Ateneu Llibertari Estel Negre

Dissabte 19 de maig a les 20.00 hores

A càrrec d'Esteban Zamora

(editor de la revista, doctorat en filosofia)

La revista Víscera és una publicació de reflexió i d’anàlisi sobre les problemàtiques plantejades pel context capitalista actual, en l’àmbit global. La revista convida sempre a la recerca de nous conceptes i noves pràctiques per al canvi social.

En acabar la presentació es realitzarà un número de clown a càrrec de L'Alternativ i es degustarà un vi d'honor.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquesta activitat.

T’hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

DISSABTE 12 DE MAIG

Festa XX aniversari Ateneu Llibertari Estel Negre

Amb les actuacions dels DJ Txxxus Troll, Col·lectiu Funkaló i Doctor Magneto

Factoria de So (Santa Maria) - 22.00 hores - Entrada lliure

Enguany l’Ateneu Llibertari Estel Negre fa XX anys! Sí, l’abril de 1987, al Casal d'Entitats Ciutadanes de Palma, i a iniciativa del col·lectiu llibertari Els Gnomos, un grup de simpatitzants del pensament anarquista es va reunir amb la finalitat d'establir les bases per a la creació d'un ateneu llibertari; després de mesos de preparació, el novembre del mateix any s’inaugurà l'Ateneu Llibertari Estel Negre. No cal dir que en aquests anys per l’Ateneu ha passat una quantitat inimaginable de gent, gent que ha estat un cert temps (setmanes, mesos, anys...) i gent que ha quedat, que ha fet de l’Ateneu part de la seva vida.

Per totes les persones que han tingut alguna relació amb l’Ateneu, ja sigui participant directament en les assemblees o en les seves activitats, per la penya que ens ha ajudat en determinades coses o puntualment, especialment per a tota aquesta gent, està dedicada aquesta Festa de XX aniversari de l’Ateneu.

Esperem trobar gent perduda, que fa temps que no veiem, amics de sempre, en definitiva: una festa avui, recordant l’ahir i mirant cara a cara el demà.

Evidentment la festa és oberta per a tothom, com més serem, més riurem...

Us hi esperem!

Aquí teniu una de les activitats que per al mes de maig la CNT de Ciutat ha organitzat.

Unió! (Cicle de cinema sindicalista)

Dijous 17 de maig a les 20.00 hores

La patagonia rebelde

(1974, Argentina, dirigida per Héctor Olivera)

***

Dijous 24 de maig a les 20.00 hores

El sindicato

(2002, Estats Units, dirigida per Robert Townsend)

***

Dijous 31 de maig a les 20.00 hores

Norma Rae

(1979, Estats Units, dirigida per Martin Ritt)

***

Tots els actes es duran a terme al local de CNT Palma.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquestes activitats.

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

DIVENDRES 11 DE MAIG

El planeta Terra: compte enrere

El desastre climàtic a debat

Taula rodona amb la participació d’Ivan Murray (geògraf), Joan Buades (autor d’Exportando paraísos: La colonización turística del planeta), Jesús Duque (president de l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears) i Margalida Ramis (física experta en energies)

Casa de Cultura (20 hores)

El canvi climàtic és ja un dels temes de moda. Avui ja se'n sent parlar a tot arreu: en els noticiaris, en els documentals, en els diferents programes de televisió i de ràdio, en els diaris, etc. El que fa anys apareixia com una notícia esporàdica i poc definida en qualque mitjà poc comercial, avui és ja un enrenou continu. Anuncis de televisió ens reinformen constantment de com ho hem de fer per reciclar millor o per estalviar més aigua. I tot i que alguns pensin que se'n fa un gra massa, el que es fa evident davant de totes les prediccions, és que realment filem curt.

Molta gent renega del que s'està produint dient que fa uns anys no es parlava tant d'aquestes coses i que ja hi havia inundacions, i llargues sequeres, i estius càlids, i que la Terra té un canvi climàtic propi que fa que a poc a poc torni càlida i que és això el que va possibilitar la vida després de la darrera glaciació.

Això és el que resulta quan aïllem els problemes i els analitzem un per un, pareix que tot això passa des de fa milers d'anys. Però si al conjunt de canvis naturals hi afegim la freqüència en la qual esdevenen, les dades obtingudes són bastant més alarmants. La responsabilitat d'aquest analfabetisme ambiental la tenen lògicament tots els poders que durant els darrers vint anys s'han preocupat que les informacions que s'anaven corroborant sobre el desastre ecològic no arribessin als ciutadans d'una forma clara i per tant es vessin com una cosa improbable i llunyana.

Però ara les imatges dels icebergs fonent-se i caient a la mar, o la manca de neu a les estacions d'hivern, comencen a despertar les consciències que romanien fins aleshores tan plàcidament adormides. El problema és molt greu, més que res perquè, tot i que nosaltres minvem a poc a poc els nostres nivells contaminants, aturar els efectes del que hem fet fins ara ja és una tasca gegantina. Un cop que les capes superiors dels glacials s'han fos, és molt més senzill que es fonguin les que queden, perquè les de dalt eren més blanques i absorbien menys els raigs solars. Per això no és cap exageració dir que vivim en un compte enrera ben real i urgent.

I què trobem com a solució plantejada pels nostres democràtics poders... res més que tímids consells de com estalviar energia, que semblen més destinats a fer-nos sentir culpables per malgastar els mitjans i el confort que ells han posat generosament a disposició nostra, que a tractar amb una mica de serietat el problema que ens ocupa. En conclusió: Tot per a l’ecologia, però sense baratar el model econòmic que l'ha maltractada. Basta veure la solució que promou el govern francès de substituir les centrals tèrmiques per nuclears, sabent que són tant o més perilloses que les altres a causa de la multiplicació de càncers a les poblacions dels voltants, i als  desastres que pot arribar a provocar una fissura en un reactor. Curiosament bé s'encarreguen ells de recordar-nos el desastre de Txernobil. Pel que sembla, l'energia nuclear només és perillosa en mans de règims comunistes o de teocràcies musulmanes. Quins capricis té la vida!

El pitjor problema del món és que ens costa veure els nostres errors i ser capaços de tornar enrera, i encara és més difícil quan són els governs i els poders econòmics els que han de començar; però la veritat és que si perdem més el temps ja no hi haurà un ordre natural i previsible que ens permeti desenvolupar un tipus de sistema econòmic naturalment sostenible.

Així que per a informar-nos bé de tot això i començar a cercar alternatives comptarem amb la participació del geògraf Ivan Murray; de Joan Buades, exmilitant d’Els Verds i que acaba de publicar Exportando paraísos: La colonización turística del planeta; de Jesús Duque, president de l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears, qui ja va intervenir en les darreres jornades parlant del coltan; i  de Margalida Ramis, física experta en energies.

Tal vegada encara serem a temps d'evitar que l’ésser humà es converteixi en el suïcidador de la natura.

DIJOUS 10 DE MAIG

El «camelo» de la Transició

Una mirada crítica d’un període històric mitificat

A càrrec de David Castillo

(escriptor, poeta i director del suplement cultural del diari "Avui")

Casa de Cultura (20 hores)

Més enllà de les edulcorades cròniques que sobre la Transició ens han venut durant anys, veiem necessari reflexionar críticament sobre aquest període de la nostra història recent. Perquè la Transició no va ser «exemplar», sinó la certificació del triomf de la impunitat dels botxins franquistes.

El periodista i escriptor David Castillo ens remuntarà a aquells dies de febril activitat política i debatrem sobre aquelles jornades en les quals tot va canviar per continuar igual. La judicatura, l’Exèrcit, la policia, l’aparell polític van seguir essent franquistes... De fet, trobem que aquells vents portaren aquests fangs, amb una dreta envalentida als carrers. Parlarem també de l’underground i del moviment llibertari, en un temps on el desencantament polític encara no havia calat.

Una mirada enrera totalment necessària per entendre molts dels fets polítics del present. Una xerrada per trencar els clixés imposats des dels mitjans de comunicació i per qüestionar uns tòpics més falsos que la perruca de Carrillo...

***

David Castillo Buils (Barcelona, 1961) és periodista, crític literari, escriptor, poeta i actualment coordina el suplement cultural del diari Avui. Els seus primers escrits van ser publicats el 1975, als catorze anys, quan treballava de botones al Banc Ibèric. El 1976 s’afilià a la CNT, era l’època de les «barricades» llibertàries, de les festes permanents a la Rambla, de les primeres manis, del carnaval d’Ocaña, del Cafè de l’Òpera, dels stripteases de Christa Leem, de les paradetes de contrapropaganda, dels perfomances contraculturals, de les Jornades Llibertàries i de les calades de haixix col·lectives. Les publicacions alternatives apareixien amb força: Ajoblanco, Viejo Topo, Alfalfa, Topo Avizor, Star..., així com els fanzines La Cloaca, Fuera de Banda, Trotón, Tricopo i el còmic El Rollo enmascarado. Era un temps de debats continus i inacabables xerrades que emanaven del pensament llibertari, del situacionisme i del nexialisme. La seva immersió a la lluita el portarà a ser detingut. Era tan lliure aquella República «A» de la Rambla, que va ser ocupada «militarment» per la policia.

A l’inici dels vuitanta inicià la seva participació en les lectures poètiques dels ateneus llibertaris, els bars de Gràcia i altres indrets barcelonins. Són els seus companys de viatge poètic, Jesús Lizano, Pope, Enric Casasses, Joan Vinuesa, Oaixí, etc. Àngel Carmona, director del grup teatral La Pipironda, organitza espectacles poètics i teatrals que recorren els escenaris alternatius de Barcelona. David Castillo, el 1985, formarà part de la Junta de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), aleshores hostatjat a la Casa de Caritat. El seu pas per l’AEP coincideix amb les reunions que fan els vells militants anarquistes, sempre generosos amb els joves que volen fer el camí cap a Ítaca. Castillo, en aquells moments, començava la seva carrera periodística, que el va portar a col·laborar en El País, La Vanguardia i, des de 1988, a l’Avui, publicant també en les revistes El Món, El Temps i altres. A la dècada dels noranta assumí la direcció del suplement de cultura de l’Avui, dirigí Lletra de Canvi, i fou col·laborador de les prestigioses publicacions literàries, Quimera, Insula, Leer, ¿Qué leer?, etc. Des de 1995 coordina la Setmana de Poesia de Barcelona i té un paper destacat en el món literari català.

Entre les seves obres poètiques podem destacar La muntanya russa (1993), Tenebra (1994), Game over (1998. Premi Carles Riba), El pont de Mühlberg (2000), Bandera negra. Selección personal (1992-2000) (2000, antologia bilingüe), Seguint l’huracà (2000), En tierra de nadie (2000, antologia bilingüe), Downtown (2005), Menta i altres poemes (2005), Esquena nua (2006); però també ha conreat la narrativa amb El cel de l’infern (1999. Premi Joan Crexells) i No miris enrere (2001. Premi Sant Jordi), ambdós de temàtica llibertària. També ha publicat una biografia de Bob Dylan (1992).

L'Audiència Nacional ha decidit aixecar el secret de sumari al voltant del cas de la jove de Sarrià de Ter, Núria Pòrtulas

L'Audiència Nacional ha decidit aixecar el secret de sumari al voltant del cas de la jove de Sarrià de Ter (Gironès), Núria Pòrtulas, detinguda el mes de febrer i empresonada a Sota del Real, a Madrid.

Aquesta decisió suposa, segons el lletrat de la jove, Benet Salellas, acabar amb tres mesos d'indefensió i poder tenir accés a les proves de la investigació. A més, també es podrà demanar que la detinguda torni a prestar declaració davant el jutge.

Pòrtulas, de 26 anys i nascuda a Sarrià de Ter (Gironès), va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra el 7 de febrer passar per ordre de l'Audiència Nacional, que va decretar el seu ingrés a la presó provisional de Soto del Real de Madrid el 9 de febrer per la seva presumpta pertinença o col·laboració amb un grup anarquista italià i per suposadament pretendre atemptar contra institucions públiques catalanes.

(Avui, 10-05-07)