Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Reconeixement de l'acomiadament ja!

---

Dissabte 1 d'agost de 2009, a les 9.30 hores, a l'Hotel Riu Bravo

Carrer Missió de San Diego, 4 (Platja de Palma, Las Maravillas)

---

El passat mes de maig la nostra companya Matilde va rebre nova crida per incorporar-se a treballar a l'hotel Riu La Mola a l'illa de Formentera. Ella ja havia treballat allà anteriorment, havent d'aguantar tot tipus d'abusos de poder i vexacions, per part dels seus superiors. Derivat d'aquesta situació la nostra companya va començar una baixa mèdica per depressió, a causa del maltractament psicològic a què era sotmesa.

Per si això fos poc l'empresa va començar a treure-li una sèrie de drets reconeguts, entre ells la seva antiguitat i el Departament de Recursos Humans de RIU li negava poder continuar amb el tractament mèdic i volia obligar-la que continués treballant dins d'aquest ambient laboral. Davant d'aquesta situació la nostra companya va denunciar els fets per la via judicial, sol·licitant una indemnització per danys psicològics.

Com a represàlia a aquesta denúncia «Riu Hotels & Resorts» ha acomiadat a Matilde. L'han acomiadat per reclamar els seus drets com a treballadora, i per si això fos poc es neguen a reconèixer l'acomiadament, negant-se fins i tot a pagar-li qualsevol concepte indemnitzatori.

Des del sindicat CNT manifestem la nostra repulsa davant d'aquest acomiadament i davant del maltractament que exerceix la cadena hotelera RIU cap als seus treballadors i treballadores, motiu pel qual hem posat en marxa una campanya internacional contra RIU HOTELS & RESORTS exigint la cessació d'aquesta actitud cap a la nostra companya, i el reconeixement de l'acomiadament.

Cap agressió patronal sense resposta sindical!

«Riu Hotels & Resorts» boicot!

No t'allotgis als seus hotels

Si vols manifestar la teva solidaritat amb la companya vine a les concentracions.

T'hi esperem!

Les imatges dels infants desnodrits al Chaco no són més que el registre gràfic de com ha operat el sistema capitalista, en la seva base material i en la superestructura política, durant l'últim mig segle; la sistemàtica aplicació de plans de destrucció ha donat brillants resultats per a latifundistes i especuladors de tota mena.

Les imatges són eloqüents, no són infants d'aldees africanes assolades per guerres interètniques, són les víctimes principals de la manera d'actuar meticulosa i metòdica de tecnòcrates al servei de l'FMI, del Banc Mundial, de l'OMC, etc. Els infants del Chaco, com els dels hospitals de Tucumán, desnodrits crònics reflectits per F. Solanes en el seu documental La dignidad de los nadies, són els «amagats» per les estadístiques oficials, però, com sempre, la cruel realitat s'imposa.

Els responsables són els dirigents polítics de tots els partits polítics que han governat les províncies i l'Estat Federal. Prests sempre a socórrer els terratinents, a afavorir corruptes extractor de plusvàlua amb els fons generats pels treballadors amb feina o sense ella.

Els pobres a més de castigats crònics són estigmatitzats per la seva pobresa i només són visibles, malgrat les manipulacions mediàtiques, en la crònica policíaca o en les tragèdies generades pels creadors del malestar general.

Dirigents, tecnòcrates i legisladors mostren com èxits els seus abusos.

Encara avui fan homenatges a la Sociedad Rural a Martínez de Hoz, impertèrrits, obscens davant el patiment col·lectiu.

Segons un recent informe de l'ONU, la xifra de pobresa s'ha incrementat a escala global en noranta milions de persones gràcies a les crisis successives, gràcies a les polítiques que afavoreixen banquers i mercaders.

Michel Foucault recomana en els seus treballs aplicar la genealogia; per aproximar-nos a l'horror del Chaco només hem de repassar arxius, llegir declaracions i reflexionar sobre els responsables del nou genocidi, que per afectar sobretot els infants és de clara inspiració patriarcal i genocida.

Carlos A. Solero,

membre d'APDH-Rosario

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i de Mallorca i l'editor Lleonard Muntaner es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939)

Original de Margalida Capellà

L'acte tendrà lloc divendres dia 31 de juliol de 2009, a les 20.30 h

al Casal de Cultura Can Verger (Carrer Major, 75, Calvià)

Intervendran: Manuel Suárez, historiador; Ma Antònia Oliver, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca; Ma Àngels Recio, psicòloga de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, i l’autora de l’obra. L’acte es clourà amb una tertúlia i un sopar a la fresca.

Un grup anarquista ha pintat els murs d'una vintena d'esglésies a Barcelona per recordar la "Setmana Tràgica". L'acció fa al·lusió als fets ocorreguts fa avui exactament cent anys en diverses ciutats catalanes arran de les injustícies socials i el reclutament forçat per les aventures colonials. Les pintades han estat reivindicades per un grup autodenominat "La Gallinaire" a través d'un comunicat que duia per lema "La lluita continua". Les parròquies afectades pertanyen als barris de Sarrià, Poblenou, Gràcia, Sant Gervasi, Raval, Eixample, Sant Andreu i el Clot i en algunes d'elles s'han dut a terme accions directes contra els panys, que han estat farcits de silicona.

Durant la Setmana Tràgica les forces d'opressió i les classes dominants i poderoses van represaliar indiscriminadament molts ciutadans, entre els quals el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia. La nota reivindicativa, que els autors han enganxat a les portes dels temples, apareix signada amb la sentència "Ni Déu ni Capital" i inclou algunes de les frases amb les quals van ser il·lustrats els murs dels temples barcelonins: "L'Església put, encara que avui no cremi", "l'única església que il·lumina és la que crema" i "1909-2009, la lluita continua".

L'objectiu del grup, segons el pamflet, era el d'impedir la missa dominical el mateix dia, 26 de juliol, en el que va començar la Setmana Tràgica. En la nota es podia llegir també: "Tot i que en els temples hi hagi més turistes que creients, la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral".

La Setmana Tràgica de Barcelona va tenir el seu origen en el reclutament forçós de reservistes per a la guerra que l'Exèrcit lliurava al nord d'Àfrica amb les ànsies posades en rellançar l'imperi decadent que era Espanya. Un imperi que mai va superar "el desastre" que va suposar la pèrdua de Cuba i Filipines de manera humiliant davant del gran imperi emergent americà.

La revolta va donar pas a un odi anticlerical i el 27 de juliol es va cremar el centre dels Germans Maristes de Poble Nou, que va obrir una llarga llista de cremes. S'incendiaren multitud d'edificis religiosos, ja que els amotinats consideraven que l'Església formava part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no havien d'anar a la guerra.

L'Arquebisbat de Barcelona ha lamentat avui l'aparició de pintades a diverses esglésies de la ciutat del grup "La Gallinaire" en motiu del centenari de la Setmana Tràgica, i ha recordat que el dret a la llibertat religiosa i de culte està reconegut a la Constitució. En un comunicat, l'Arquebisbat ha assegurat que el respecte i la defensa del dret a la llibertat religiosa és "un element integrant d'una societat autènticament democràtica".

Km 0 és una reflexió sobre la situació financera al món i presentem algunes alternatives que s'emmarquen dins del que es coneix com a «decreixement». El punt de partida del documental és l'acció simbòlica de l'activista antisistema Enric Duran, que va dur a terme una estafa fiscal consistent a expropiar 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través d'operacions de crèdit que no pensava retornar.

El programa «Documentos RNE» dedicà en l'edició del 9 de maig de 2009 un programa als fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, de la qual es fan cent anys. El documental Arde Barcelona. La Semana Trágica, ensayo de una revolución, elaborat per José Manuel Delgado, recorre cronològicament els fets i analitza l'abast que tingueren els esdeveniments polítics posteriors.

Amnistia Internacional convoca els mitjans de comunicació el dissabte 25 de juliol de 2009 a les 11.30 hores a la Plaça Major de Palma, on tindrà lloc un acte simbòlic per instar el Govern iranià a respectar els drets humans.

Activistes d'Amnistia Internacional es col·locaran davant d’una pancarta que simbolitza el mon seguint els esdeveniments que s'estan succeint des que es va anunciar que el president Ahmadineyad havia guanyat les eleccions presidencials celebrades el 12 de juny. Des d'aleshores, les autoritats de l'Iran han imposat unes restriccions draconianes a la llibertat d'expressió, associació i reunió, i més de 2.000 persones han estat detingudes, entre elles defensors i defensores de drets humans i periodistes.

Amb aquest acte, Amnistia Internacional Espanya se suma al Dia Internacional d'Acció per l'Iran que se celebra el 25 de juliol a més de setanta ciutats de tot el món, entre elles, Berlín, Londres, París, Estocolm, Tòquio, Nova York, Toronto, Bogotà, El Caire o Melbourne. A Espanya, sis ciutats s'uniran a la iniciativa internacional amb concentracions a Catalunya, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Illes Balears.

Amnistia Internacional Mallorca

---

Reconeixement de l'acomiadament ja!

---

Dissabte 25 de juliol de 2009, a les 09.00 hores, a l'Hotel Riu Festival

Camí de las Maravillas, s/n (Platja de Palma, Las Maravillas)

---

Dissabte 1 d'agost de 2009, a les 9.30 hores, a l'Hotel Riu Bravo

Carrer Missió de San Diego, 4 (Platja de Palma, Las Maravillas)

---

El passat mes de maig la nostra companya Matilde va rebre nova crida per incorporar-se a treballar a l'hotel Riu La Mola a l'illa de Formentera. Ella ja havia treballat allà anteriorment, havent d'aguantar tot tipus d'abusos de poder i vexacions, per part dels seus superiors. Derivat d'aquesta situació la nostra companya va començar una baixa mèdica per depressió, a causa del maltractament psicològic a què era sotmesa.

Per si això fos poc l'empresa va començar a treure-li una sèrie de drets reconeguts, entre ells la seva antiguitat i el Departament de Recursos Humans de RIU li negava poder continuar amb el tractament mèdic i volia obligar-la que continués treballant dins d'aquest ambient laboral. Davant d'aquesta situació la nostra companya va denunciar els fets per la via judicial, sol·licitant una indemnització per danys psicològics.

Com a represàlia a aquesta denúncia «Riu Hotels & Resorts» ha acomiadat a Matilde. L'han acomiadat per reclamar els seus drets com a treballadora, i per si això fos poc es neguen a reconèixer l'acomiadament, negant-se fins i tot a pagar-li qualsevol concepte indemnitzatori.

Des del sindicat CNT manifestem la nostra repulsa davant d'aquest acomiadament i davant del maltractament que exerceix la cadena hotelera RIU cap als seus treballadors i treballadores, motiu pel qual hem posat en marxa una campanya internacional contra RIU HOTELS & RESORTS exigint la cessació d'aquesta actitud cap a la nostra companya, i el reconeixement de l'acomiadament.

Cap agressió patronal sense resposta sindical!

«Riu Hotels & Resorts» boicot!

No t'allotgis als seus hotels

Si vols manifestar la teva solidaritat amb la companya vine a les concentracions.

T'hi esperem!

Divendres 24 de juliol de 2009 a les 21.30 hores

Molí d'en Fraret (Museu Arqueològic de Son Fornés) Montuïri

---

Projecció del documental

Estat d'exili (2009)

de Javier González i Nofre Moyà

---

Després del documental i haurà un col·loqui amb un dels directors

---

Estat d’exili és un documental monogràfic sobre la figura d’Antoni Mas, fill d’exiliats republicans de Maria de la Salut (Mallorca), que durant la seva joventut va formar part dels moviments d’esquerra dels Tupamaros a Uruguai. Quan a l’any 1970 l’agent nord-americà i cap de l’Agència pel Desenvolupament Internacional (AID) Dan A. Mitrione és segrestat i executat pels tupamaros, Antoni Mas va ser l’home designat per consumar l’execució. Després de tretze anys a les presons d’Uruguai, i gràcies a la intercessió del servei diplomàtic espanyol, torna a Mallorca, a on mor l’any 2002, a l’edat de cinquanta quatre anys.

---

Us hi esperem!

Ho organitza:

La crisi, el capitalisme... i les nostres alternatives!

Jornades organitzades per Gent Activa Palma

***

Dijous 23 de juliol - Conferència i debat

20.00 hores: «Podem viure... sense capitalisme», a càrrec de Borja Rosa (membre del Col·lectiu Crisi)

21.00 hores: «Alternatives possibles a Mallorca», a càrrec de Teo Nogara (Això és Vida), Mònica Jaume (Cooperativa Agrohoritzontal) i Tina Codina (Associació de Veïns Canamunt - Ciutat Antiga)

21.15 hores: Debat: capitalisme, crisi i alternatives

Lloc: Can Alcover (a l’aire lliure)

***

Dissabte 25 de juliol - Jornada al carrer

19.00 hores: Taula Rodona «Davant la crisi i el capitalisme, quin sindicalisme?»; amb Pep Juárez (CGT), Xesc Ramis (STEI), Biel Torrens (Unió de Pagesos) i un membre de la CNT.

21.00 hores: Sopar ecològic (9 euros, amb preu per precàries) i Cultura Popular

(actuacions de glossadors i xeremeiers)

I després... Actuació inèdita Titot i Catalina Canyelles

Durant tota l’horabaixa hi haurà «Fira d’Entitats» (cooperatives de la terra, col·lectius populars, organitzacions juvenils, llibres i premsa alternativa, entitats ecologistes...)

Lloc: Plaça del Mercat (Palma), al costat de l’Alaska

---

Us hi esperem!