Administrar

«D'embolcalls culturals, fins i tot els del terra» per Jordi Martí Font

estelnegre | 13 Octubre, 2010 14:42

«D'embolcalls culturals, fins i tot els del terra» per Jordi Martí Font

Sovint no veiem com van les coses fins que passen i és per això que quan passen, precisament, ens estranyem. Ens estranyem i ens sorprenem del fet que les masses obreres ja no vagin a la vaga quan la vaga no és només necessària sinó imprescindible. Quan dic «masses obreres» no m'estalvio la ironia ja que seria molt millor parlar d'individualitats enfrontades en perpètua competència però m'agrada aquest toc retro del llenguatge. Ens estranyem que la majoria social accepti perdre drets de tota mena a favor de la banca i els rics, i ho fem sobretot perquè totes i tots sabem llegir però cada cop som més pocs que entenem el que llegim. La por, ja se sap, distorsiona fins i tot els hàbits de lectura i la comprensió dels continguts (avui m'he aixecat irònic)

Potser ho entendríem perfectament si repasséssim l'imaginari cultural de la majoria de persones (per tant, de la majoria dels treballadors i les treballadores) en aquest món fantàstic que ens ha tocat viure. I és que cap dels ídols de les masses obreres no fa mai vaga. No en fan els protagonistes de «Aquí no hay quien viva» ni en fa Coto Matamoros, no en fan els prínceps d'Espanya o la Duquesa de Alba ni en fa la Belén Esteban. És així, els referents culturals (dol anomenar amb aquest adjectiu tanta putrefacció però de cultura n'hi ha sempre de bona i de dolenta i la patètica guanya per golejada sovint) s'acaben convertint en mirall que reflecteixen i modelen la realitat. Així, uns no fan vaga i no es queixen de res perquè surten a la tele en sèries en què els conflictes personals amaguen qualsevol mena de conflicte social, de fet els segons no hi existeixen i tot es redueix a «jo estimo aquell», «ell no m'estima a mi», etc.; i altres perquè viuen en móns de luxe i exclusivitat que comparteixen amb tota la fauna de prostitutes i prostituts habituals de les pàgines de paper de les revistes del cor i de la premsa esportiva. Aquests tampoc fan vaga. Mai no hi ha conflictes socials en el món que ens dibuixen i que sempre tenim tendència a imitar, els humans, totes i tots. Per què, doncs, si els models que ens donen són tan nocius ens els donen? No cal que respongui jo, ja us heu respost vosaltres mateixes.

Canviem de tema. O no.

Des de les esquerres diverses i plurals, massa sovint hem perdut el temps en baralles estèrils sobre pura estètica i en això els capitalistes també ens han fet alguns gols per l'escaire i d'altres de l'alçada d'un campanar. També és cert que des de sempre qui ha tingut diners ha marcat la moda o els corrents estètics contractant i tenint a sou qui creava la representació de la realitat de forma artística. Qui excel·lia en tot allò relacionat amb la creació era assalariat de qui manava per tal de controlar-ne l'obra, el contingut i tenir-lo al seu servei, alhora que la seva força creativa esdevenia purament propagandística, tant si el resultat final era religiós com si estava relacionat amb la representació del poder dels amos, les seves famílies... Ara, bancs, caixes i multinacionals diverses d'arreu del planeta tenen els ulls oberts com a plats per xuclar tendències i aportacions noves o no tan noves per tal de refermar els seus discursos capitalistes i autoritaris. Són la continuació de nobles, burgesos... I tal com deien els Negu Gorriak, cada cop sorprèn més la rapidesa que té el sistema per assimilar la darrera distorsió. Tenien i tenen raó.

La creació artística no compta amb representacions que puguem assimilar a esquerra o dreta, tot i que sèries de televisió, divos i dives de tertúlies infumables i artistes diversos sí que traspuen molt sovint feixisme, racisme i masclisme. Ara bé, no tot ha de ser així sempre. Sabem i hem vist com les i els artistes, els creatius i tota mena de gent relacionada amb la cultura pot anar de la mà de qui vol el canvi social. De la mateixa manera que també pot anar-hi de qui demana i exigeix mantenir el domini damunt de les nostres realitats socials. Depèn només dels tractes que els fem, de la força que tinguem i, sobretot, del poc elitistes que ens vulguem.

Si demà tenim capacitat i enteniment per esdevenir creadors i acollidors de realitats artístiques, culturals i significatives de tota mena, de tota mena, podrem dotar les nostres lluites dels referents suficients per no viure tan sols en el món de la ideologia i, per tant, de transmetre no només davant dels grans fets o dates sinó permanentment. Només si aconseguim això podrem plantejar-nos un canvi global. No és impossible però cal treballar-ho sense descansar.

Jordi Martí Font

 Escriu-nos

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS