Ateneu Llibertari Estel Negre

---

El passat dissabte 22 d’abril de 2016 l’Ateneu Llibertari Estel Negre ens va convidar a la xerrada i taula de debat al voltant de lluita pels drets de les treballadores del sexe. Aquest és un tema que als col·lectius feministes i llibertaris genera posicions molt enfrontades; aquelles persones que es posicionen en una postura abolicionista i aquelles que es posicionen al costat de la regulació del treball sexual.

Per dur a terme aquesta exposició i debat vam comptar amb la presència i saviesa de dues dones joves i compromeses com són n’Elisa i n’Alba, del Col·lectiu Hetaira. Aquest col·lectiu treballa des de fa 20 anys per desestigmatizar, és a dir, llevar l’estigma social que cau damunt les persones que treballen amb el sexe, que majoritàriament són dones o persones llegides com a tal.

Durant la seva exposició van presentar un tercer posicionament en aquesta dicotomia entre abolicionisme i regularització que és el reconeixement de drets de les treballadores del sexe com un ofici més.

Ens van explicar la feina duta a terme pel col·lectiu on trobam treballadores del sexe i dones i homes que tenen altres treballs. En aquest sentit, i com hem destacat en la introducció, la feina més considerable és la de lluitar contra l’estigma social.

Hetaira, que és el col·lectiu més rellevant i amb més experiència a l’Estat espanyol fa feina sobre els següents eixos:

-          La  defensa dels drets de les prostitutes i de la normalizació de la seva feina

-          La lluita contra l’estigmatizació social  i  la criminalització de la prostitució.

-          Fomentar l’organització de les prostitutes.

-          Promoure la solidaritat entre les dones, tractant de que desaparegui la divisió entre les “dolentes” (les putes) i les “bones” dones (la resta).

-          Conscienciació de la societat sobre la realitat de la prostitució i del seu entorn.

-          Detectar i fer costat les víctimes de tracta d’éssers humans. La protecció, atenció, assistència formativa, informativa, jurídica i psicològica de les dones víctimes de tracta, obligades a exercir la prostitució.

Després de la xerrada, ens vam reunir per tal de debatre. La primera intervenció va ser un punt de tensió important perquè ens va arribar directament de l’experiència d’una dona que va exercir la prostitució i que es declarava abolicionista. Un contrapunt evident davant els arguments que es treballen des d’Hetaira i que van explicar durant la seva exposició. Aquesta dona, des de la seva experiència personal, va argumentar la seva postura. Una experiència dura que deixava entreveure que ella havia estat víctima de tracta i que va ser explotada sexualment en condicions no dignes, que és ni més ni menys el resultat de l’actual falta de reconeixement del treball sexual i de la societat masclista en la què ens trobam. Al voltant de la seva intervenció es va desenvolupar el debat i les aportacions de les companyes.

Va quedar palesa que la forma de reconeixement de drets que proposa Hetaira com a col·lectiu és força diferent de les formes que es proposen des de l’abolicionisme i la regularització. De fet, a hores d’ara, no existeix cap experiència propera a la que proposa Hetaria a altres països que tenen regularitzada la prostitució, com són Alemanya, Holanda o Suïssa, on actualment encara té molta presència i és afavorida la figura del proxeneta. A més, solen ser sistemes en els quals s’exerceix un control estatal damunt els cossos de les dones, una vegada més. Ara mateix ens van explicar que potser Nova Zelanda té un model que podria ser proper i que és objecte d’estudi.

No es tracta doncs de regularitzar la prostitució en termes diferents a com estan regulades la resta de feines o treballs, sino en les mateixes condicions i reconeixement de drets. Això tenint en compte que el nostre mercat laboral està emmarcat per una cultura capitalista i patriarcal on el treball és explotació; les treballadores venem el nostre temps i també el nostre cos (la nostra presència i salut) a canvi de remuneració econòmica. Quina diferència existeix doncs respecte al treball sexual? En general podríem afirmar que es tracta d’un problema relacionat amb la moral imperant i en aquest sentit podríem trobar certa hipocresia social pel que fa els temes relacionats amb el sexe. El sexe actualment ve marcat per una visió que prové de la moral judeocristiana, i en aquest sentit la tenim gravada a foc.

Des de la postura abolicionista s’identifica la prostitució com una forma de violència de gènere. Però la violència de gènere ens afecta a totes les dones o persones llegides com a tal (transsexuals, homosexuals, infants…). El fet de prostituir-se, en les actuals condicions socials (masclisme), és un risc per a la vulnerabilitat de les dones quan mantenim relacions sexuals amb homes, però això també afecta a les dones que no realitzem un treball sexual. La mesura entre d’unes i d’altres, podria venir marcada pel fet de ser víctima de tracta o ser una dona lliure.

Amb l’actitud paternalista i de victimització cap a les treballadores del sexe, es deixa de banda el servei que podria suposar per persones (homes, majoritàriament) que tenen dificultats per mantenir relacions sexuals per les raons que siguin: per no ser llegides dintre de la norma de la “bellesa”, per temes de diversitat funcional, per problemes amb les habilitats socials… I també es deixa de banda que hi ha persones que treballen amb el sexe que ho fan de forma voluntària i que, possiblement, per qüestions d’estigmatització social, no són visibles.

Altre tema diferent és la tracta de persones per a l’explotació sexual. Aquí hem de posar totes les eines a l’abast per protegir a les víctimes i eliminar l’existència d’aquestes xarxes de proxenetes.

El què és cert, i no es pot negar, és que l’actual sistema econòmic social (capitalista i patriarcal) no afavoreix gaire cap persona de classe treballadora, i molt menys a les treballadores del sexe. Segurament ens queda un llarg recorregut per poder canviar aquesta realitat i probablement el camí té a veure, una vegada més, amb la informació, la pedagogia, l’escolta, però tot i que és un camí llarg i tortuós, de lluita al cap i a la fi, totes les persones han de ser reconegudes amb dignitat, i les treballadores del sexe han de poder gaudir de drets, el contrari, va en contra de la societat.

Nanda Hernández

Documentalista i activista