Ateneu Llibertari Estel Negre

El anarquista catalán fue fusilado el 13 de octubre de 1909, acusado de dirigir la revuelta popular de la Semana Trágica de Barcelona, en la que ni siquiera participó. Fue el chivo expiatorio de la oligarquía y la Iglesia

Francisco Ferrer Guardia nunca dirigió una revuelta popular. Tampoco la que comenzó en Barcelona el 26 de julio de 1909, y que ha pasado a la historia con el nombre de Semana Trágica, aunque un tribunal militar, carente de garantías, lo condenó a muerte como "autor y jefe de la rebelión". En realidad, quienes pusieron a Ferrer Guardia ante el piquete de ejecución, el 13 de octubre de ese año, se estaban vengando de un intelectual laico, de un pedagogo revolucionario que había desafiado el control eclesiástico de la enseñanza.

El fusilamiento de Ferrer, que tuvo una considerable repercusión internacional, abrió un debate sobre su persona y sus méritos intelectuales. Fanático anticlerical y mediocre pedagogo para algunos; innovador y mártir laico para otros. A cien años de distancia, aunque las disputas no se hayan cerrado, puede hacerse ya un balance de su figura.

Varias tradiciones, la anarquista, la federal, la de sentimientos anticlericales y anticentralistas, bullían en la Cataluña urbana de la primera década del siglo XX. Aparecieron nuevas formas de acción colectiva, protagonizadas por un nuevo republicanismo radical de base populista y liderado por la personalidad arrolladora de Alejandro Lerroux, que hizo votar republicano a los obreros y ejerció de anticatalanista en el corazón de Cataluña.

Ateneos obreros, cooperativas, periódicos y escuelas laicas surgieron como manifestaciones de una cultura popular, dirigida básicamente contra el clero y los oligarcas, donde ese republicanismo y el obrerismo -anarquista o socialista- se daban la mano. Fue también en ese escenario donde nació, en 1907, Solidaridad Obrera, por iniciativa socialista, aunque con fuerte inspiración anarquista, precedente de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) que saldría a la luz tres años después. Sin olvidar el sentimiento antimilitarista de una parte importante de la población, espoleado, sobre todo desde el Desastre de 1898, por el mantenimiento de un sistema de reclutamiento injusto. Todo eso y mucho más confluyó en la Semana Trágica y casi todos esos caminos fueron transitados de una u otra forma por Francisco Ferrer Guardia.

Nacido en una familia campesina de Alella (Barcelona), el 10 de enero de 1859, comenzó a interesarse por la pedagogía en París, donde vivió exiliado, tras verse implicado en varias conspiraciones republicanas, los últimos 15 años del siglo XIX. Las escuelas laicas, o "ateas", como ya las llamó el obispo de Barcelona en una circular publicada en 1881, fueron concebidas por los anarquistas como instrumentos de emancipación proletaria y tenían ya una importante presencia en Cataluña antes de que en 1901, Ferrer Guardia regresara de París y abriera en la capital catalana la Escuela Moderna. A ese experimento educativo, que se extendió en los años siguientes a varias decenas de localidades de la provincia y a otras ciudades españolas como Valencia o Zaragoza, se le atribuyeron después, especialmente tras el fusilamiento de su creador, todas las excelencias de la pedagogía libertaria, una alternativa radical e innovadora al control y monopolio de la educación por parte de la Iglesia católica, que buscaría en la razón y en la ciencia, en palabras del propio Ferrer, los "antídotos de todo dogma".

Educación libre, racional y laica, integral e igualitaria. Ferrer tomó las principales tradiciones de la pedagogía moderna iniciada por Jean-Jacques Rousseau en el siglo XVIII, dirigidas contra la autoridad y las visiones religiosas, y las adaptó al mensaje revolucionario que anarquistas y librepensadores difundían entonces entre los nuevos grupos sociales nacidos con la industrialización y el crecimiento urbano. Con ese programa, que incluía también en la práctica la coeducación de sexos ("que la humanidad masculina y femenina se compenetre, desde la infancia"), no resulta extraño que la Iglesia católica y las gentes de orden reaccionaran de forma enérgica. Como ya argumentó Álvarez Junco hace años, la labor pedagógica de Ferrer conviene valorarla en relación a la pésima situación de la enseñanza en España en ese momento y a los obstáculos que encontraba por parte de la Iglesia y de sus importantes grupos de presión cualquier intento renovador, fuera radical, como el de Ferrer, o más moderado, como el de la Institución Libre de Enseñanza. Los sectores autoritarios y eclesiásticos trataron de frenar la influencia que esos nuevos intelectuales laicos comenzaban a tener entre las capas populares y eligieron a Francisco Ferrer como víctima propiciatoria de un escarmiento que muchos deseaban.

Si, al margen de las posiciones apologéticas o denigratorias hacia su obra y figura, Ferrer Guardia ha llegado a nosotros como uno de los principales difusores de la pedagogía moderna, y no sólo libertaria, quizás no tenga demasiada trascendencia histórica saber si su ética personal era coherente con lo que predicaba, aunque su muerte tampoco puede desligarse de otras facetas que él puso en marcha como teórico de la revolución. Y aparece así su notable fortuna, muy rara entre los revolucionarios españoles, que le legó su discípula en París Ernestine Meunier, y que sirvió para financiar cosas tan diferentes como la bomba que Mateo Morral arrojó contra el carruaje real el día de la boda de Alfonso XIII y Victoria Eugenia, el 31 de mayo de 1906, la actividad política de Lerroux o periódicos y centros obreros.

Ferrer compartía con muchos republicanos, publicistas e intelectuales filo-anarquistas la creencia en que el obrerismo, las cuestiones sociales, y el anticlericalismo eran los estandartes de la lucha contra el sistema oligárquico y caciquil.

Por muy libertino, anarquista y anticlerical que fuera, o pareciera, la condena a muerte y ejecución de Ferrer Guardia, acusado de provocar y dirigir una revuelta en la que ni siquiera participó, fue posible por la ausencia total de garantías que los tribunales militares y los mecanismos de represión tenían en España en régimen de excepción.

La huelga y la insurrección de esa Semana Trágica, que corrió en el calendario entre el lunes 26 de julio y el 2 de agosto de 1909, dejó, además del incendio de 80 edificios religiosos, un saldo de 104 paisanos muertos y ocho guardias heridos. Hubo alrededor de 2.000 detenidos, de los cuales 600 serían condenados, 59 a cadena perpetua y 17 a muerte, aunque sólo se ejecutó a cinco. José Miquel Baró, el único que tenía algo que ver con la dirección de la insurrección popular, fue el primero que cayó, el 17 de agosto, en los fosos del castillo de Montjuich. El último, el 13 de octubre, Francisco Ferrer Guardia. "¡Viva la Escuela Moderna!", exclamó antes de que el oficial mandara hacer fuego.

La Semana Trágica tuvo importantes consecuencias. Antonio Maura, el presidente del Consejo de Ministros, perdió la confianza del Rey y acabó su carrera política. La Iglesia acentuó sus posiciones ultrarreaccionarias, mientras el Ejército se reafirmaba en su desastrosa aventura marroquí que tanto iba a influir en la historia de España de las dos décadas siguientes. Los socialistas y republicanos salieron del aislamiento inaugurando una "conjunción" que llevó a Pablo Iglesias al Congreso de los Diputados. Y los anarquistas centraron por fin sus esfuerzos en el sindicalismo, fundando la CNT, una organización que en Cataluña se convirtió muy pronto en la seña de identidad del movimiento obrero.

Fuera de España, se protestó de forma masiva, en Bruselas, París o Roma, contra ese "asesinato legal", auspiciado por "el clericalismo asesino y sus aliados militaristas", que hacía renacer la Inquisición. "Su crimen es haber fundado escuelas", sentenció el escritor francés Anatole France. "Escuelas libres", como escribió Ferrer, donde los niños estudiaran "las causas que mantienen la ignorancia popular" y conocieran "el origen de todas las prácticas rutinarias que dan vida al actual régimen insolidario". Era pedir demasiado en aquella España de 1909. Tampoco la República, dos décadas después, pudo lograrlo, prueba de lo áspero que fue el conflicto en torno a la enseñanza y a la creación de un Estado laico.

Julián Casanova

(El País, 11-08-09)

Com a l'edició de l'any passat, les II Jornades d'Agroecologia de Mallorca estan tenint una magnífica acollida. De les 40 places que disposem per a gaudir del programa complet ja queden menys de 10. Per això animem a totes aquelles persones que tinguin interès en participar a no badar i inscriure's el més aviat possible.

D'altra banda, de nou vos recordem que la majoria de les activitats són obertes i no cal estar inscrites per a participar-hi.

Entrecavant espais, enfilant idees: II Jornades d'Agroecologia de Mallorca tindran lloc a Ruberts i a Montuïri els dies 28, 29 i 30 d'agost.

Per més informació visiteu el nostre blog

Us hi esperem!

El passat dijous 6 de juliol, es va dur a terme la concentració antitaurina a Ciutat que convocava Maulets i altres entitats. Membres d'aquest sindicat hi vàrem acudir per mostrar conjuntament amb totes les persones, el rebuig a la tortura i l’assassinat d'un animal innocent com a acte d'oci i diversió. 

La concentració que havia de transcórrer de manera pacífica va ser acollida per un enèrgic dispositiu policial, certament desproporcionat per allò que s'esperava que fos la concentració. Una dotació policial d’aproximadament trenta agents, custodiaven pam a pam l'espai on va transcórrer la protesta. En tot moment la policia va mostrar una actitud hostil i violenta cap als manifestants, amb constant gestos intimidatoris i amenaces. La forma en què es comportava la policia feia preveure que es podria donar una càrrega en qualsevol moment, ja que qualsevol fet pareixia ser una excusa per ells. Aquesta va arribar. I va ser quan dues persones «taurines» es dirigien a l'interior del recinte, i van travessar la concentració de forma burlesca i provocadora.

La resposta lògica dels manifestants va ser increpar-los, i acte seguit va ser quan la policia va decidir dissoldre a cops de porra la gent que s’hi congregava.

La brutalitat amb la qual es va comportar la policia per dissoldre l'acte va ser totalment fora de to i alhora injustificada; més de deu persones ferides amb contusions per tot el cos, entre elles un infant, quan la gent no va mostrar en cap moment resistència de cap tipus.

El company d'aquest sindicat va ser un dels que en va sortir més malparat: quan es dissol la concentració, el company s'aparta de trull i s'arracona a un costat sense intervenir en cap moment als fets. Quan la policia s'arreplega, uns quants agents envesteixen el company i el llencen cap a la paret i el comencen a colpejar amb les porres, alhora que un d'ells, a més de pegar, el vexava amb la porra introduint-li aquesta entre les cames. Quan cessen els cops, varen començar les amenaces; «dile a tus colegas que como se atreban a colgar el video que habéis grabado por internet os iremos a buscar», aquestes i altres coses anavent cridant, mentre altres dubten de detenir o no. Una vegada identificat, decideixen que no procedeix la detenció, que ha estat suficient amb agredir i insultar el company i el conviden a marxar-se; «vete de aquí ya! Sinó vamos a por ti otra vez». Aquestes paraules varen ser les últimes que el company va escoltar abans d'abandonar el lloc amb tots els cops que li havien produït els cops de porra, i la samarreta completament esqueixada.

Des d'aquest sindicat ens solidaritzem amb totes aquelles persones i col·lectius que per mostrar la seva rebutja a un espectacle tan sanguinari i cruel com el taurí, sofreixen la repressió i tortura policial en les seves pròpies carns. Uns sofrim cops i garrotades, mentre altres se’n riuen i gaudeixen veient dos espectacles; un dintre, mirant matar un animal innocent i, l'altre, al carrer veient com uns salvatges colpegen violentament la gent que hi mostra el seu rebuig.

Federació Local de la CNT-AIT de Palma

Després de la trobada pel decreixement a Mallorca del passat dissabte dia 1, vos convidam a participar a la primera de les activitats decreixentistes que durem a terme: l’ACAMPADA PEL DECREIXEMENT.

Es tracta d’una activitat lúdica i formativa que realitzarem el proper cap de setmana (8 i 9 d’agost), possiblement pels voltants de l’Ermita d’Esporles.
Ens agradaria que l’acampada servís per aprendre entre tots i totes de què va això del decreixement i també per anar preparant accions per difondre la idea i posar-la en pràctica a Mallorca.

Aquest és un programa orientatiu que hem anat fent per l’acampada. Si encara no heu confirmat la vostra assitència, podeu enviar un correu a decreixementmallorca@gmail.com i vos esperarem!

Dissabte 8 d’agost:

• A les 10.15 h trobada a l’església d’Esporles. Surt un bus des de l’estació intermodal de Palma a les 9.30. Trobada del grup de Palma a les 9.15 h a l’andana número 4 (Línia 200. Palma-Esporles-Banyalbufar-Estellencs).

• A les 11 h caminada fins el lloc de l’acampada (ermita vella d’Esporles)

• Arribada, relax, dinar, relax, pau i amor (jajaja)

• Sobre les 17 h alguns tallers

• Sopar

• Vetlada (musiqueta, tallers de massatge...)

Diumenge 9 d’agost:

• Ens aixecam a les 5 del matí (és brooooooma!)

• Activitats, preparació de properes accions decreixentistes

• Dinar, relax

• Valoració final

• Tornada al poble, se pot fer una orxata refrescant a la plaça

• Hi ha busos cap a Palma a les 17.50 h, 19.20 h i 21.05 h

Sobre organització: cadascú s’encarrega de dur el que necessiti per dormir i menjar (el sopar de dissabte el posarem en comú, el dinar de diumenge serà també una tremponada col·lectiva, si cadascú pot dur una mica d’ingredients). Allà dalt disposarem d’aigua, de manera que només cal dur-ne per la pujada.

Us hi esperem!

La passada nit la policia nacional ha carregat contra els concentrats en l'acte antitaurí. Que sapiguem hi ha diversos ferits, tenim notícia un company de CNT que va ser apartat i agredit per part de la policia, però diversos testimonis parlen de un al·lot que va ser apallissat a terra, no tenim informació sobre detinguts. Adjuntem el comunicat de Maulets, una de les organitzacions convocants de l'acte, i una nota de premsa:

***

Comunicat de Maulets

Un any més prop més de 100 persones han assistit a les 21h a la primera de les 3 convocatòries que ha realitzat l'assemblea local de Maulets en el marc de la campanya antitaurina " LA SANG NO ÉS CAP ESPECTACLE "

La concentració ha començat puntual i ja de seguida els cossos repressors de l'Estat Espanyol han intentat intimidar els antitaurins i, fins i tot, els periodistes.

A mesura que corria el temps, han augmentat els crits dels concentrats, aquests increpats per alguns individus assistents a la tortura. Alguns d'aquests assistents s'han dedicat a provocar i insultar els concentrats, a més d'infiltrar-se a la concentració , amb la total passivitat dels cossos policials. Ha estat aquí on s'ha accentuat la tensió i la policia espanyola ha carregat indiscriminadament contra tota persona concentrada obligant-los a córrer per escapar de les porrades. No tots ho han aconseguit i han rebut fortes agressions i cops per tot el cos, deixant una desena de ferits, alguns d'ells menors i, fins i tot, es creu que un periodista també ha estat agredit.

Alguns antitaurins han creuat el carrer i els cossos repressors han seguit carregant i perseguint els i les joves amb porres i empentes. Minuts més tard, la resistència antitaurina seguia concentrada al carrer. Finalment, quan cap dels assistents corria cap perill i un cop la concentració s'havia reagrupat, s'ha procedit a desconvocar la concentració. Tot i així, la policia ha seguit vigilant i escoltant un grup de militants de manera intimidant fins al centre de ciutat.

Des de Maulets Ciutat volem agrair a totes les persones que han secundat l'acte i a la vegada denunciar la repressió policial que venen patint els moviments socials. El cas d'avui no ha estat una excepció i per això feim una crida a les autoritats competents i a la Delegació del Govern a fer una reflexió sobre l'actuació dels cossos i forces repressors de l'Estat.

A més, cal denunciar que es ve repetint de fa anys l'entrada de menors de 16 anys a veure la tortura (fet absolutament il·legal).

Així mateix, deixem ben clar que la nostra lluita antitaurina així com la campanya d'enguany seguiran endavant.

***

La Policia carrega contra els antitaurins

Prop d’un centenar de persones s’havien concentrat per reclamar que Palma fos declarada ciutat antitaurina

La Policia Nacional carregà ahir contra un centenar de persones que s'havien concentrat davant la plaça de Toros de Palma per demanar que la ciutat sigui declarada municipi antitaurí, com ja féu Costitx fa dues setmanes. Almenys deu persones resultaren contusionades després de l'actuació policíaca, entre les quals una nina d'uns 10 anys, segons denunciaren els organitzadors de la protesta. Al tancament d'aquesta edició, no s'havia produït cap detenció, si bé els convocants denunciaren "la desmesurada contundència" de la Policia. La concentració, que s'inicià a les 21 hores, va tenir lloc a l'entrada de la plaça de Toros, on a les 22 hores havia de tenir lloc la corrida nocturna que dóna el sus a la temporada taurina.

Darrere una pancarta amb el lema "La sang no és cap espectacle", se situaren els assistents a la protesta, convocada per diferents entitats i partits, entre els quals hi havia Esquerra Unida, Partit contra el maltractament animal, Anima Naturalis, Baldea, Maulets i la plataforma Gent Activa. Passada mitja hora des que s'encetà l'acció, començaren els incidents. Els fets de l'exterior, però, no interferiren en la celebració de la correguda de toros, que omplí poc més d'un quart d'entrada i en la qual intervingueren els matadors Juan José Padilla, Rivera Ordóñez i José María Manzanares.

(Diari de Balears, 07-08-09)

---

Aquest dijous 6 d'agost,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies, tothom està convidat el dilluns dia 8 de juny a les 19.30 hores.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

Massa Crítica

971 207 441

Xerrada «Un any de lluita contra Bolonya»

a càrrec de Tomàs Sayés (vaga de fam, SEPC UAB), Aida Morales(SEPC UAB) i Maria Gelabert (SEPC UAB)

Dimecres 5 d'Agost, a les 19.30 hores, al CJIB (Ausiàs March, 3 / Palma)

Ho organitza SEPC

Demà dimecres 5 d'agost a les 20.30 hores al Teleclub (Casa de Cultura) de Sineu tindrà lloc una reunió del col·lectiu «No més carreteres» per començar a fer feina per tal d'evitar la construcció i proposar alternatives a:

- la col·locació ponts elevats en substitució dels passos a nivell

- l'ampliació de la carretera Sineu-Llubí

- la construcció variant sud

Aquí teniu fotografies de les destrosses

Preguem faceu arribar aquest avís al màxim número de persones, així com si sabeu de gent dels pobles afectats per l'eix transversal (sobretot de Llubí i sa Pobla), pels ponts elevats (per exemple, Santa Maria), i per la construcció de rondes (per exemple, Bunyola) també els convideu a venir a la reunió.

Us hi esperem!