Ateneu Llibertari Estel Negre

La covardia intel·lectual ha esdevingut la veritable disciplina olímpica dels nostres temps.

Jean Baudrillard

Diuen que Jean Baudrillard va morir el 6 de març del 2007 i sembla ser que no és un simulacre. Havia nascut el 1929 a Reïms i va desenvolupar un tasca de primera línia en els camps de la sociologia i, sobretot, en el de la crítica de la cultura, especialment en els darrers anys al voltant dels mitjans de comunicació. Els seus treballs al voltant de la realitat i el simulacre, sobretot dins la societat nord-americana --que ell deia que encara no era la nostra però hi anàvem de camí--, el situen com una de les ments més suggeridores entre les que es dediquen a pensar el nostre present. Perquè ens entenguem, si heu vist la primera Màtrix, Baudrillard seria dels que no només triaria la píndola roja sinó que a més ens informaria, com Morfeu, dels seus efectes abans de prendre-la. «És la veritat la que amaga que no hi ha veritat», deia.

La seva ha estat una vida dedicada a la investigació, el pensament i la docència universitària, en un estat com el francès on la dissidència i el pensament han estat sempre un valor afegir en la institució universitària.

El pensament de Baudrillard, però, no ha estat el mateix al llarg de la seva vida, sinó que ha tingut una evolució que crec molt adequada als temps que corren, però sempre un pas endavant, obrint camí. Així, ha passat de teòric del postestructuralisme des d’un vessant crític, amb un evident component marxista que va anar abandonant no per negar-lo sinó per ampliar-lo, a un dels pensadors més analítics pel que fa a tots els àmbits de la postmodernitat. Sí, perquè Baudrillanrd és un dels màxims pensadors sobre aquest període cultural en la màxima expressió de l’adjectiu “cultural”.

En aquest món postmodern, que és el nostre, segons Baudrillard, «no hi ha realitat, no hi ha historia, sinó una simulacre de la realitat --la realitat desapareix-- i la negació de la història». I qui contribueix fonamentalment a la construcció d’aquest simulacre, segons ell, són els mitjans de comunicació i les masses que se’ls escolten, que no veia condescendentment sinó que acusava de ser tan culpables com els mitjans. Són ells els constructors ideològics de la realitat virtual, que nega la realitat real a través de l’absoluta preponderància dels símbols sobre les coses. La representació de la realitat se sobreposa a la realitat, la suplanta o simula ser la realitat. En aquest punt és on els mitjans de comunicació tornen a prendre una importància central, ja que són ells els que ja no copien la societat per reproduir-la sinó que en creen un simulacre que, a través de la seva «dictadura» (ell no utilitza aquest terme sinó el d’«omnipresència» en el nostre dia a dia) passa a dictar les normes del real. L’acumulació de símbols per representar la realitat acaba substituint aquesta realitat. És a dir, la vida és simulacre perquè és una còpia del que els mitjans ens expliquen que és la vida. El simulacre esdevé així realitat, la nostra realitat.

Des d’aquest punt de vista, el seu pensament va ser especialment polèmic en els darrers anys, enmig de la primera guerra del golf, quan va afirmar que aquella guerra no existia sinó que només era una representació, una afirmació que descontextualitzada perdia tot sentit però que en el seu pensament esdevenia, perdoneu-me el símil, una arma de destrucció massiva... d’estupideses molt més profundes.

Baudrillard va ser, també, un dels pensadors del silenci --de fet, sempre l’he vist com un dels pares ideològics del Tres, el nostre artista experimental que fa «concerts de silenci» desendollant sorolls. Segons el francès, el silenci està expulsat de la televisió, que és alhora el màxim creador de simulacre: «Darrere de l’orgia de les imatges, el món s’oculta, es disfressa». El silenci és la ruptura, el buit, el trencament dels elements afegits de què el simulacre ens ha dotat.

Una altra forma de ruptura, segons ell, és el terrorisme, ja que aquest aporta al sistema un excés de realitat per tal que entri en crisi davant el trencament ideològic de l’estratègia virtual. Referent a aquest tema, va escriure que «l'esfondrament de las torres del World Trade Center és inimaginable, però no n’hi ha prou per fer-lo real. No n’hi ha prou amb un suplement de violència per obrir la porta de la realitat. Ja que la realitat és un principi, i és aquest principi el que s’ha perdut (...)»; i no se’l va entendre, perquè enmig del soroll en què vivim el pensament reflexiu d’aquesta magnitud viu ofegat pel simulacre, pel simulacre que suposa, fins i tot, llegir aquest article sobre Baudrillard en aquesta pàgina sense més.

Jordi Martí Font

El cas del tonyiner Alakrana ha col·locat en primera línia d'actualitat la situació d'una zona del martiritzat continent africà, com és Somàlia, que s'ha convertit en terra de ningú, on les xarxes mafioses gestionen la «desaparició» de tot tipus de residus procedents del nord, inclosos els nuclears, i on se saquegen sense control els recursos naturals dels seus mars, per part de les grans empreses pesqueres d'occident. Una vegada que acabi el segrest dels tripulants de l'esmentat vaixell, que desitjo que sigui aviat, de manera justa i sense danys personals, temps haurà per a estendre'ns sobre el que allí realment està passant. Una realitat que, una vegada més, en occident es «ven» al públic com una truculenta pel·lícula de pirates.

Però, si us sembla, parlem de pirates, dels de bon deveres. Perquè no importa anar tan lluny, per a trobar-los. Aquí, per exemple, els banquers que provoquen el col·lapse creditici, aquests als quals el Govern ha posat a disposició una autèntica muntanya de doblers públics, perquè no els afecti la crisi que ells mateixos han provocat. En «agraïment» per aquest immens regal, la banca espanyola manté tancat el grifó del crèdit, sense ningú que li piuli, precipitant la caiguda d'un xinxer d'empreses petites i mitjanes, treballadors autònoms i economies familiars. Mentre l'atur ronda els quatre milions de persones (oficialment 3.808.353, en el conjunt de l'Estat, dels quals 81.683 son de les Balears, dades a 3/11/09), mentre ja hi ha més d’1.100.000 famílies que no tenen cap ingrés regular, mentre no atura de créixer l'economia submergida i l’exclusió social, els beneficis dels cinc grans bancs (Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Banc Popular) durant el primer semestre de 2009, han arribat als 9.311 milions d'euros. Un suculent botí.

També haurem de parlar d’altres grans empreses espanyoles que, en temps de crisi per a la majoria de treballadors, no tenen cap problema per a continuar sent molt rendibles, això sí, a costa d’acomiadaments en massa: Airbus, Seat, Mercedes Benz, Telefònica Mòbils, Marina d’Or, Nissan, Spanair, Ford, Roca, Sidenor, Pficer, Citroën, Ryanair, Delphy, Arcelor, Ono, Orange, Zeta, Prometheus i un llarg etc... En 2008 es van fer 6.227 Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO’s), un 64,1% més que en 2007. Per cert, el president de la patronal CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, aquest que canvia de principis com Groucho Marx, anant de les ensarronades ultraliberals a les demandes de la intervenció de l’Estat, segons convingui, fa tres o quatre mesos que té als treballadors d’una de les seves empreses, AIR COMET, sense cobrar els seus salaris. Deu ser la seva manera particular d’aplicar les receptes d’austeritat, que tant recomana per als demés. Els treballadors d’AIR COMET s’han posat en vaga indefinida, davant les obligacions incomplides de Díaz Ferrán. Si aquest personatge està al cap de la gran organització patronal, imagineu-vos com seran els budells de la CEOE.

De pirates d’aigua salada, també tenim un ample catàleg. Per exemple, cal recordar que, des del passat 27 de juliol, els tripulants del vaixell Mercedes del Mar, de la naviliera ISCOMAR, mantenen una vaga a València, amb el buc aturat, perquè no cobren el seus salaris, entre d’altres motius. Hi ha altres dos bucs d’ISCOMAR aturats, per impagaments, als ports de Barcelona i a la Badia de Palma. L’esfondrament del Don Pedro front al port d’Eivissa, al juliol de 2007, està encara per aclarir. L’Expedient de Regulació d’Ocupació que li va regalar el Govern de Jaime Matas en 2006, quatre dies abans de publicar un 70% de beneficis, i que va deixar en el carrer 18 treballadors, encara està en els Jutjats. L’empresa de la família Seguí té una llarga tradició d’embulls financers. Cada vaixell d’ISCOMAR suposa un forat econòmic, i la bolla de neu no ha deixat de créixer, amb la col·laboració, còmplice, d’algunes entitats financeres, i patent d’impunitat (de cors?) per part de les presumptes “autoritats”.

No s’ha d’anar a cercar-los a la Banya d’Àfrica. Conviuen amb nosaltres.

Pep Juárez

Els ministres de defensa de la Unió Europea (UE) venen a Mallorca. Preparem-los la «benvinguda»

Durant el mes de febrer de 2010 està programada una cimera de ministres de Defensa de la Unió Europea a Mallorca. Diversos col·lectius i organitzacions de l'àmbit dels moviments socials de l'illa ens hem començat a coordinar per mostrar el nostre rebuig a aquests ministres, als exèrcits, les guerres i a les noves polítiques de rentada de cara i d'intervenció militar.

Resulta indignant que els responsables d'uns aparells criminals com aquests venguin a la nostra terra a reunir-se i, comptant amb la nostra determinació i la nostra tradició antimilitarista: actiu moviment per la insubmissió, grans protestes contra la guerra del golf, accions contra els vaixell de l'OTAN, etc.; hem decidit plantar-los cara de diferents maneres.

Amb la present volem convidar-vos a participar de tota aquesta acció que està naixent i que culminarà al febrer durant la cimera. Es tracta d'una coordinació unitària de col·lectius i organitzacions de base, que exclou als partits polítics i que funcionarà com una campanya sense sigles.

El febrer està a dues passes i ara es temps de treballar. Si vos fa ganes, la propera reunió serà el dimarts 24 de novembre a les 19 hores al local de joves Ca n'Hereu de Lloseta (carrer Es Pou Nou, núm. 15. Devora el teatre). Tothom està convidat!

Xerrada sobre transgènics a càrrec d'un membre del col·lectiu «Mallorca lliure de transgènics»

Dissabte 21de novembre a les 19 hores al local de Cooperactivat (c/ Germans de la Caritat, 2 / Costitx)

Us hi esperem!

Demà dijous 19 de novembre continua el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Bailando en la oscuridad (2000)

de Lars von Trier

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Recollida d'aliments, roba d'abric i material higiènic

Dissabte 21 de novembre entre les 10 i les 14 hores a la plaça de Cort (Palma)

Recollida d'aliments no peribles (pasta, farina, oli, llegums, arròs, llaunes, etc.), de material higiènic (paper de wàter, detergent, higiene bucal, etc.) i de roba d'abric (infants, adolescents i adults) per al Centre d'Acollida Social de persones sense sostre i malaltes de Can Gazà d'Establiments.

La recollida s'efectuarà sota l'olivera de la plaça de Cort entre les 10 i les 14 hores.

Preguem la màxima difusió d'aquesta crida entre amics, familiars i companys de feina.

Us hi esperem!

Salut!

Biciexcursió del Cultura Obrera

Diumenge 15 de Novembre a les 9.00 hores davant l'Ajuntament de ses Salines

Aquesta vegada farem una volta en bicicleta pels camins de foravila que uneixen ses Salines, Cas Concos des Cavaller i Campos.

A part de la bicicleta, s'ha de dur berenar i dinar. Pensau a dur recanvis o qualque eina per si foradeu. La ruta és molt tranquil·la i suau.

Els interessats en venir poseu-vos en contacte amb en Xavier (649 32 19 30), així ens organitzarem amb els cotxes.

Com vos fixareu coincideix amb la marxa de Coanegra... Va ser una errada de planificació i una confusió, però com que nosaltres fa estona que ho teníem a l'agenda no ho suspenem; d'altre banda, no es pot ser per tot...

Us hi esperem!

Tots tenim dret a gaudir del torrent de Coanegra

Aquest diumenge, excursió reivindicativa des de l'estació de Santa Maria del Camí fins la vall de Coanegra, on dinarem de pa i taleca i es faran uns quants parlaments. Concentració davant l'estació a les 10 hores, tornada prevista devers les 15 hores.

Convidam a tothom, particulars i entitats, a participar-hi!

La possessió de Son Oliver fa anys que va tancar la seva finca amb una reixa i unes barreres basculants il·legals que impedeixen en tot moment apropar-se al torrent i intercepten els cursos de l’aigua, provocant inundacions i l’arrossegament de bona part del camí.

El Reglament del Domini Públic Hidràulic del govern espanyol (RD. 606/2003) i les modificacions de 2008 estableix una zona de servitud de cinc metres a cada banda dels torrents, com a zona de domini públic, on no pot haver-hi obstacles de cap mena.

La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears va dictar una resolució (BOIB de 16-03-2004) que obligava els propietaris a retirar la reixa en una llargària de 800 metres a més de les dues barreres basculants que intercepten el curs de les aigües, a més de multar la propietat.

A dia d’avui encara no s’ha complit la sentència i les barreres i reixes segueixen a Coanegra.

Us hi esperem!