estelnegre | 30 Març, 2010 06:01
Les persones que
ocupaven l'espai on havia d'anar la torre 114 del traçat de
la línia de Molt
Alta Tensió (MAT) ja no hi són. O almenys no
són dalt dels arbres del bosc de
Sant Hilari Sacalm, en el campament que durant mesos hi han
construït a base de
continuïtat, treball, alegria i compromís. Elles i
ells com cap altre ha portat
a la pràctica les teories de l'acció directa no
violenta que defensa Thoureau
quan argumenta els principis de la desobediència civil per
construir un demà
sense imposicions de cap mena, un demà que algunes i alguns
encara ara anhelem.
En les darreres
setmanes, els manaires de les quatre províncies han
aprofitat un desastre
natural --per dir-ho així-- per defensar un cop
més la construcció de la MAT,
de l'autopista elèctrica que farà possible que
l'Estat francès vengui l'energia
que li sobra de les seves centrals nuclears a les seves antigues
colònies
d'Àfrica i a l'Estat espanyol. La tempesta que va deixar
sense electricitat les
comarques gironines durant uns dies --el fenomen natural-- va tenir
unes
conseqüències importants sobre les
línies elèctriques d'aquella zona amb la
caiguda de desenes de torres i el consegüent tall de llum.
Podem atribuir la
destrossa a l'extraordinària tempesta i fins i tot a la
descurança que Red
Eléctrica Española té d'aquesta
línia, però mai al fet que no existeixi la MAT,
ja que aquesta línia en cap cas servirà per
subministrar fluid elèctric als
usuaris corrents. Els amos van voler fer passar, un cop més,
una cosa per
l'altra, donant arguments espectaculars per defensar l'indefensable: la
seva
necessitat d'acabar la construcció de la MAT com abans
millor. Ningú no se'ls
va creure. O sigui que ja podien, ara mateix i sense esperar un altre
«xoc» de
doctrina aprofitable, fer acabar l'acampada pacífica que des
de feia mesos els
posava en qüestió. El cost del desallotjament no
era desproporcionat: unes
fotos a la premsa, alguna manifestació i algun article
d'opinió i poca cosa
més...
La policia
democràtica dels Mossos d'Esquadra --al costat de
guàrdies de seguretat de
l'empresa Eulen-- ha actuat, un cop més, defensant els
interessos particulars
d'una empresa que si existeix és només com a
conseqüència de model ultraliberal
de creixement que en els darrers decennis ha transferit la riquesa
col·lectiva,
la propietat pública de serveis bàsics com
són les elèctriques, a mans privades
de senyors mudats amb pegat a l'ull. Els mossos, i les mosses (que per
això són
una empresa –pública-- amb pla d'igualtat), han
fet fora les persones que
s'oposaven a la línia amb el seu propi cos, donant tot el
que tenen les
persones íntegres i que s'estimen el món on vivim
Com els i els
brigadistes que als anys 30 del segle XX van venir als Països
Catalans per
plantar cara al feixisme, les resistents dels boscos, des de dalt dels
arbres,
han donat una lliçó de compromís
solidari no només amb les persones que vivim
per aquí sinó també amb
aquí mateix, amb la terra que ens dóna la vida i
que
els encorbatats del segle XXI, des de despatxos lluents amb aire
condicionat,
envien a la destrucció per tal que les empreses de
què cobren continuïn fent
créixer els seus beneficis. Des del bosc, el crit de
«visca la terra!» ha
estat, dit o no dit, tant és, el crit de qui abans que
diners vol vida, de qui
abans que beneficis exigeix vida, de qui abans que
destrucció viu vida. Un «visca
la terra!» que agermanava els boscos de Sant Hilari, tal com
recordava el
darrer El Pèsol Negre, «amb el
MEND a Nigèria per defensar el Delta del
riu Níger, els maputxes a l’Araucània o
el Front d’Alliberament de la Terra a
diversos països del món amb la seva
estratègia descentralitzada». Des dels
boscos, no demanaven un soterrament de les línies
elèctriques o un recorregut
alternatiu sinó que s'hi oposaven frontalment.
Anestesiats per la remor de telenotícies que ens conten el món des d'un sol punt de vista, sempre el mateix, i adormits davant del teatre parafeixista (o per a ximples) del clan Cuní-Rahola, la defensa de la terra de les dones i els homes contra la MAT, des de dalt dels seus arbres, ha estat un petit espai de trencament d'aquest espectacle tan dolent i tan car que volen que visquem en els moments en què no treballem com si es tractés de la nostra pròpia vida. I cada cop més, no ens els creiem... I cada cop més, no els creguem!
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |