Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Des del mateix començament de la Guerra Civil, el juliol de 1936, a molts de pobles de l'Espanya republicana i a la majoria dels de l'Alt Aragó, dones i homes del camp col·lectivitzaren la terra, posaren fi a l'explotació de l'home per l'home. Aboliren els diners implantant l'intercanvi de productes, articularen un repartiment igualitari segons les necessitats de cadascú, atengueren qüestions socials que fins aleshores havien restat oblidades durant segles...

El proper dilluns 3 de setembre presentarem el documental Sueños colectivos (2011), de Manuel Gómez i de Marco Potyomkin.

Dilluns Negres: tots els primers dilluns de cada mes a partir de les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre.

Us hi esperem!

---

---

El deute: Què? Qui? Com? Quan? I com fer per no pagar-lo

Una gran part de les mobilitzacions socials que han tingut lloc en els darrers mesos tenen relació amb les retallades socials, laborals i econòmiques que han dut endavant els governs del PP i el P$OE. Rebutjar-les és necessari i fonamental, però els moviments socials no poden simplificar el seu discurs en una simple oposició a aquestes.

Si es pretén justificar les retallades amb el deute, cal posar llums sobre aquest. Qui l'ha creat? Perquè l'hem de pagar entre totes? Qui s'està beneficiant? Responent les preguntes veurem com l'anomenada crisi del deute és la cortina que amaga una gran estafa en la que el poble torna a rebre el paper de beneit.

Des de la Coordinadora Llibertària de Mallorca estem posant en marxa una campanya en aquest sentit contra el pagament del deute i volem aprofitar l'estada a la nostra illa d'Isidro López i Emmanuel Rodríguez, membres de l'Observatorio Metropolitano de Madrid, per fer una xerrada amb ells, contrastar opinions i escoltar la seva aportació d'anys d'estudi de l'actual configuració capitalista.

Tothom està convidat!

No hi falteu!

Dia: dimecres 29 d'agost a les 20 hores

Lloc: Ateneu Llibertari Estel Negre - CNT (carrer del Palau Reial, 9, 2n)

Ho organitza:

Comissió contra el Deute de la Coordinadora Llibertària de Mallorca

El segon dels quatre «Camins contra mentides» inicialment prevists fem comptes que comenci el 21 de setembre i que acabi el 4 d'octubre a Sant Bernat de La Real, a Palma.

Els itineraris prevists són:

21 Sept. Manacor . Sant Llorenç - Artà

22-9 Artà - Capdepera - Son Servera

23-9 Son Servera - Cala Millor - Son Moro - Son Carrió - Porto Cristo

24-9 Porto Cristo - Cales de Mca. - Porto Colom

25-9 Porto Colom - S'Horta - Calonge - Cala D'Or - Porto Petro

26-9 Porto Petro - S'Alqueria B. - Cas Concos - Santanyí

27-9 Santanyí - Es Llombards - Ses Salines - Sa Colònia

28-9 Sa Colònia - Ses Covetes - Sa Ràpita - S'Estanyol

29-9 Sa Ràpita - Campos

30-9 Campos - Llucmajor

1-10 Llucmajor -Randa - Algaida - Sant Jordi

2-10 Sant Jordi - S'Arajassa - Es Pil·larí - S'Arenal - Can Pastilla - Es Coll d'en Rebassa

3-10 Es Coll- Es Molinar- Pas. Marítim - Cala Major - Sant Agustí

4-10 Sant Agustí - Génova- Son Rapinya - Sa Vileta - Son Roca - Sant Bernat de la Real.

Jubilats per Mallorca

Voldria que aquest article s'entengués des d'una perspectiva de crítica constructiva.

Existeixen massa «revolucionaris/es de facebook» i a altres xarxes socials, els quals comparteixen frases, enllaços, i comentaris altament revolucionaris; els quals, les quals, no se'ls veu mai a primera línia i que el compromís esdevé a quatre manifestacions, concentracions o cassolades a l'any; les més multitudinari i poca cosa més.

Crec que la situació que ara mateix s'està vivint, situa aquesta aptitud com un «volem canviar les coses» però no volem estar a segons quines situacions i espais, que ens esquitxin massa. És un nedar, segur, i guardar la roba.

Estar permanentment a primera línia de combat, és cansat i crema. Tot i que, està vist que dins tots els moviments revolucionaris, aquesta avantguarda ha degut d'existir i les consecucions assolides han estat de millora per a tots i totes; inclusiu pels qui han contemplat els fets i la lluita, ben situats al sofà de casa seva.

Aquesta aptitud, no és gaire bé solidaria, malgrat algunes persones, que es miren els toros des de la barrera, se'n solen omplir la boca amb la paraula «solidaritat» ans bé, no la duen mai a la pràctica.

No em trobo ni cansat, ni desencantat; i sé i conec quin és el meu lloc, que voluntàriament he triat, per intentar fer la tasca el millor que sé i puc. Continuar aprenent a diari de les situacions de lluita, dels meus companys i companyes, i de l'enfrontament davant de les situacions injustes.

Corre pel facebook, ja que parlo de xarxes, una frase que ve com anell al dit.

Escrita per Desmond Tutu, activista i pacifista sud-africà que lluita els anys 80 en contra de l'apartheid discriminatori de les persones de raça negra, a Sud-àfrica.

«Si ets neutral en les situacions d'injustícia, has triat el costat de l'opressor.»

Mireu, amb quines poques paraules, es pot sintetitzar el que vull expressar en el meu escrit.

La neutralitat enfront de la injustícia, deixarà, a qui la practiquen, arraconats i tots sols, quan aquesta injustícia la pateixin els que no s'han mogut, quan han contemplat inamovibles, les injustícies que queien sobre els altres.

Aquesta frase, erròniament atribuïda a Bertold Brech i que va escriure un pastor protestant de nom Martin Niemoeller (1892-1984), també resum perfectament el sentit del que escric.

«Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi.»

Voldria que si algunes persones a què em refereix, com a revolucionaris de saló, llegís aquest article, que estic obert totalment al diàleg i que és una manera d'esperonejar en uns moments que vivim que no podem perdre temps.

Em rebenta la frase. «I que hi podem fer?» Aquesta resignació i fatalisme que ens ha aportat la tradició judeocristiana. Doncs sí que hi podem fer, si som capaços de moure'ns i deixar de mirar-nos el llombrígol. Tots i totes podem fer algun tipus d'acció compromesa per a modificar les injustícies que ens afecten a tots.

Cadascú des de les seves possibilitats i coneixements es pot comprometre amb l'acció. Pot vèncer les comoditats internes per a participar en un procés de lluita i transformació, cap a un món més just i més harmònic.

Els «Què hi podem fer?» són excuses de mal pagador, als que encara, sembla, no els hi han arribat les sotragades, què tard o d'hora els hi arribaran.

Aquest escrit surt del meu esperit de lluita i canvi. No intent fer apologia, si no obrir una reflexió profunda, objectiu des que vaig entrar al món de la paraula escrita.

Els que em coneixeu sabeu on estic i el que faig. Dic, des de la humilitat que aquest treball de formigueta i constant, és el que transforma, el que arriba a moure muntanyes.

Concloent:

«Si tu no fas política, algú la farà per tu» i fer política és tenir la llibertat de prendre les pròpies decisions democràtiques, inclusiu a vegades, en contra dels mateixos governants. No conformar-se amb unes votacions cada cert temps, si no participar activament en la construcció d'un model social, just i equitatiu a tots els nivells.

Josep Bonnin