Ateneu Llibertari Estel Negre

---

El 4 de novembre és un gran dia de celebració a Itàlia: és la festa del «Triumf» en la I Guerra Mundial i per això es festeja també la «Festa Nacional de les Forces Armades Italianes». I justament a la ciutat de Carrara, ciutat del marbre, ciutat històrica d'anarquistes, Soledad Nicolazzi, volent una educació llibertària per son fill, es convertí en una d'aquests peces d'un possible «efecte dominó», ja sabeu, aquell que tomba una fitxa i desencadena la caiguda de la resta.

Els fets van ser, aparentment, senzills: son fill va ser elegit per llegir públicament una de les cartes dels «herois de guerra» caiguts en batalla, en aquesta gran celebració. Va ser triat entre tots els infants de l'escola, i ella no va poder dissuadir-lo i hagué d'acceptar no només que son fill llegís el citat text (que acabava així: «estic orgullós d'anar cap a la mort»), essent ella anarquista, sinó que també havia d'acompanyar-lo a l'esdeveniment.

I és just aquí on una acció llibertària, no violenta, començà a tomar la filera: en mig de l'acte, entre milers d'oficials i autoritats de totes les esferes jeràrquiques del poder, compromesos en el més retòric dels espectacles, Soledad s'aturà i començà a cantar O Gorizia, tu sei maladetta!, un clàssic de l'antimilitarisme, acció per la qual va ser detinguda per un eixam de policies.

L'acció exemplar de Soledad en aquesta ocasió no passà a majors, però, així i tot, pogué desemmascarar el ritual retòric, hipòcrita i autoexaltant dels poderosos. Aquests són fets que a vegades, en situacions crítiques adequades, tenen la potencialitat, malgrat no siguin impressionants i destructius com les accions terroristes de qualsevol procedència, de sacsejar tot un sistema i fins i tot contribuir a la seva caiguda, en comptes de sostenir-lo alimentant el terror i terminant per legitimar girs autoritaris.

Volem compartir la traducció de les impressionants paraules de la cançó, i algunes paraules de Soledad, mentre el moviment d'Itàlia està plantejant-se la possibilitat de reunir-se al mateix lloc de l'esdeveniment i cantar tothom i a ple pulmó O Gorizia, tu sei maladetta!

---

«Aquest matí a la plaça no vaig poder cantar-la, m'han portat enlaire davant dels infants de mitja ciutat: aquí tenim les «forces armades» de la democràcia i de la llibertat d'expressió.»

---

---

La mattina del cinque di agosto

si muovevano le truppe italiane

per Gorizia, le terre lontane

e dolente ognun si partì.

Sotto l’acqua che cadeva a rovescio

grandinavane le palle nemiche;

su quei monti, colline e gran valli

si moriva dicendo così:

O Gorizia, tu sei maledetta

per ogni cuore che sente coscienza;

dolorosa ci fu la partenza

e il ritorno per molti non fu.

O vigliacchi che voi ve ne state

con le mogli su letti di lana,

schernitori di noi carne umana,

questa guerra ci insegna a punir.

Voi chiamate il campo d’onore

questa terra di là dei confini;

qui si muore gridando: assassini!

maledetti sarete un dì.

Cara moglie, che tu non mi senti,

raccomando ai compagni vicini

di tenermi da conto i bambini,

ché io muoio col suo nome nel cuor.

Traditori signori ufficiali

che la guerra l’avete voluta,

scannatori di carne venduta

e rovina della gioventù

O Gorizia, tu sei maledetta

per ogni cuore che sente coscienza;

dolorosa ci fu la partenza

e il ritorno per molti non fu.

---

La matina del cinc d'agost

Es movien les tropes italianes

Per a Gorizia, terres llunyanes

I amb dolor tots partiren.

Sota la pluja que queia a bots i barrals

Grallaven els projectils enemics

En aquestes muntanyes, turons i grans valls

Es moria dient així:

«Oh Gorizia que siguis maleïda

Per cada cor que sent consciència

Dolorosa va ser la sortida

I el retorn per a molts no va ser

Oh covards que vostès estan

Amb les dones en llits de llana

Els burladors de nosaltres carn humana

Aquesta guerra ens ensenya a punir

Vostès criden el camp d'honor

Aquesta terra més enllà de les fronteres

Aquí es mor cridant assassins

Maleïts sereu un dia»

Estimada dona que tu no pots escoltar-me

Recomano als companys veïns

De dedicar-se també als infants

Que jo moro amb son nom al cor

Traïdors senyors oficials

Que la guerra heu decidit

Botxins de carn venuda

Aquesta guerra ens ensenya el que sou

Oh Gorizia que siguis maleïda

Per cada cor que sent consciència

Dolorosa va ser la sortida

I el retorn per a molts no va ser

---

Presentació del llibre

L'illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines

a càrrec del seu autor Tomeu Canyelles

---

Ateneu Llibertari Estel Negre
Dimecres 25 de novembre de 2015 a les 20 hores

---

Platges separades per sexes. Guàrdies civils a la recerca i captura de nudistes. Voyeurs armats amb càmera i prismàtics. Proclames incendiàries de polítics i religiosos contra aquells bocins de pell «que no haurien de veure la llum del sol»... Les platges illenques arribaren a convertir-se en un autèntic camp de batalla en el qual la moralitat assumí un paper primordial.

Aquest innovador exercici de micro-història s'encarrega d'analitzar un dels aspectes més desconeguts del franquisme i el desenvolupament turístic a les Balears: la introducció i consolidació de fenòmens com les platges mixtes, el bikini, el topless o el nudisme. Centrat en el cas de Mallorca —tot i que fent oportunes comparacions amb Menorca i les Pitiüses, on també es visqueren escenes similars—, L'illa desvestida abasta un marc temporal que va des de la Guerra Civil fins a la Transició democràtica; un tram històric en què conceptes com «llibertat», «erotisme», «sexualitat» i «pecat» s'entremesclaren de tal manera que la percepció del cos humà, aliè i propi, era completament diferent de la que es té avui en dia.

---

Tomeu Canyelles Canyelles (Pòrtol, 1984). És doctor en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears i màster en Comunicació pel CESAG. Forma part del Consell Executiu del Centre d'Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) i col·labora activament en el Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani de la UIB. Escriu, o ha escrit, per mitjans com 40Putes, Última Hora, dBalears, Ara Balears, Vice i MondoSonoro, entre d'altres. Participà en la redacció de Ràdio Popular de Mallorca (1959-2009) i és autor de Beatles made in Mallorca: La recepció insular de la música beat (2013, amb Francesc Vicens), Breu història del punk a Mallorca (2014), Els picadors mallorquins: Seductors i seduïts durant del boom turístic (2015) i la biografia Bonet de Sant Pere: El duc del swing (2015). En els darrers anys ha desenvolupat una intensa trajectòria en el món de la ràdio com a col·laborador d'Ona Mallorca i d'IB3- Ràdio i també com a director i presentador d'espais culturals a BN Mallorca i a Ràdio Marratxí.

---

CANYELLES, Tomeu. L'illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines. Lleonard Muntaner, Editor 2015. Col·lecció Panorama de les Illes Balears / 23, 88 p. PVP: 10 euros. ISBN: 978-84-16116-79-9.

---

---

---

Xerrada-debat

Maternitat i criança ancestral. Una mirada antropològica

a càrrec de Laura Núñez Galván,

antropòloga del part en diferents cultures

---

Ateneu Llibertari Estel Negre
Divendres 13 de novembre de 2015 a les 20 hores

---

Laura Núñez és especialista en l'antropologia del part en diferents cultures. Viu amb vertadera passió les seves trobades amb altres cultures i ens fa participes d'aquest interès per conèixer les diferents maneres que tenen els pobles d'assumir la concepció, l'embaràs, el part i la criança dels infants. Desmitifica la idea, que moltes vegades tenim des d'aquí, que les societats ancestrals tenen una forma de viure la maternitat major que la nostra. Ens acompanyarà en una reflexió sobre la criança, sobre mites i tabús.

En la xerrada contestarà preguntes com: Totes les cultures ancestrals paren de la mateixa manera? Quina funció té la placenta? Com és la criança de l'infant? Perquè les mares mundugumor de Papua Nova Guinea no viuen amb les seves filles? Quin significat té pels Yecuanás de Veneçuela donar el pit a demanda a nens majors de cinc anys?

Comparar la diversitat i la riquesa de models d'educació que avui en dia existeixen arreu del món és l'eix central de la xerrada i posterior debat.

També ens parlarà del seu darrer llibre Llevadores casolanes del segle XX. Pràctiques, coneixements i vivències d'un ofici (Ed. Bellaterra, Barcelona, 2015).

Us hi esperem!

---

Laura Nuñez es va llicenciar en Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Geografia i Història de Barcelona. L'ambient contestari de la seva facultat l'ajuda a polititzar-se i a interessar-se per les lluites de cultures llunyanes. A mitjans dels noranta recorre Amèrica del Sud. Degut al seu treball de camp a Chiapas (Mèxic) i Temuco (Xile), convivint amb zapatistes i maputxes i analitzant els seus processos polítics en una tesina, la UB li concedeix la Suficiència Investigadora.

Més tard, realitza una mestria en Cultura i Societat Andina al Centre Bartolomé de las Casas de Perú, obté una beca Intercampus per a Investigació Doctoral a la Universitat de Morón d'Argentina i acaba el seu doctorat a França, a la Université Saint Denis de Paris.

Narra les seves vivències en diaris de viatges personals, articles i contes. «Morón-Once: donde los besos cuestan la voluntad» guanya el primer premi del Concurs de relats breus de dones «Paraules d'Adriana». Anys més tard, amb «Preposiciones indecentes» torna a ser premiada en el Concurs de relats Manuel Vázquez Montalbán i amb la unitat didàctica per a primària «L'Illa dels descobriments» el Premi Mont d'Or.

També escriu per al Boletín Americanista del Departament d'Història d'Amèrica i Àfrica de la UB i per Temes d'Etnologia de Catalunya un estudi col·lectiu sobre las porteries de Barcelona.

Al 2006, l'editorial Viejo Topo publica Momentos insurreccionales. Revueltas, algaradas y procesos revolucionarios, obra en la que Laura Nuñez escriu el pròleg i l'article: «Bolivia, 2003: Dinamita, asalto e impulso revolucionario».

Entre les seves principals feines destaca la de guia per al Museu d'Història de Catalunya, investigadora sobre la immigració al Maresme per a la Diputació, redactora de la Guia històrico-cultural de Catalunya de la Fundació Torre del Palau. També ha treballat dissenyant i oferint tallers interculturals per a Intermon-Oxfam, com a responsable al Fòrum de les cultures de Barcelona, ARCS (Associació d'Anàlisi i Recerca en Ciències Socials) i l'Associació Conèixer Catalunya.

L'arribada dels seus tres fills li fan viure la maternitat a consciència i a interessar-se per tot allò relacionat amb la concepció, el part i la criança. La seva visió universal i antropològica provoquen que s'iniciï en la lectura i l'anàlisi d'altres formes de parir i de criar. Podeu veure al respecte el video Tras el rastro indígena. Parto y crianza ancestral.

Fruit d'aquests estudis imparteix com a docent els cursos «Una visió intercultural del naixement» a la Universitat de Barcelona; «Antropologia del naixement. Perspectives interculturals de la concepció, l’embaràs, el part i la criança arreu del món» per a l'Associació Mares Doules de Barcelona i «Néixer i créixer en diferents cultures» per a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

En 2012 rep una beca de l'Institut del Patrimoni Etnològic de Catalunya per a realitzar una investigació sobre «Llevadores tradicionals catalanes: un saber en vies d'extinció», amb la que inicia l'estudi etnogràfic que culminarà amb la seva recent obra Llevadores casolanes del segle XX. Pràctiques, coneixements i vivències d'un ofici (Ed. Bellaterra, Barcelona, 2015).

---

Més informació:

http://judithaparicio.blogspot.com.es/2012/11/laura-nunez.html

http://www.maresdoules.cat/es/laura-nuñez-antropologa-formacion-doulas-crianza-otras-culturas

http://escritosserdoulas.blogspot.com.es/2014/06/antropologia-y-maternidad-una-mirada.html

http://elcaminoluminoso.blogspot.com.es/2010/03/laura-nunez-antropologa-los-yecuanas.html

---

---