estelnegre | 11 Octubre, 2010 09:35
Escric
aquest article el dimarts 28 i, per tant, no sé com
haurà anat la
vaga general convocada per a demà. Ahir per als lectors.
Alguna gent amb qui he
parlat dubtava de participar a la vaga amb l'argument que no se senten
representats, o directament se senten defraudats, pels sindicats, si
més no per
algunes actuacions dels sindicats majoritaris. Jo els responc que el
dia de la
vaga general no serveix per avaluar els sindicats, sinó el
grau d'acord o
desacord amb les mesures decretades pel govern espanyol dirigides a
empobrir la
majoria per continuar l'enriquiment dels més rics.
Ja hi
haurà temps per a parlar dels sindicats i, de fet, un
servidor es
compromet a parlar-ne en una altra ocasió, d'aquesta
desafecció sindical. Tot i
amb això, avui pretenia parlar d'un sindicat. Un sindicat
amb poca presència en
el dia a dia, però un sindicat que ha jugat un paper
fonamental en la història
del nostre país i en la història de l'estat
espanyol. I és que la Confederació
Nacional del Treball, la CNT, compleix enguany cent anys
d'existència.
Els darrers
dies del mes d'octubre de 1910 es va celebrar a Barcelona
l'anomenat Congrés Obrer Nacional, convocat per Solidaritat
Obrera després de
la dura repressió patida pels fets de l'anomenada
«Setmana Tràgica». En aquest
congrés es decidí promoure un sindicat
d'àmbit estatal espanyol amb el nom de
Confederació Nacional del Treball.
El sindicat
tot d'una agafà molta força i la
mantingué fins a la guerra
del 1936-39. Així, la CNT, un any després de la
seva fundació, el 1911, tenia
als Països Catalans 16.362 afiliats i a tot l'estat, 29.510. A
l'any 1919, els
militants de la CNT eren 536.769 als Països Catalans i 705.512
a l'estat. El
1931, l'afiliació a la CNT al nostre país era de
354.522, mentre que a tot
l'estat era de 534.168 i l'any d'inici de la Guerra, el 1936, els
militants
cenetistes eren 275.484 als Països Catalans i 584.693 a
l'estat espanyol. Durant
la guerra provocada pel cop d'estat dels militars feixistes, la CNT va
tenir un
paper destacat. Hi ha qui el considera coherent i legítim i
hi ha també
analistes que, des d'una visió d'esquerres i republicana,
considera que
l'actitud dels anarquistes i, en concret de la gent de la CNT, va ser
temerària
i equivocada... però entrar en aquest debat seria fer un
altre article.
Durant la
llarga nit del franquisme, la CNT també tengué un
paper
important tant en l'organització de l'exili com en la lluita
des de l'interior.
De fet, tan
sols els independentistes catalans i bascos i els
anarquistes mantingueren la lluita contra el règim feixista.
Nombrosos
guerrillers llibertaris com Josep Lluís Facerias, Quico
Sabaté, Marcel·lí
Massana i Ramon Vila Capdevila, Caracremada,
moriren combatent la
dictadura franquista. Altres llibertaris i militants de la CNT
continuarien la
seva lluita. Una vegada mort Franco, la CNT experimenta un creixement
fulgurant. El 29 de febrer de 1976 es fa l'anomenada Assemblea de Sants
(Barcelona), a partir de la qual s'inicia la ràpida
reconstrucció del sindicat
anarquista. El juliol del 1977, la CNT organitza un míting a
Montjuïc, en el
qual parla, entre d'altres, na Federica Montseny i on es congreguen
unes
200.000 persones.
Però
és clar, la CNT (ben igual que l'independentisme
català, el canari
i el basc) era una força massa perillosa per als que estaven
muntant la
Transició i calia liquidar-la pel típic
procediment de la criminalització.
Així
arribà el cas Scala (que també donaria per a un
altre article), amb
el qual una operació dels serveis secrets espanyols
acabà amb el creixement i
la recuperació de la CNT. El 15 de gener de 1978,
després d'una manifestació
convocada pel sindicat anarquista, hi hagué un atac amb
còctels molotov contra
la sala de festes més coneguda de Barcelona, anomenada
Scala. Com a
conseqüència de l'atac moriren quatre treballadors,
dos d'ells afiliats a la
CNT. La policia espanyola arribà a detenir 170 persones
relacionades amb la
CNT... Molts anys després se sabria que l'atac a la sala
Scala havia estat
perpetrat per un policia infiltrat, Joaquín
Gambín, preparat pel comissari de la
Policia Conesa i amb el vistiplau del ministre de l'Interior Rodolfo
Martín
Villa.
La CNT avui
perviu com una organització anarquista amb
poquíssim pes
entre la classe treballadora.
Però
per ser justos hem de dir que molts dels avanços en les
condicions dels
treballadors, en la culturització dels obrers, en
l'alliberament de la dona, en
la desmilitarització de la societat... són a
causa de la lluita centenària de
la gent de la CNT.
Tomeu
Martí
(Diari de Balears, 30-09-10)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |