Ateneu Llibertari Estel Negre

El passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica presidida per l'exGoldman Sachs Mario Draghi i que condiciona cada dia més les nostres vides) va repartir 500.000 milions d'euros entre 523 bancs de la Unió Europea. Draghi els va deixar els diners a un interès de l'1 per cent amb la intenció, segons les seves paraules, de reactivar «el crèdit a famílies i empreses». Tanta bona fe venint de qui venia no era creïble però tothom se'n va alegrar: «per fi el crèdit fluirà i podrem tornar a gastar com abans» o com a mínim «podem pagar els deutes que tenim!» Ara bé, els diners no portaven cap mena d'obligació afegida, ni tan sols de manual d'instruccions, pel que els bancs els podien destinar al que els vingués més de gust, per exemple a comprar deute públic, que en els moment en què estem ofereixen una rendibilitat elevada però poc tenen a veure amb l'economia de les famílies o les empreses. I és clar, totes les borses europees van reaccionar positivament a aquesta injecció de diners, només faltaria...

El mateix dia, les i els empleats públics rebien unes nòmines que contenien ingressos molt menors als previstos ja que se'ls havia retingut l'IRPF del salari i de la paga extra íntegra, la qual encara no havien cobrat. El merder va ser tan gran que el mateix Mas va arribar a demanar disculpes públicament per «l'error» comès, alhora que el seu conseller d'Economia, Mas-Collell, corria a excusar-se i a demanar que l'Estat avalés el deute de les autonomies. Oblidava que l'11 de setembre passat la seva coalició tan sols es va abstenir quan la Unió Europea va manar a l'Estat espanyol que canviés la seva Constitució per tal que el dèficit públic dels estats fos no ja impossible sinó ni tan sols probable. Aquest home, ja m'ho permetreu, és un incompetent com a polític i un ultraliberal com a economista, o sigui que no li veig la gràcia, ni tan sols al seu personatge del Polònia.

Després de protestes, amenaces, males explicacions i ximpleries diverses, el Banc de Sabadell apareixia com la mare de Déu de Montserrat, feia el miracle i solucionava el paperot al Govern de CyU. La Generalitat ja podia pagar el 20 per cent de la paga extra de Nadal dels més de 230.000 empleats públics. Es tractava de setanta milions d'euros que es cobrarien entre el 29 i el 30 de desembre i que suposaven el 20% de la paga ja que el 80% restant l'havien cobrat també amb retard la setmana anterior.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el portaveu del Govern, Francesc Homs, en el seu moment no van voler facilitar la identitat del prestamista del crèdit, potser per no incomodar l'entitat financera que ha salvat la pell del Govern català alhora que s'ha embutxacat uns dinerets que mai vénen malament, per tapar quatre foradets... que diuen els que els toca la Loteria. I dic quatre foradets perquè si el mateix Banc va rebre diners a l'1% provinents del Banc Central Europeu, ara n'ha deixat al Govern de Catalunya al 6%. Per tant, s'entén que els del Govern no en volguessin dir el nom, si tenim en compte que en aquesta crisi el nom dels lladres mai no apareix enlloc... fins que algú el diu.

I posats a fer preguntes impertinents, la que fa estona que em ronda pel cap un cop i un altre és: la Generalitat pot tornar aquest crèdit al 6% sense endeutar-se més? La resposta la sabem totes i tots però ningú no s'atreveix a dir-la... Una altra seria preguntar quant ha costat realment al Govern aquest crèdit (i no parlo ara de diners) però aquesta millor ni insinuar-la, no fóra cas que algú s'amoïnés de veritat...

Jordi Martí Font