estelnegre | 13 Octubre, 2010 14:42
Sovint no
veiem com van les coses fins que passen i és per
això que quan
passen, precisament, ens estranyem. Ens estranyem i ens sorprenem del
fet que
les masses obreres ja no vagin a la vaga quan la vaga no és
només necessària
sinó imprescindible. Quan dic «masses
obreres» no m'estalvio la ironia ja que
seria molt millor parlar d'individualitats enfrontades en
perpètua competència
però m'agrada aquest toc retro del
llenguatge. Ens estranyem que la
majoria social accepti perdre drets de tota mena a favor de la banca i
els
rics, i ho fem sobretot perquè totes i tots sabem llegir
però cada cop som més
pocs que entenem el que llegim. La por, ja se sap, distorsiona fins i
tot els hàbits
de lectura i la comprensió dels continguts (avui m'he
aixecat irònic)
Potser ho
entendríem perfectament si repasséssim
l'imaginari cultural de
la majoria de persones (per tant, de la majoria dels treballadors i les
treballadores) en aquest món fantàstic que ens ha
tocat viure. I és que cap
dels ídols de les masses obreres no fa mai vaga. No en fan
els protagonistes de
«Aquí no hay quien viva» ni en fa Coto
Matamoros, no en fan els prínceps d'Espanya
o la Duquesa de Alba ni en fa la Belén Esteban.
És així, els referents
culturals (dol anomenar amb aquest adjectiu tanta
putrefacció però de cultura n'hi
ha sempre de bona i de dolenta i la patètica guanya per
golejada sovint) s'acaben
convertint en mirall que reflecteixen i modelen la realitat.
Així, uns no fan
vaga i no es queixen de res perquè surten a la tele en
sèries en què els
conflictes personals amaguen qualsevol mena de conflicte social, de fet
els
segons no hi existeixen i tot es redueix a «jo estimo
aquell», «ell no m'estima
a mi», etc.; i altres perquè viuen en
móns de luxe i exclusivitat que
comparteixen amb tota la fauna de prostitutes i prostituts habituals de
les pàgines
de paper de les revistes del cor i de la premsa esportiva. Aquests
tampoc fan
vaga. Mai no hi ha conflictes socials en el món que ens
dibuixen i que sempre
tenim tendència a imitar, els humans, totes i tots. Per
què, doncs, si els
models que ens donen són tan nocius ens els donen? No cal
que respongui jo, ja
us heu respost vosaltres mateixes.
Canviem de
tema. O no.
Des de les
esquerres diverses i plurals, massa sovint hem perdut el
temps en baralles estèrils sobre pura estètica i
en això els capitalistes també
ens han fet alguns gols per l'escaire i d'altres de l'alçada
d'un campanar. També
és cert que des de sempre qui ha tingut diners ha marcat la
moda o els corrents
estètics contractant i tenint a sou qui creava la
representació de la realitat
de forma artística. Qui excel·lia en tot
allò relacionat amb la creació era
assalariat de qui manava per tal de controlar-ne l'obra, el contingut i
tenir-lo
al seu servei, alhora que la seva força creativa esdevenia
purament propagandística,
tant si el resultat final era religiós com si estava
relacionat amb la
representació del poder dels amos, les seves
famílies... Ara, bancs, caixes i
multinacionals diverses d'arreu del planeta tenen els ulls oberts com a
plats
per xuclar tendències i aportacions noves o no tan noves per
tal de refermar
els seus discursos capitalistes i autoritaris. Són la
continuació de nobles,
burgesos... I tal com deien els Negu Gorriak, cada cop
sorprèn més la rapidesa
que té el sistema per assimilar la darrera
distorsió. Tenien i tenen raó.
La
creació artística no compta amb representacions
que puguem assimilar
a esquerra o dreta, tot i que sèries de
televisió, divos i dives de tertúlies
infumables i artistes diversos sí que traspuen molt sovint
feixisme, racisme i
masclisme. Ara bé, no tot ha de ser així sempre.
Sabem i hem vist com les i els
artistes, els creatius i tota mena de gent relacionada amb la cultura
pot anar
de la mà de qui vol el canvi social. De la mateixa manera
que també pot anar-hi
de qui demana i exigeix mantenir el domini damunt de les nostres
realitats
socials. Depèn només dels tractes que els fem, de
la força que tinguem i,
sobretot, del poc elitistes que ens vulguem.
Si
demà tenim capacitat i enteniment per esdevenir creadors i
acollidors
de realitats artístiques, culturals i significatives de tota
mena, de tota
mena, podrem dotar les nostres lluites dels referents suficients per no
viure
tan sols en el món de la ideologia i, per tant, de
transmetre no només davant
dels grans fets o dates sinó permanentment. Només
si aconseguim això podrem
plantejar-nos un canvi global. No és impossible
però cal treballar-ho sense
descansar.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |