estelnegre | 09 Abril, 2011 15:36
«El
2010 el preu
del sucre es va incrementar un 61,3% i previsiblement
seguirà creixent perquè,
entre altres motius, la demanda és superior a la
producció. El consum de cafè
continuarà creixent i, segons tots els experts, la
recessió actual hi tindrà un
impacte mínim. El consum de blat de moro també
continuarà en ascens per causa
de la demanda per al consum humà i de la seva
utilització per a la producció de
biocombustibles.»
Què
us sembla? Un
fragment d'article d'un d'aquests diaris de premsa groga de color
salmó? Un
trosset, pescat al vol, d'algun discurs poc profund d'algun dirigent ja
sigui
del FMI o de l'OMC? El locutor de «Valor afegit» o
un qualsevol d'Intereconomía
traduït al català? La mínima
expressió de les mentides mundials en alimentació
en la veu d'algun presentador d'un programa de debat seriós
a la Teletrès? O el
començament de la classe d'un professor d'Economia d'ESADE o
de la Ramon Llull?
Res de tot
això
sinó tot el contrari.
La setmana
passada
vaig anar a remenar diners a la caixa on els tenia, una d'aquestes que
ara
s'anomena CatalunyaCaixa. Després de fer la cua
corresponent, la noia que
m'atenia em va dir que el nou director em volia parlar. Com que mai no
he
demanat cap préstec ni hipoteca mai no havia parlat amb el
director de cap caixa
ni banc. El nou cap d'oficina em va obrir la porta del seu despatx
llepant, tal
com toca, i després d'encaixar la mà em va fer
seure a una butaca negra. Tot
feia olor de net, si és que el net fa olor de res. Es va
presentar i va anar
per feina. Em va dir que els meus diners estaven mal invertits i que
m'oferia
un dipòsit que es veu que era l'hòstia. Li vaig
dir que no calia que jo tenia
els diners allà per no tenir-los a casa i ell va insistir
que em volia explicar
els avantatges dels seus nous productes (es veu que als comptes
d'inversió els
anomenen així). Com que jo tenia temps i una certa
curiositat pel canvi de
relacions amb aquest senyor ara que ja no tracten tant amb hipoteques i
als
desnonaments hi envien els mossos, el vaig escoltar.
Em va
proposar
invertir els meus diners en un dipòsit anomenat 100%
Natural. I el que em va
dir i llegir va ser el que heu pogut llegir al començament
d'aquest article. «Es
tracta d'un 'producte' que es troba en la seva segona
emissió com a
conseqüència de 'l'èxit' de la
primera», em va recalcar.
Ras i curt.
El
paio aquell m'oferia especular amb aliments com el cafè, el
blat de moro i el
sucre, que hi invertís i en fes pujar el preu per guanyar-hi
diners a la curta.
Això -no ho diu la propaganda però passa-
farà impossible l'accés a aquests
aliments a moltíssimes de les persones que els tenen com a
base de la seva
alimentació, però no passa res, si els afamats
surten per la tele mai no sabrem
per què tenen gana. Si han de fugir del seu país,
mai no sabrem per què se'n
van. I si moren d'inanició mai ningú
relacionarà les seves morts amb les
nostres inversions.
És
evident que els
meus pocs euros no faran pujar o baixar el preu de res, però
la suma de pocs
euros i pocs euros fa molts euros i per tant molts diners per invertir.
Per
això no els tindran. És capitalisme popular i no
en notem les conseqüències
però mata més que el terratrèmols i
els tsunamis. Per la tele l'anomenaran
crisi alimentària i la provoquem des d'aquí, amb
la suma de les nostres pròpies
petites inversions. I en el súmmum del cinisme fins i tot hi
ha qui hi posa
noms amb certes reminiscències ecologistes com aquest
«100% Natural»...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |