l'estafa cívica contra les esperances de milers de persones víctimes del franquisme a les quals, per satisfer la seva egolatria, va embarcar en una aventura impossible prou coneixedor que la Constitució espanyola i la llei d'Amnistia constituïen una llei de punt i final contra els criminals de guerra i de postguerra.

Elevar ara un torturador a la figura d'heroi popular i de màrtir del feixistum és, senzillament, una mentida i una manipulació. La Memòria Històrica us obligaria recordar els noms de Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comelles, Teresa Mas, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Vicent Conca, Ramon López, Josep Maria Granja, Francesc Xavier Tolosana, Marcel Dalmau, Carme Turró, Dolors Bellés, Antoni Infante, Eduard Lòpez, Francesc Puy, Ramon Piqué, Eduard Pomar, Artur Escútia, Vicent Coll, Josep Poveda, Oriol Martí, Carles Bonaventura, Xavier Ros, Xavier Puigdemont, Xavier Alemany, Oriol Malló, Joan Durà, Guillem de Pallejà, Andreu Cabot, Oriol Montserrat, Jordi Manyé, Marc Vila, Enric Cot, Geroni Salvador, Àngel Pitarch, Miquel Casals, Lluís Quintana, Antoni Capdevila, Jordi Vera, Salvador Soutullo, Agustí Cerdà i Gustau Navarro. En vàreu anomenar cap d'aquests ahir vespre o mai? Doncs aquestes són les vertaderes víctimes que heu enterrat i no el seu jutge torturador i col·laborador de la guerra bruta, terrorisme d'estat i pràctiques feixistes contra la separació de poders que ha practicat Bartasar Garzón tan indesitjable com el conjunt de la injustícia espanyola! Que es tupin entre ells per posar en evidència quina democràcia patim no ha de servir per fer de maniqueus i prendre partit entre els uns i els altres, perquè tot són part el mateix sistema de repressió.

Sé que, l'Associació ha fet i fa molta de feina profitosa, però aquesta grolleria de defensar l'etnocida i no les seves víctimes, em confirma que heu perdut la xaveta i heu mirat cap a «Mister X» (González o Garzón). Així les coses, no em puc permetre de continuar un dia més com a associat vostre. Tant de bo en el futur no hi hagi desencontres intolerables d'aquesta magnitud i ens permetin tornar a fer feina plegats. Ara mateix, no som d'eixe món!

Salut, coratge i resistència!

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo