Ateneu Llibertari Estel Negre

El Xerif Puig ha complert la seva amenaça com en els dolents films de l'ou-est: "Teniu 24 hores per a sortir de la Plaça de Catalunya!". Ha fet neteja amb l'ajuda d'alguns indignats que no han parat des de fa temps d'insultar i estigmatitzar i criminalitzar els que acampaven i es mobilitzaven a la plaça Catalunya: “pollosos, antisistema, drogadictes, aprofitats, etc.”. Els han tractat d'empestats i d'apropiar-se la plaça.

Aquests companys indignats, volent o sense voler, han fet la feina bruta dels polítics que governen, dels periodistes dels Mas Media al repetir els insults i propaganda del Poder. Els estrategs de Democràcia Real Ya, que varen promoure el moviment 15M com a eina electoral per afavorir el PP, desprès de les eleccions no han parat de reclamar les des-acampades de Madrid i Barcelona, les més importants. Els DRY han sigut els primers en condemnar enèrgicament les suposades violències dels indignats al Parlament, i malparlar dels indignats. Per a ells les acampades tenien data d'acabament: l'endemà de les eleccions. El tret els va sortir malament, per la culata. Però no han parat d'exigir les des-acampades amb l'ajuda dels Mas Media i dels politics més carques del país. A Madrid ho varen tenir fàcil, ja que controlaven les comissions clau com la de comunicació, interior i l'organització de les assemblees. A més els equips de so i infraestructura eren d'ells, el que acabava de facilitar el desmuntatge del tinglat (la revolution spanish pacífica), acabades les eleccions. Pensava que a Barcelona seria diferent, sobretot desprès de l'excel·lent estratègia de diversificar-se pels barris, que no devia ser incompatible en mantenir la plaça de Catalunya. Per una raó molt simple: apareix un nou moviment espontani, no manipulat, el 27 de maig, que recull tota la frustració, rebel·lia, i protestes del poble, i la influència del PP i els DRY ja no comptaven per a gaire res, sols per a condemnar les violències inexistents dels indignats, o per a criminalitzar els acampats.

Ara la plaça de Catalunya torna a ser pels comerciants i turistes, pels negocis, fires i les placers i carrers de la ciutat pels cotxes i el comerços. La Rahola ja pot dormir tranquil·la, ella que acampa eternament a la televisió pública. Aquesta pobra i histèrica dona no dormia imaginant la plaça principal de Barcelona ocupada, on tothom hi podia discutir, debatre, menjar i dormir gratis, sense finançament oficial, on tothom hi podia expressar-se, on els aturats i gent que sols miren la televisió podien anar a aprendre a ser persones, a fer coses per ells mateixos. Ara el jovent pot seguir mirant la televisió i escoltant la propaganda histèrica i repetitiva de la Rahola i cia. Els empresaris poden felicitar al Puig i Mas per haver-los tornat ràpidament una plaça que des de fa 75 anys és monopoli exclusiu d'ells, com totes les demés places i carrers. No cal dir que la patronal prometrà un bon càrrec a l'Hereu en alguna empresa privada pels bons serveis prestats..

Per a què varem anar mils de persones a la plaça de Catalunya per a que fos de tots, contra el desallotjament violent del Puig? La voluntat de tots els que varen anar contra el desallotjament era impedir el desallotjament i que continués l'acampada. Com 200 persones en una assemblea decideixen el contrari i menyspreen la voluntat de mils de persones? Es que us pensàveu que la plaça era vostre per a decidir insistentment les des-acampades? Les assemblees han de decidir lluites, ocupacions, i més ocupacions i no fer la feina bruta dels Mossos. No ho entenc. No poden decidir els que no acampen pels que acampen. No poden decidir els professionals d'assemblees pels que no van a les assemblees, potser perquè els avorreixen els discursos o tenen altres coses més interessants a fer. Donar-se la representació pels que lluiten, decidir en nom dels acampats no em sembla bé. Sóc profundament assembleari i respecto les decisions de les assemblees, però conec per experiència que són manipulables, per haver-ho practicat junt a militants de partits clandestins a la universitat als anys 70. Les assemblees son per decidir i debatre problemes. La desacampada era sols problema del Puig, Autoritats, patronal i els carques. Perquè estava un dia després altre en l'ordre del dia? Perquè els mitjans oficials no paraven d'anunciar les des-acampades abans de les assemblees?

Apa! els manipuladors i professionals d'assemblees feu-vos-ho mirar! A què jugueu?

Es una falta de respecte als mils de persones que volem al menys una plaça a cada poble que sigui de tothom, una única plaça que sigui lliure i s'hi pugui debatre, ballar, acampar i dormir en els arbres i en la gespa, etc, fer teatre, mims, el que es vulgui. Un espai en llibertat. No és demanar molt: els que l'utilizin que es puguin autoorganitzar i fer les activitats que els agradi. Avui és un dia trist.

A mi em donava vòmit quan el xerif Puig deia que l'assemblea d'indignats havia decidit el que repetien els diaris oficials i les televisions: “cal desacampar la plaça Catalunya”, segons paraules del Puig, que ni tan sols veia matisades o contrariades pel moviment dels indignats. El terrorista Puig ho aprofitava per amenaçar i anunciar que ell desacamparia seguint la voluntat d'una assemblea.. de no se sap quin dia. De cop segueix el que va dir una assemblea i s'oblida de l'exigència de dimissió d'ell per terrorista i violador de drets que han exigit reiteradament no sols les assemblees sinó tot el moviment d'indignants.

Si les assemblees serveixen per aturar les lluites, enlloc de potenciar més i més ocupacions, anem malament.

Descentralitzar i anar als barris estar molt bé, fou una excel·lent estratègia, però calia abandonar l'acampada estrella? Calia exigir desmuntar l'acampada símbol, on els que hi estaven eren dels més motivats i compromesos dels indignats?

Quan encara no s'ha aconseguit res, cal barallar-se per imposar un sol camí, o potenciar les diferents lluites. Tots els que he parlat de la plaça Catalunya veien bé l'anada als barris, i han participat a les diferents lluites: 27M, Parlament i alguns estan a la marxa a peu a Madrid. Perquè malgastar energia en insultar companys i voler fer fora com si la plaça fos dels que van a les assemblees?

Un dia trist que estava cantat. Una dia trist que alguns amics i companys han estat promocionant i no entenc encara perquè, ni quina estratègia absurda els ha posat a insultar i a decidir per els que acampen i vivien a la plaça Catalunya.

La meva solidaritat és total amb els acampats i desallotjats a la plaça Catalunya.

Per acabar una proposta per a que el moviment de les acampades tingui un mínim de coherència:

Caldria canviar els logotips acampadabcn, acampadasol i tots els noms d'acampades per el de:  assembleabcn, asambleasol, assembleesbarris, etc. o qualsevol d'altre.

El raonament és obvi. Unes acampades que l'únic que han aconseguit és promoure les desacampades dels que acampaven és d'un ridícul total, una veritable spanish revolution pacífica. La violència i insults s'han malgastat en marginar els que ocupaven la plaça i la gaudien a força de molt d'esforç i incomprensió d'alguns companys, i l'aversió natural i lògica de les Autoritats.

Això ho explico en calent. Hi han més arguments i raons i coses a explicar.

Jo deia en els tuitters anteriors a les eleccions que m'emprenyava estar a l'acampada a la Bisbal perquè afavoria el PP i era un moviment potenciat descaradament per les televisions per a enfonsar el PSOE i deia que m'era igual ja que aplicaven la mateixa política econòmica. Semblava que el tret els havia sortit per la culata al no poder desacampar i que el moviment seguia. Ara veig que el Poder i el terrorisme mediatic son espectaculars.

Us deixo amb l'article premonitori de l'analista Manuel Freytas que va escriure fa més d'un mes: "Ni "revolución de color" ni "revolución árabe", "revolución chip-alienada" de España hacia el mundo", sobre les eleccions de colorets i democràtiques i pacífiques fabricades virtualment.

El meu bloc "En contra"

Txema Bofill