estelnegre | 27 Abril, 2010 14:20
El darrer
estudi distingit amb el Premi Tarragonès
d'Investigació ja és
al carrar en forma de llibre. Aprofitant la diada de Sant Jordi,
l'Editorial
Arola de Tarragona ha tret al carrer Plantant cara al
sistema. Sembrant les
llavors del canvi, un estudi dels moviments socials al
Tarragonès del 1975
al 2010, obra del Marc Suanes, historiador i activista també
d'algun d'aquests
moviments i, malgrat això darrer, capaç
d'explicar la realitat sense mitificar-la,
objectivament.
El llibre,
tal com el seu autor indica en el pròleg, intenta trencar el
mite que al Tarragonès i a la capital del Camp, mai no hi
passa res, que tal
com deia Vidal Alcover aquesta és una ciutat de
«militars, funcionaris, putes i
capellans». Hi passa i, tot i que en algunes
èpoques properes a l'actualitat,
com el final dels anys vuitanta i començament dels noranta
del segle passat,
això va seguir aquestes coordenades fil per randa, la
represa actual ha estat
important, considerable i en alguns casos, esplèndida.
És aquesta, doncs, una
història no del poder sinó de qui resisteix
davant del poder, no amb una
actitud adolescent de dificultat d'assumir les normes imposades per qui
mana
sinó simplement per la voluntat de construir un futur que
(quines coses, no?) no
coincideix amb el que manaires i poderosos han previst per a totes i
tots
nosaltres. I és que sovint, per no dir sempre,
allò que els encorbatats volen
per al conjunt de la societat i que sempre ens presenten com
l'«única realitat
possible» no només no és
l'única sinó que a més a
més és impossible. Les
persones que formem part dels moviments socials arreu, ja sigui al Camp
de
Tarragona com a l'àmbit metropolità
barceloní, a l'Horta de València, a les
Terres de Ponent o a les Balears, no tenim darrere, normalment, grans
masses
que ens permetin comptar amb una força social
àmplia per fer possible els
canvis socials que anhelem però és clar
també que això és només
qüestió de
temps i que, tal com indica el títol del llibre, molts cops
les nostres lluites
són sordes precisament perquè la nostra feina
és sembrar. Una de les reflexions
que a mi se m'acut més insistentment veient com les gasta el
poder quan el
gestiona gent que s'autoanomena d'esquerres és si no
comença a ser hora que
deixem d'abandonar projectes i lluites que són nostres,
és a dir
anticapitalistes, en mans de la que podríem qualificar de
«socialdemocràcia de
sucre» que es troba fets els recipients quan arriba al poder
i els llueix buits
de contingut. I m'estic referint, per exemple, al tema del
«no a la guerra» tot
i que d'exemples n'hi ha molts altres.
Però
tornem al llibre. Plantant cara al sistema
està dividit en
deu parts que inclouen els diversos tipus de moviments socials que
Tarragona ha
tingut en els darrers decennis. Així, és evident
que es ve d'un antifranquisme
centrat en el moviment obrer bàsicament al voltant de les
comissions obreres i
les associacions de veïns, però també
amb destacades lluites de defensa del
medi rural, amb la Unió de Pagesos al capdavant, i les
organitzacions
cristianes de base o les feministes que lluitaven al voltant del Bloc
Feminista.
Tot aquest món es va ensorrar quan el seu principal
contrincant va desaparèixer.
Així, tot i mantenir una important presència
pública i mediàtica després de la
mort de Franco, les lluites socials que derivaven de l'antifranquisme
es van
anar esllanguint des del moment que el seu principal enemic va
desaparèixer. L'anomenada
Transició va ser llarga a Tarragona perquè al
poder li va caldre desfer i
aigualir les organitzacions i les lluites socials que amb l'empenta de
la
lluita contra la dictadura havies esdevingut importants agents de canvi.
El llibre
tracta en diversos capítols aquesta Transició, al
costat de
l'antimilitarisme i el pacifisme a «Cap exèrcit
defensa la pau»; la lluita
ecologista contra nuclears i petroquímica; el feminisme i
l'alliberament gai, lèsbic
bisexual i transsexual; les ONG; i els moderns moviments socials que
van des
del moviment llibertari fins a l'anticapitalisme o l'Esquerra
Independentista. Cada
un d'aquests apartats conté una àmplia
documentació i dades cronològiques
diverses que aporten informacions que mai abans havien estat valorades
ni
recollides juntes, a no ser què ho fes, Déu mos
en guard, algú que s'hi dediqués
professionalment tot i que no amb la voluntat d'historiar-ho
sinó amb la de
controlar-ho. I això -no ens cal patir- ja sabem que en
democràcia no passa. Cada
un dels apartats de què he parlat conté una
àmplia documentació visual, un dels
grans encerts del llibre, que permet al lector o lector tenir
accés a un
material difícil de tenir i fins i tot de veure junt fins
ara. Cartells, fotos,
manifestos, octavetes, portades de revistes... completen un estudi que
ens era
imprescindible i que ens permet dir, sense cap mena de dubte, que ni
Tarragona
ha estat tan dòcil com semblava ni el que ve sigui tan fosc
com alguns ens
volen fer creure. O, dit d'una altra manera, que entre Nadal i Setmana
Santa,
la dignitat rebel també ha florit al Camp i fins i tot a
casa del bisbe.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |